Anar al contingut

Material biòtic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Llínea de temps de la vida El material biòtic o material d'orige biològic és qualsevol material que s'origine a partir d'organismes vius. La majoria d'estos materials contenen carbono i poden descompondre's.


La vida més antiga de la Terra va sorgir fa a lo manco 3.500 millons d'anys.[1][2][3] Evidències a principis físics de la vida inclouen el grafit, una substància biogénica, en 3,7 mil millons anys d'edat metasedimentitas descobert en el suroest de Groenlàndia,[4] aixina com, "restants de la vida biòtica" que es troba en roques 4,1 mil millons anys en Austràlia Occidental.[5][6] La biodiversitat de la Terra s'ha expandit contínuament, llevat quan és interrompuda per extincions massives.[7] Encara que els estudiosos estimen que més del 99 per cent de totes les espècies de vida (més de cinc mil millons)[8] que alguna volta varen viure en la Terra estan extintes,[9][10] encara hi ha un estimat de 10-14 millons d'espècies existents,[11][12] dels quals s'han documentat al voltant d'1,2 millons i més del 86% encara no s'han descrit.[13]

Eixemples de materials biòtics són fusta, palla, humus, femta, corfa, petròleu cru, cotó, seda d'aranya, quitina, fibrina i os.

L'us de materials biòtics i materials biòtics processats (material de base biològica) com materials naturals alternatius, sobre sintètics, és popular entre aquells que són conscients del mig ambient perque dits materials solen ser biodegradables, renovables i el processament s'entén comunament i té un impacte ambiental mínim. No obstant, no tots els materials biòtics s'utilisen de forma respectuosa en el mig ambient, com els que requerixen alts nivells de processament, es cullen de forma insostenible o s'utilisen per a produir emissions de carbono.

Quan la font del material viu recentment té poca importància per al producte produït, com en la producció de biocombustibles, el material biòtic es denomina simplement biomassa. Moltes fonts de combustible poden tindre fonts biològiques i poden dividir-se aproximadament en combustibles fòssils i biocombustibles.

En la ciència del sol, el material biòtic a sovint es denomina matèria orgànica. Els materials biòtics en el sol inclouen glomalina, dopplerita i àcit húmic. És possible que algun material biòtic no es considere matèria orgànica si és baix en composts orgànics, com la closca d'una pechina, que és un component essencial de l'organisme viu, pero conté poc carbono orgànic.

Eixemples de l'us de materials biòtics inclouen:


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Schopf, JW, Kudryavtsev, AB, Czaja, AD, and Tripathi, AB. (2007). Evidence of some Archean life: Stromatolites and microfossils. Precambrian Research 158:141–155.
  2. ↑ Schopf, JW (2006). Fossil evidence of Archaean life. Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci 29;361(1470) 869-85.
  3. ↑ Hamilton Raven, Peter; Brooks Johnson, {{{nom2}}} (2002). Biology, McGraw-Hill Education, p. 68. ISBN 978-0-07-112261-0.
  4. ↑ Nature Geoscience.Nature Publishing Group.London:7(1)
    25–28.ISSN 1752-0894.doi:10.1038/ngeo2025.
  5. ↑ «[1]», Mindspark Interactive Network. Consultat el 2015-10-20.
  6. ↑ Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A..National Academy of Sciences.Washington, D.C.:112(47)
    14518–21.ISSN 1091-6490.doi:10.1073/pnas.1517557112.Consultat el 2015-10-20. Early edition, published online before print.
  7. ↑ Biology Letters.6(4)
    544–47.doi:10.1098/rsbl.2009.1024.
  8. ↑ (1996-12-31) Kunin, W.E. (ed.). The Biology of Rarity: Causes and consequences of rare—common differences. ISBN 978-0412633805.
  9. ↑ Stearns, Beverly Peterson; Stearns, {{{nom2}}}; Stearns, {{{nom3}}} (2000). Watching, from the Edge of Extinction, Yale University Press, p. preface x. ISBN 978-0-300-08469-6.
  10. ↑ {{Cita notícia|llinages=Novacek|nom=Michael J.|títul=Prehistory's Brilliant Future|url=https://www.nytimes.com/2014/11/09/opinion/sunday/prehistorys-brilliant-future.html%7Cdata=2014-11-08%7Cfechaacceso=2014-12-25}}
  11. ↑ Science.241(4872)
    1441–1449.doi:10.1126/science.241.4872.1441.
  12. ↑ Miller; Spoolman, {{{nom2}}} (2012-01-01). «Biodiversity and Evolution», Environmental Science, Cengage Learning, p. 62. ISBN 978-1-133-70787-5.
  13. ↑ PLOS Biology.9(8)
    i1001127.doi:10.1371/journal.pbio.1001127.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Material_biòtic&oldid=725335»