Notice: Unexpected clearActionName after getActionName already called in /var/www/lenciclopedia.org/w/includes/context/RequestContext.php on line 318
Matematicisme - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià Anar al contingut

Matematicisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Matematicismo»)

El matematicismo constituïx qualsevol opinió, punt de vista, escola filosòfica o filosofia que enuncia que tot pot ser descrit/definit/modelació en última instància per matemàtiques, o be que l'univers i la realitat (tant material com mental/espiritual) són fonamentalment/completament/únicament matemàtics, i.i. 'tot és matemàtica ' incloent les idees de llògica, raó, ment, i esperit.

Visió general

[editar | editar còdic]

El matematicisme és una forma de racionalisme idealiste o monisme mental/espiritual. L'idea va escomençar en occident en Grècia antiga en els Pitagórico i continu en atres escoles de pensament racionalistes idealistes tal com el Platonisme.[1] El terme 'matematicismo' té significats adicionals entre els filòsofs cartesianos idealistes i els matemàtics, tals com descriure la capacitat i el procés per a poder estudiar realitat matemàticament.[2][3]

El matematicisme inclou (pero no es llimita a) a lo següent (en orde cronològic):

  • Pitagorismo (Pitágoras va enunciar 'Totes les coses són números ,' 'Els números rigen tot')
  • Platonisme (parafrasea el matematicisme de Pitágoras)
  • Neopitagorismo
  • Neoplatonismo (va dur la llògica matemàtica aristotèlica al Platonisme)
  • Cartesianismo (René Descartes va aplicar el raonament matemàtic a la filosofia)[3]
  • Leibnizianism (el Dr. Gottfried Leibniz era matemàtic)
  • Alain Badiou
  • El físic Dr. Max Tegmark en el seu hipòtesis d'univers matemàtic (HUM) descripta com Pitagorismo–Platonisme
  • 'Matemàtica filosòfica' sistemes descriptos per varis autors, com el proyecte de Tim Maudlin que apunta aconstruir 'una estructura matemàtica rigorosa utilisant térmens primitius que brinden un ajust natural en la física' i investigant 'per qué les matemàtiques tindrien que proporcionar un llenguage tan potent per a descriure el món físic.'[4] Segons Maudlin, 'la resposta més satisfactòria possible a tal qüestió és: Perque el món físic posseïx lliteralment una estructura matemàtica.'
  • Mike Hockney & Dr. Thomas Stark, en la seua teoria de la realitat matemàtica neopitagórica-neoplatonista-Leibniziana (filosòfica/matemàtica ontològica) (varis autors utilisen el terme ‘matemàtica ontològica.'[5])
  • Ontological Mathematics: The Science of the Future (2019) de Morgue.

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. Gabriel, Markus. Fields of Sense: A New Realist Ontology. Edinburgh: Edinburgh Univ. Press, 2015, ch. 4. Limits of Set-Theoretical Ontology and Contemporary Nihilism.
  2. Sasaki, Chikara, Descartes’s Mathematical Thought, Springer, 2013, p. 283.
  3. 3,0 3,1 Gilson, Étienne. The Unity of Philosophical Experience. Sant Francisco, CA: Ignatius Press, 1999, p. 133.
  4. Maudlin, Tim. New Foundations for Physical Geometry: The Theory of Linear Structures. Oxford University Press. 2014, p. 52.
  5. Hockney, Mike. The God Séries. Hyperreality Books, 2015. 32 vols.

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]