Marimba esmeraldeña

La marimba esmeraldeña és un instrument de percussió tradicional de la Província d'Esmeraldes en Equador. Al voltant d'este instrument es varen desenrollar molts gèneros musicals tant religiosos com a seculars que són peça central dins de la cultura afroecuatoriana. En l'any 2015 varen ser elegits com Patrimoni Cultural Immaterial de l'Unesco.^[1]

Història

Raïls africanes

La música tradicional afroecuatoriana es va constituir sobre la base d'un equip instrumental d'orige clarament africà. Instruments de percussió i sonajeros: la marimba, el bombo, el cununo, el guasá, les maracas deuen haver format part de la cultura material d'algunes de les tribus originàries de la població negra que va convergir en Esmeraldes. En el seu nou hàbitat, els primers negres aplegats a esta regió varen elaborar, en nous materials, els seus instruments, i varen reeditar les seues vores i els seus balls, en aportes de diverses ètnia tribals i en consonancia con les noves situacions històriques per les que varen deure travessar.Archiu:Marimba ecuatoriana.webm Els restants instruments típicament esmeraldeños tenen també un sinnúmero de referents africans. Solament per citar un eixemple, entre els mateixos Nodos s'utilisa un tambor oblongo,^[2] molt simular al conuco. De la mateixa manera, antecedents africans del bombo, del guasá i de les maracas es troben a través de tot el continent negre.

Les formes musicals pròpies de la música tradicional esmeraldeña sugerixen també les raïls africanes. La seua riquea rítmica, conseguida per mig de l'eixecució d'instruments de percussió, aixina com també l'estructura de la composició coral, que és un joc de propostes, respostes, i repeticions, reforça la naturalea rítmica dels temes, són característiques la procedència de les quals no admet major dubte. En el fonament dels instruments senyalats, de formes musicals i d'elements coreogràfics africans, el negre esmeraldeño va crear les seues pròpies manifestacions.

Cosmovisión i sincretisme

Artícul principal → Cosmovisión afroecuatoriana.

La musica és la forma en la que el poble afroecuatoriano va mantindre vixca la seua cultura en el pas del temps. Els distints gèneros musicals, incloent els relacionats en la religió jugaven un paper important en l'articulació de la cultura sincrética que unia a razgos del catolicisme que es difonia a partir dels distints intents de evangelización, que varen escomençar tempranamente en el XVI en el cura Recalcament, i varen continuar durant tota la colónia, tenint com a protagonista inclús al germà de Pedro Vicente Maldonado, José Antonio Maldonado; aixina com en la seua cosmovisión pròpia provinent d'Àfrica.^[3] Varen ser para això importants els arrullos, alabats i novenarios, com a part dels actes llitúrgics en lo que s'acompanyava a les ànimes quan passaven de la terra al cel o a l'infern. Estos actes tenien com a context la mar que servia de símbol a on el riu moria. En concret, el riu esmeraldes.^[4]

La marimba com a instrument

Estructura

La marimba esmeraldeña guarda notable similitut en una série de xilòfons que es troben entre algunes tribus africanes, en especial en el rongo, instrument utilisat pels Dogón pero l'orige dels quals es trobaria en la tribu dels Etoro.^[5] Abdós instruments mostren idèntica estructura i les seues diferències consistixen principalment en els seus respectius tamanys i en els materials utilisats: el rongo és de menor llongitut i té menys teclas que la marimba esmeraldeña i, per una atra part, les carabassas ahuecadas d'aquell són reemplaçades en esta per ‘tarros’ de canya guadúa, eixercitant abdós elements la funció de caixes de resonància.

Eixecució

L'eixecució del rongo és realisada per un músic únic, el que maneja dos paraulotas de cada mà conseguint donar simultàneament quatre sons. La marimba esmeraldeña és interpretada al mateix temps per dos ejecutantes cada u dels quals utilisa un parell de paraulotes, obtenint-se igualment quatre sons simultàneus.

Orquesta marimbera

Al voltant d'este instrument s'arma una orquesta que està integrada generalment per “dos cununos, femella i macho". És dir dos tambors en forma de con i que tenen un pegat. Ademés s'inclou "dos bombos o tamboras, femella i macho", que són dos tambors cilíndrics de dos pegats en rogles. A açò se suma adicionalment el pal que colpeja sobre la fusta i el mall que golepea un dels pegats. A esta base de tambors se sumen els instruments idiófonos com els guasás i maracas.

Gèneros musicals

Varen sorgir bàsicament dos grans gèneros d'expressió musical: la música de marimba, de caràcter profà, i les cançons, principalment ‘arrullos’ de contingut religiós.^[6]Baixe estes dos categories es varen desenrollar molts gèneros com són:^[4]

Principals gèneros

Gornege: vores dedicades a sants d'acort al santoral afroecuatoriano.
Salves i Alabats: vores tristes dedicades a la mort d'una persona adulta. També es dediquen a un sant o en Semana Santa.
Chigualos: cançó dedicat a chiquets quan moren, com a planyença de que no varen aplegar a l'edat adulta.

Atres gèneros musicals

Corteig

Currulao: gènero principal conegut com Bambuco en Equador.
Caderona: Dansa que exalta la bellea de la dòna.
Caramba: Dansa en parella o en grup d'hòmens i dònes

Professions

Guabaleña: Música que narra la vida de les dònes que cultiven guabas.
Canoita: Gènero musical que exalta el valor dels peixcadors i la navegació en canoas.
Charifeña: Música que narra la vida i era usat per persones que buscaven or en les mines.

Històries

Fabriciano: Valentia dels hòmens davant les guerres

Tribulí: Perill de que un chiquet s'extravie

Sacralidad de l'aigua

Agualarga: Sacralidad de l'aigua, històries del dia a dia
Sanjuanito negre: Interpretat en la festa de Sant Joan Batista, per a celebrar la sacralidad de l'Aigua.
Mapalé: Dansa inspirada en del peix teleósteo Cathorops, al que s'imita els seus moviments.

Atres festes

Andarele: Interpretat per a terminar la festa, en el vers "Andarele vamonó"
Patacoré: dansa religiosa relacionat en el diable Patacoré.

Músics notables

La música en jugar un paper central dins de la cultura afroecuatoriana ha tingut una llista important de músics. Dins dels més destacats són:

Vore també

Referències

↑ «UNESCO - Música de marimba i vores i balls tradicionals de la regió colombiana del Pacífic Sur i de la província equatoriana d'Esmeraldes» (en és). ich.unesco.org. Consultat el 2024-06-01.
↑ (ibid)
↑ «Religiositat afroecuatoriana – Institut Nacional de Patrimoni Cultural» (en és). Consultat el 2024-06-01.
↑ ^4,0 ^4,1 «a-patrimoni-cultural-immaterial/ La Marimba com a Patrimoni Cultural Immaterial – Institut Nacional de Patrimoni Cultural» (en és). Consultat el 2024-06-01.
↑ (Giorgi, 1978)
↑ El Comerç: L'història de la marimba, el nou patrimoni cultural immaterial. Quito - Equador, 2 de decembre de 2015

Enllaços externs

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Marimba esmeraldeña» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «UNESCO - Música de marimba i vores i balls tradicionals de la regió colombiana del Pacífic Sur i de la província equatoriana d'Esmeraldes» (en és). ich.unesco.org. Consultat el 2024-06-01.

[2] (ibid)

[3] «Religiositat afroecuatoriana – Institut Nacional de Patrimoni Cultural» (en és). Consultat el 2024-06-01.

[:0-4] 4,0 ^4,1 «a-patrimoni-cultural-immaterial/ La Marimba com a Patrimoni Cultural Immaterial – Institut Nacional de Patrimoni Cultural» (en és). Consultat el 2024-06-01.

[5] (Giorgi, 1978)

[6] El Comerç: L'història de la marimba, el nou patrimoni cultural immaterial. Quito - Equador, 2 de decembre de 2015

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]