Melisma

En música, melisma (del grec “vora”) és la tècnica de canviar l'altura musical d'una sílaba de la lletra d'una cançó mentres es canta. A la música cantada d'esta forma li la coneix com melismática, com oposta a silàbica, en la qual cada sílaba del text està emparellada en una simple nota. Segons Jesús Giralt i Radigales, pot fer referència a la música de l'Antiga Grècia, en la que una nota llarga se substituïa per una successió de notes breus, o al vora gregoriano, en el que es cantaven vàries notes sobre una mateixa sílaba.

Eixemples

El villancico «Gloria», arreglat en 1937 per Edward Shippen Barnes del tradicional villancico francés «Els àngels que hem escoltat en les altures» conté una de les seqüències melismáticas (en la «o» de la paraula «glòria») més llargues de la música cristiana. El villancico Ding Dong Merrily on High, arreglat per George Ratcliffe Woodward, conté inclús un melisma més llarc de 31 notes, també en la o de Gloria.

L'obra El Mesías, d'Haendel, conté numerosos eixemples d'melisma, com estes 57 notes en la paraula monosílaba "born".

El Mesías, d'Haendel, conté numerosos eixemples d'melisma, com en el següent fragment de For Unte Us a Child Is Born. Les llínees vocals soprano i alt inclouen un melisma de 57 notes en la paraula born.

Història

En les cultures antigues, este tipo de tècnica musical s'usava per a provocar un trance hipnòtic en els oyents, la qual cosa era útil per als antics ritos d'iniciació mística, (com els misteris eleusinos) i el cult religiós. Este estil es pot trobar encara hui en part de la música índia i àrap. En la música occidental, el terme es referix més comunament al vora gregoriano, encara que també s'utilisa per a descriure música de qualsevol atre gènero, inclós la vora barroc, el flamenc i el góspel. Aretha Franklin, Stevie Wonder i Michael Jackson són representants moderns d'esta tècnica.^{cita requerida}

L'melisma va escomençar a anotar-se de forma escrita en alguns de les primitives vores del rito romà de l'Iglésia catòlica. La font més antiga data de les afores de l'any 900. El gradual i l'aleluya, en particular, es varen caracterisar per ser melismáticos, al contrari del tracto, que és típicament silàbic. La repetició de models melòdics s'evitava de forma sistemàtica en este estil.^{cita requerida}

En la música bizantina es varen donar també elements melismáticos, i això va influir aixina mateix en el rito romà que va passar a denominar-se, gràcies al Papa Gregorio I, vora gregoriano.^{cita requerida}

L'melisma es presenta també en freqüència en la música popular de Mig Oriente, i apareix en Àfrica, Balcans i Àsia, i en la música popular occidental, per influència de la música afroamericana i les tècniques vocals d'artistes com Lisa Gerrard, Elisabeth Fraser, Janis Joplin, Christina Aguilera, Mariah Carey, Freddie Mercury, Stevie Wonder, Whitney Houston, Céline Dion, Florence Welch, Anouk Teeuwe, Beyoncé Knowles, Jessie J, Lila Downs, Jennifer Hudson, Sia i Declan Galbraith (en les seues dos primers àlbums, actualment ha perdut esta capacitat, pel seu creiximent i desenroll).^{cita requerida}

Melisma també és el nom d'un software per a realisar varis tipos d'anàlisis musical en representacions MIDI (Temperley, 2001).

Referències

• Richard L. Crocker: Grove Music en llínea, ed. L. Macy. Consultat 27 mar 2005.
• David Temperley, The Cognition of Basic Musical Structures. MIT Press, 2001.
• Jesús Giralt i Radigales, Monserrat Torras i Conangla, et al.. Diccionari de la LLengua Catalana. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 2002. ISBN 84-412-0901-4
• Marisol Palés Castro, et al.. Gran Enciclopèdia Universal. Espasa Calpe. ISBN 84-670-1327-3