Qeshm

Qeshm (en persa: قشم - pronunciat kē´shm), també coneguda com la illa del papu és una illa situada en l'estret de Ormuz en la costa meridional d'Iran i a l'est del golf Pèrsic. Va ser una antiga possessió portuguesa.

El 2017 va ser inclosa en la ret global de geoparques recolzada per l'Unesco.^[1] El 2006 ya havia segut inclosa en la ret, pero va perdre l'estatus en 2013 degut a que no es varen atendre certs problemes ambientals i socials de l'illa.^[2]

En 2007 va ser presentada per Iran i inclosa en la llista indicativa de Patrimoni de la Humanitat, una llista de nominacions que realisa un estat que després serà evaluada per a ser declarada o no com a Patrimoni de la Humanitat.^[3]^[4]

Geografia

L'illa de Qeshm es troba a uns pocs quilómetros de la costa meridional d'Iran, enfront de les ciutats portuàries de Bandar Abbás i Bandar Khamir. L'illa, que té una zona de jurisdicció lliure de 300 quilómetros quadrats, té 135 km de llarc, i queda estratègicament en l'estret de Ormuz, just a 60 km del port omaní de Khasab i al voltant de 180 km del port d'EAU de Port Rashid. L'illa, en el seu punt més ample, ubicat prop del centre, s'estén 40 km. De manera semblant, en el seu punt més estret, l'illa té 9,4 km. L'illa té una superfície de 1491 km² i és 2,5 voltes el tamany de Baréin i 3 voltes el de Singapur. La ciutat de Qeshm, ubicada en el punt més oriental de l'illa, està a 22 km de Bandar Abbas mentres que el punt de l'illa més propenc al continent queda a 2 km.

La temperatura mija de l'illa és d'aproximadament 27 °C en els mesos més càlits de juny a agost i sent els més frets d'octubre a giner. La pluviosidad mija és de 183,2 mm.

L'illa comprén 59 ciutats i pobles i la població local és d'aproximadament 100 000 habitants. En el cens de 1996 tenia poc més de 70 000.

Història

Segons la Cassells Bible, en Qeshm es trobaria el jardí del Edén.

Històricament, Qeshm es remonta a l'era preislámica. Els noms de Qeshm, Keshm, Kish i Tunb marquen la llarga estància dels ilámidas en la zona sigles abans del naiximent de Crist. És, aparentment, l'illa anomenada Aleixandria o Aracia per Ptolomeo (Llibre 6, capítul IV), en el II i com Aleixandria per Amiano Marcelino (xxiii.6.42) en el IV. Per la seua posició geopolíticamente estratègica, prop de l'entrada al golf Pèrsic, ha segut freqüentment atacada per invasores, entre ells ilámidas (elamitas), omeyas, abasíes aixina com els portuguesos i els britànics, els estralls del qual encara són evidents. Segons els documents històrics, Qeshm ha segut famosa com un centre de comerç i navegació. La seua economia va florir durant les époques yamileh i búyida, puix barcos mercants navegaven entre ella i China, Índia i Àfrica.

La posició de l'illa pels portuguesos, va anar el centre comercial més gran del regne, a partir de finals del més de setembre de 1552, l'almirant turc Piri Reis la va atacar, pel seu gran interés d'obtindre la cantitat de mercaderies, com l'or, l'argent i monedes, que era el premi major que es pot trobar en tot lo món.

L'explorador William Baffin va ser mortalment ferit en Qeshm en 1622 durant una batalla contra les forces portugueses, en la que l'illa va ser ocupada per una coalició anglo-persa.^[5]

La posició persa en l'illa de Qeshm era dèbil, per eixa raó, en 1625 Abás el Gran va decidir entregar als portuguesos el port de Kong (província de Hormozgán),^[6] florint de nou el comerç portugués en la zona. En 1640 l'inici de la guerra de Restauració portuguesa, va supondre el carpiment de la posició de Portugal. En 1645 els neerlandesos varen ocupar l'illa que varen intercanviar en el Sah Abbás II per la de Jark.^[7]

L'illa seria conquistada pels britànics en 1820, que la varen mantindre en el seu poder fins a la seua devolució a Iran en 1935.^[8]

El 3 de juliol de 1988, un Airbus A300 d'Iran Air (Vol 655 de Iran Air) va ser derribat pel travessia lanzamisiles USS Vincennes (CG-49), just al sur de l'illa, i va donar com resultat la mort de 290 civils. Els restants varen caure a 2,5 quilómetros de la costa meridional de Qeshm.

En els anys 1990 va ser creada la zona de lliure comerç de Qeshm (Qeshm Free Zone, vore Economia per a desenrollar-ho com un centre del comerç internacional. El terremot del 27 de novembre de 2005, l'epicentre del qual va estar al voltant de 1500 km al sur de Teheran, prop del golf Pèrsic, va afectar tant a l'illa de Qeshm com a la ciutat de Bandar Abbas.

Economia

Els seus habitants es dediquen a la peixca, la construcció de dous, el comerç i els servicis. Més encara, hi ha aproximadament atres 30 000 en administració, indústria i estudiants. En l'escassa terra cultivada hi ha dátiles i melons. S'arreplega sal en salines de la costa surest.

En 1991, l'illa va ser transformada en una zona de lliure comerç en el propòsit de crear la zona lliure més gran entre Europa i el Lluntà Oriente.^[9] En el primer pla decenal, en la nota 19, la llei va permetre la creació de zones de lliure comerç i es varen identificar tres llocs com a tals en l'any 1991. Ademés de Qeshm, eren l'illa de Kish i Chabahar. En l'any 1994, despuix de ser aprovat pel Majlis (Parlament iraní), els recaptes d'estes zones de lliure comerç es varen identificar i com a tals, una superfície de 300 km² en l'illa de Qeshm varen rebre la designació de zona de lliure comerç. En tal fi, l'illa de Qeshm va vore cóm li concedien considerable llibertat de maniobra per a establir les seues pròpies polítiques, independents del govern central. No obstant, l'illa conserva les ventages associades en la seua conexió al continent, incloent els drets a explorar i desenrollar les oportunitats de cru i gas.

Estes zones de lliure comerç establides durant els últims trenta anys en gran èxit servixen com un pont entre les economies local, regional i global. En general, les zones de lliure comerç tenen varis punts en comú i servixen per a incrementar les exportacions, atraure capital nacional i estranger, transferir tecnologia, expandir el comerç estranger, formar personal tècnic qualificat, obtindre experiència en la direcció i alinear les economies local, regional i global.

Turisme

L'illa de Qeshm és famosa per la seua àmplia gama d'atraccions ecoturísticas com els boscs marins de Hara, bosc tropical i subtropical. Segons els ecologistes, al voltant d'un 1,5 % de les aus del món i 25 % de les aus natives d'Iran anualment emigren als boscs de Hara que és el primer geoparque nacional.

Un antic castell portugués, mesquites històriques, els santuaris de Seyyed Mozaffar i Bibi Maryam, varis estanys i manglars estan entre les atraccions turístiques de l'illa, que s'alça sobre les aigües turquesa del golf Pèrsic. Algunes cúpules, coves salades, l'àrea conservada d'en el poble de Shibderaz a on les tortugues incuban aixina com numerosos ports i embarcaderos estan entre els potencials turístics de l'illa.

Actualment, Qeshm atrau mils de turistes cada any per les seues bellees naturals i moderns centres comercials. Hi ha hotels i motels en l'illa.

Referències

↑ «El parc de Qeshm, registrat per Unesco com Geoparque mundial» (en és). Pars Today. Consultat el 2021-02-06.
↑ «Iran’s Qeshm Island Geopark Could Lose UNESCO World Heritage Site Status» (en en-us). KAYHAN LIFE. Consultat el 2021-02-06.
↑ «Qeshm Geopark could lose UNESCO tag» (en en). Tehran Claves. Consultat el 2021-02-06.
↑ «Qeshm Island» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2021-02-06.
↑ Matthee, Rudi (2021-07-21). The Safavid World (en en), Routledge. ISBN 978-1-000-39289-0.
↑ Buderi, Charles L. O.; Ricart, Luciana T. (2018-06-01). The Iran-UAE Gulf Islands Dispute: A Journey through International Law, History and Politics (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-23619-6.
↑ Potter, L. (2009-01-05). The Persian Gulf in History (en en), Springer. ISBN 978-0-230-61845-9.
↑ Mojtahed-Zadeh, Pirouz (2007). Boundary Politics and International Boundaries of Iran: A Study of the Origin, Evolution, and Implications of the Boundaries of Modern Iran with Its 1 (en en), Universal-Publishers. ISBN 978-1-58112-933-5.
↑ Qeshm Island [1] archivat en Wayback Machine., Qeshm Energy International

Enllaços externs

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Qeshm» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «El parc de Qeshm, registrat per Unesco com Geoparque mundial» (en és). Pars Today. Consultat el 2021-02-06.

[2] «Iran’s Qeshm Island Geopark Could Lose UNESCO World Heritage Site Status» (en en-us). KAYHAN LIFE. Consultat el 2021-02-06.

[3] «Qeshm Geopark could lose UNESCO tag» (en en). Tehran Claves. Consultat el 2021-02-06.

[4] «Qeshm Island» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2021-02-06.

[5] Matthee, Rudi (2021-07-21). The Safavid World (en en), Routledge. ISBN 978-1-000-39289-0.

[6] Buderi, Charles L. O.; Ricart, Luciana T. (2018-06-01). The Iran-UAE Gulf Islands Dispute: A Journey through International Law, History and Politics (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-23619-6.

[7] Potter, L. (2009-01-05). The Persian Gulf in History (en en), Springer. ISBN 978-0-230-61845-9.

[8] Mojtahed-Zadeh, Pirouz (2007). Boundary Politics and International Boundaries of Iran: A Study of the Origin, Evolution, and Implications of the Boundaries of Modern Iran with Its 1 (en en), Universal-Publishers. ISBN 978-1-58112-933-5.

[9] Qeshm Island [1] archivat en Wayback Machine., Qeshm Energy International

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]