Bomba del Chota
La Bomba del Chota o Bomba ecuatoriana és un gènero musical afrodescendiente originari del Valle del Chota, Equador que es troba en els llímits de les províncies d'Imbabura i Carchi. Va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial del país en 2020 i dins de les principals composicions musicals d'este gènero es troba Latitut zero, El negrito de la salsa i Carpuela.[1]No deu confondre's en la bomba de Puerto Rico.
Història
[editar | editar còdic]És un ritme que acompanya les festes diverses en la Vall del Chota i és molt escoltat especialment en la Regió Nort d'Equador, des de Carchi, Imbabura fins a la ciutat de Quito a on existix una forta comunitat afro-choteña. En el restant del país té menys difusió encara que en temps recents ya li'l pot escoltar en atres parts del país i és escoltat també per indígenes i mestizos.[2]
.jpg){kind=link}
En La Concepció i Salines, en la província de Carchi, l'instrument musical, la vora i el ball es diuen bomba i són manifestacions culturals que conferixen identitat als afro-choteños, per lo tant la Bomba del Chota és una manifestació dancística, poètica, musical, ritual, tradicional de les comunitats Afrodescendientes assentades en les riberes dels rius Chota i Mira en els llímits de les províncies Imbabura i Carchi, entre elles; Carpuela, Juncal, Chalguayacu, La Concepció, inclusivament en algunes comunitats del Valle de Intag
La bomba és la música més representativa de l'herència africana en Equador. Esta herència es remonta a l'época de la colonisació, en a on els conquistadors espanyols des d'Àfrica capturaven i comercialisaven als sers humans a els qui se'ls va tildar de negres esclavizados, molts d'ells no varen vindre directament d'Àfrica, sino també des d'atres illes del Carib.
Este grup negre una volta en Equador des de les costes d'Esmeraldes varen viajar fins a instalar-se en el Valle del Chota, que en els seus orígens es va cridar Valle del Coangue, varen crear una cultura independent lo que és el resultat de l'hibridació de cultures de l'época colonial, en a on es poden reconéixer els seus components indo-hispà-africà; conseguint aixina una evident supervivència cultural dins d'un procés històric a través dels seus mijos de producció, i com a prova d'això, en el camp de la música està el ritme que es denomina “Bomba”.
Els negres del Chota varen ser, potser, els que més varen sofrir durant el esclavisme, en temps de la Colónia i principis de la República, ya que varen soportar el humillante tracte que es donava als mitayos per part dels colonizadores europeus.
El història ha segut resumida de la següent manera:[3]
Estructura
[editar | editar còdic]Instrumentació i tempo
[editar | editar còdic]
És un ritme creat per la majoritària població afroecuatoriana d'eixa localitat. Usualment li la toca en tambors junt en instruments d'orige espanyol o mestizo com són la guitarra, el requinto o el güiro. En ritme i velocitat pot variar des d'un temps llauger bailable fins a una intensitat veloç típica de molts ritmes africans o afroamericanos en a on destaca el ritme i la percussió aixina com el moviment de cadera i el ballar pegat en formes eròtiques.[4] Una atra variació és l'anomenada Banda Mocha que en els seus inicis va estar composta per instruments rudimentaris com:
Banda Mocha
[editar | editar còdic]
La banda mocha consistix en un grup instrumental tradicional masculí originari de les comunitats de la vall del riu Chota, tracta d'una expressió cultural afroecuatoriana, sense cap paralel documentat entre grups indígenes, mestizos o afrodescendientes del restant d'Amèrica Llatina, i que despuix es va difondre a lo llarc de tot l'Equador transcendint el seu orige geogràfic i ètnic. Este format d'interpretació musical va aparéixer a finals de el XIX en un intent s'imitar la formació i el sò de les típiques bandes de música d'orige europeu del periodo republican, que no obstant no contaven en els recursos suficients per a realisar-ho. Per esta raó escomençarien a substituir els instruments per uns atres i que trobaven o construïen, lo que despuix li va donar el sò característic de la bomba del chota tradicional pegada als orígens. Posteriorment el format es mantindria pero els instruments canviarien d'acort a l'evolució del gènero i de la fusió en atres tipos de música. En resum la banda mocha és:
El nom de la banda llauradora es podria relacionar de que els extrems dels purs estan mochados, és dir, que han segut prèviament tallats, encara que també podria derivar de 'mocho', coloquialment referit a una 'persona pobra'.[5]
Vestimenta
[editar | editar còdic]
Les dònes usen grans faldes plisadas, debajeros, enaguas, bruses pomposas i en ocasions es posen una botella en el cap o un canasto que du objectes com a frutes. Per un atre costat, els hòmens es posen una camisa de mànega llarga en un pantaló blanc , ballen descalzos i en un mocador. Esta vestimenta es caracterisa per ser colorida i llaugera lo que permet ballar i és adequada per al clima del Valle del Chota.
Atres variants pot donar-se en que les dònes conserven alguns detalls tradicionals com l'us de les faldes plisadas i àmplies nugades per la cintura que són elaborades en teles lluentes de colors vius, en igual forma, solen envoldre's el cap en pañolones i en el cabell duen adorns com binchas, peinetas, cintes de colors, etc. Les bruses també són llaugeres i de tons molt cridaners i mentres ballen duen en els seus caps botelles en gran mestrage. Generalment es balla descalzos o en sabatilles de lona blanques i negres, per a dònes i hòmens respectivament.
Ball
[editar | editar còdic]
Existixen tres formes de ballar la Bomba, depenent del format, la posició de la parella i el context social: [3]
- El primer és quan una parella ballen front a front, normalment la dòna balla d'esquenes pegada a el home o si està separada és a molt pocs centímetros. Es manté sempre la cadència i el ritme.
- En la segona manera es fan dos files entre les persones que ballen i s'ubiquen front a front cada u. En este cas, a diferència de la primera manera de ballar no li'l realisa de manera eròtica o romàntica sino té com a objectiu mostrar la destrea dels ballarins.
- La tercera forma de ballar té el format d'un tren, o fila en la que cada u s'ubica arrere de l'atre seguint els passos de la persona d'avant i mantenint el ritme sempre. Li'l porta a terme en un context molt més lúdic i relaixat.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Carbonell Yonfá, Eloísa; Guerrero Arias, {{{nom2}}}; Rubio Gálvez, {{{nom3}}}; Velasco Andrade, {{{nom4}}} (2020). Patrimoni immaterial en l'Equador : una construcció colectiva, 1ra. edició edició. OCLC 1243274429. ISBN 978-9978-10-396-8.
- ↑ MLi. «la-vall-del-chota-i-rio-mira/ La cultura de la Bomba del Valle del Chota i Riu Mira» (en és). Consultat el 31 de març de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 Enfoques Plurals de la Cultura.
- ↑ Agència EFE. «La Bomba, símbol musical de la resistència afroecuatoriana». Gráficos Nacionals S.A.. Archivat des d'el original, el 4 d'abril de 2019. Consultat el 30 de març de 2020.
- ↑ 5,0 5,1 Traversari.(3)
- 22-37.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bomba del Chota» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.