Maru-Atón
Maru-Atón, abreviatura de Pa-maru-en-pa-nuguen (el Palau Mirador de Atón) era un palau o temple solar situat a tres quilómetros al sur de l'àrea de la Ciutat Central de Ajetatón (actualment el-Amarna).[1] Es creu que va ser construït inicialment para Kiya, la reina esposa d'Ajenatón, pero despuix de la seua mort el seu nom i les imàgens es varen canviar pels de la seua filla Meritatón.[2] This site is now lost beneath modern fields, but was excavated first by Alessandro Barsanti in 1896 and more fully by Leonard Woolley in 1921.[3]
Este lloc ara està perdut baix dels camps moderns, pero va ser excavat primer per Alessandro Barsanti en 1896 i més completament per Leonard Woolley en 1921. En la década dels anys 1960, el lloc va ser destruït quan el govern va establir un pla de rec en la zona. Actualment Maru-Atón està enterrat baix camps de cultiu.[4] Únicament es conserven una illa artificial de forma quadrada, una estructura en columnes i el paviment que els rodejava i que estava decorat en motius naturals. La majoria dels paviments trobats s'exhibixen en el Museu de Bolton, en el Regne Unit.
Característiques generals
[editar | editar còdic]El complex estava format per dos recints contigus, un situat al nort i un atre al sur. El recint nort era llaugerament més gran, i abdós estaven rodejats per un mur perimetral de rajola.[5] Contenien varis estanys sagrats de poca profunditat, àrees de jardí plantades en arbres, camins empedrados i menuts pabellons situats en el perímetro, alguns construïts en rajola i uns atres en pedra.[6]
Les inscripcions de cantería trobades indicaven que el nom del lloc va ser Maru-Atón, identificat com un temple solar o temple panoràmic. També es esculpió el nom de Meritatón, la filla major i hereua de Ajenatón. No obstant, el seu nom es va escriure sobre un atre anterior. Al principi es va creure que el temple estava destinat a Nefertiti, pero posteriorment es va concloure que va ser dedicat a Kiya, una esposa secundària de Ajenatón.[5]
El recint nort
[editar | editar còdic],_Tell_el-Amarna,_Maru_Aten,_New_Kingdom,_Dynasty_18,_reign_of_Akhenaten,_c._1352-1336_BC,_plaster,_pigment_-_Oriental_Institute_Museum,_University_of_Chicago_-_DSC07916.JPG){kind=link}
El recint nort tenia un gran llac central de 120 per 60 metros de llongitut i un metro de profunditat, al voltant del com es disponien diversos edificis. Les parets laterals de l'estany tenien una forma inclinada i un paviment de gravilla, similar al llac del palau d'Amenofis III en Malkata. Estava rodejat per un jardí d'arbres, plantats dins d'uns buits farcidures de terra del Nilo i tancades per un murete baix de fanc.[4]
En la zona oriental del recint es va construir un important grup d'elements religiosos destinats a la contemplació del deu solar per part de la família real.[4] Este conjunt incloïa un àrea en depòsits d'aigua, un parterre de flors, un temple i un quiosc sobre una illa artificial rodejada d'aigua.[6]
Temple solar
[editar | editar còdic]El temple solar constituïa l'edifici més important del complex. Se situava en l'intersecció de dos eixos, un en direcció nort-sur, que alineava les distintes edificacions d'esta àrea, i un atre en el sentit este-oest, format per la prolongació de la llínea del embarcadero i que dividia el llac en dos parts iguals.
Era un eixemple típic de temple d'estil amarniense, en un pati exterior rodejat per quatre columnes, realisades en alabastre en la seua part inferior i en arenisca en la superior. En el seu mur este s'adossava un pronaos en quatre columnes i un santuari obert a l'aire lliure, en un altar central expost al sol i flanquejat per dos columnes a cada costat. Es pensa que sobre l'altar podria haver existit una finestra de les aparicions, dedicada a la contemplació i adoració de Atón en amanecer.
Este santuari tenia una decoració molt profusa. Els fustes de les columnes estaven esculpidos en guirnaldas de raïms i imàgens d'ànets, i els capiteles tenien forma de loto. Els llindars eren d'alabastre i els murs s'adornaven en relleus, incrustacions i inscripcions.[4]
Quiosc i illa artificial
[editar | editar còdic]L'element central de la zona este era un quiosc, constituït per una capella solar rodejada de columnes. S'alçava sobre una plataforma de pedra a la que s'accedia per mig d'una escalinata. En el centre s'alçava un tro o altar per a les ofrenes. Els fustes de les columnes tenien forma de junc, i l'exterior dels murs estava decorat en motius d'animals i plantes. Segons alguns investigadors, el quiosc hauria servit com a vela, un altar en forma de plataforma mencionat en numeroses inscripcions.
L'edifici se situava en el centre d'un fos artificial, de manera que formava una chicoteta illa quadrada. La capella estava flanquejada per dos pabellons simètrics situats davant d'ella.[4] Les seues fronteres frontals estaven obertes i dos pilars flanquejaven l'entrada. Les jambas imitaven la forma d'un junc i els murs tenien incrustacions de quarsita o alabastre. Els sols també eren d'alabastre i les parets interiors estaven cobertes de mayólica.[4]
Depòsits d'aigua
[editar | editar còdic]Darrere de l'illa artificial i del parterre de flors, en el cantó noreste del recint, es localisava el pati d'aigua. Era un espai rectangular constituït per un grup de tretze depòsits d'aigua en forma de T. Estaven disposts linealment, en posició alterna cap a dalt i cap a avall, de manera que s'entrellaçaven entre sí. Es disponien de manera asimètrica respecte a l'eix del quiosc. Una estructura sobre pilars proporcionava ombra al conjunt.
Les parets laterals dels depòsits estaven inclinades i es decoraven en imàgens de plantes aquàtiques per damunt del nivell de l'aigua, i pintades de blanc en la part inferior. El sol que vorejava els depòsits estava pavimentado en panels d'algeps que s'adornaven en escenes de la naturalea i motius d'animals, tals com a aus i novillos.[6] L'ocupació de colors vius podia ser simbòlica i recorda al Palau del Nort. L'obra pictòrica mostra una bona composició i una gran habilitat tècnica en l'eixecució dels detalls.
En la fase inicial de la seua construcció es va excavar la totalitat de l'àrea i es varen alçar uns murs travessers de rajola. El sol també es pavimentó del mateix material. Dos dels pilars es varen reforçar en voltons de fusta recolzades transversalment en capes superpostes.[4]
Segons algunes hipòtesis, cada depòsit simbolisava un més de l'any en la seua flora específica, i es destinava a la celebració del festival mensual denominat el Naiximent de Atón (mswt-ltn).[4]
Palau
[editar | editar còdic]En la partix noroest del llac s'emplaçava un edifici llongitudinal que es pensa que podria haver segut un palau del temple, en una funció ceremonial i ritual. S'accedia al mateix a través d'un llarc passera entre murs, situat en el seu costat occidental. L'interior estava format per tres espais dividits per dos murs travessers.
En el primer espai hi havia dos files de tres columnes, formant a la seua volta tres estàncies llongitudinals. Es pensa que el mur atrasser hauria tingut una image del deu Atón i podria haver albergat un tro. Els balustres estaven decorats en franges de colors. L'estància situada al sur podria haver segut una alcova a on el rei s'hauria retirat a adorar a Atón. En la partix nort hi havia tres habitacions contigües, construïdes en paviments de rajola i parets encaladas.
El segon recint era el major dels tres. Tenia dos files de columnes i quatre habitacions a cada costat. Un murete de rajola d'uns 25 centímetros d'altura, construït contra les bases de les columnes, separava la part central del pati, que quedava oberta a l'aire lliure. Des del costat oest, flanquejat per dos chicotetes columnes, s'aplegava a unes estàncies construïdes en fanc i decorades en motius de raïms i granades. Dos escales permetien pujar a un terrat cobert.
El tercer espai tenia una sala central en tres habitacions a cada costat, usades provablement com a cellers, ya que en elles es varen trobar numeroses vasijas de vi trencades. Els murs d'esta zona estaven lluïts en ciment i pintats al temple en dissenys de vinyes i granades.[4]
Vivendes
[editar | editar còdic]La zona oest estava separada del restant del recint per un mur, en que el seu interior hi havia un grup de vivendes en filera, similars a les de la vila dels treballadors de Amarna. Tenien un estret pati comú en el seu costat este a on es guardaven els animals. Cada casa estava formada per tres estàncies successives: una entrada davant, una sala intermija en dos columnes i dos chicotetes habitacions en la part posterior. En elles residien els treballadors o oficials del temple.[4]
Embarcadero
[editar | editar còdic]Des del punt mig d'este mur de separació descollava un embarcadero de pedra llarc i estret que s'adinsava en el llac. Estava format per dos murs de contenció i en el seu extrem tenia un quiosc decorat.[6]
Pabelló surest
[editar | editar còdic]En el cantó surest del llac s'ubicava un pabelló quadrat, format per dos cossos laterals que flanquejaven un núcleu central front a un chicotet estany. Estes dos ales estaven constituïdes per un sòtol i provablement per una logia en la part superior. La part central de l'edifici tenia vàries habitacions la funció de les quals es desconeix.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ D. P. Silverman, J. Houser Wegner, Akhenaten and Tutankhamun: Revolution and Restoration, Univ. of Pennsylvania Museum 2006, p.87
- ↑ Aayko Eyma ed., A Delta-Man in Yebu, Universal-Publishers. 2003, p.53
- ↑ The City of Akhenaten Part I: Excavations of 1921 and 1922 at El-'Amarneh, London: Egypt Exploration Society, pp. 109–124. Consultat el 2019-10-02.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 Jimmy Dunn: The Maru-Nuguen Cult Complex at South Amarna
- ↑ 5,0 5,1 «Maru Nuguen - Amarna The Plau - Amarna Project» (en en). www.amarnaproject.com. Consultat el 28 de decembre de 2016.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Kemp, Barry, The City of Akhenaten and Nefertiti: Amarna and its People, Thames and Hudson, 2012
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Maru-Atón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.