Anar al contingut

Merak

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Merak
Per a atres usos d'este terme vore Merak (desambiguació).
Merak
Constelació Orsoa Major
Ascensió recta α 11 h 01 min 50.5 s
Declinació δ +56º 22’ 57’’
Distància 79 ± 1 anys llum
Magnitut visual +2.34
Magnitut absoluta +0.41
Lluminositat 69 sols
Temperatura 9000 K
Massa 27 sols
Ràdio 2 sols
Tipo espectral A1V
Velocitat radial −12 km/s

Merak (β Ursae Majoris / β UMa / 48 Ursae Majoris)[1] és una estrela en la constelació de l'Orsoa Major. Encara ostentant la denominació de Bayer «Beta», és solament la quinta estrela més lluenta de la constelació, sent la seua magnitut aparent +2.34.

Merak és una estrela familiar per als observadors del hemisferi nort com estrela «apuntadora», cridada aixina perque en estendre la llínea que l'unix en la propenca Dubhe (α Ursae Majoris), s'aplega a Polaris, l'estrela polar.[2]

El nom de Merak, també escrit com Mirak, prové de l'àrap maraqq (‘lloms’) per la seua posició en el cos de l'orsoa. En juliol de 2016, el Grup de treball de l'Unió Astronòmica Internacional per al nom de les estreles va aprovar el nom de Merak per a esta estrela.[3]

En l'antiga Grècia pot haver segut coneguda com Helike, un dels noms pel que era coneguda la totalitat de l'Orsoa Major.

Per als hindús era Pulaja, un dels sèt sapients védicos.[4]

En l'astronomia chinenca pertany a l'asterisme cridat Celemín Boreal. Rep els noms de Tianxuan (天璇/天璿, Tuān xuán), «planetari celest», «plantilla celest» o «jade celest», Jumen (巨門, Jùmén), «porta jaganta», Faxing (法星, Făxīng), «estrela reguladora», i Yinjing (陰精, Iīnjīng), «essència del Yin», perque rig el yin i els seus conceptes associats: la terra, la lluna, l'emperatriu i la pena de castració; en Dubhe i Phecda forma la triada taoísta (cel/terra/home). Segons l'astrologia chinenca, si l'emperador violava la terra en obres d'ingenieria, esta estrela es debilitaria.[5] [6] [7]

Característiques físiques

[editar | editar còdic]

De la mateixa manera que el Sol, Merak és una estrela de la seqüència principal, encara que més gran i calenta que est. De tipo espectral A1V,[1] té una temperatura de 9000 K, lluint en una lluminositat 69 voltes major que la solar. En una massa 2.7 voltes major que la del Sol, la seua edat s'estima en 300 millons d'anys. Hi ha evidència de que Merak, de la mateixa manera que Vega o Fomalhaut, està rodejada per un disc de pols, d'un tamany similar a l'òrbita de Saturn. Les partícules de pols que ho formen tenen una temperatura de varis centenars de kelvin, semblant a la trobada en el nostre sistema planetari. Encara que no s'han descobert planetas orbitando a Merak, la presència de pols indica que estos poden existir o poden estar en procés de formació.[2]

Situada a 79 anys llum del sistema solar, Merak forma part de l'associació estelar de l'Orsoa Major.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Merak (SIMBAD).
  2. 2,0 2,1 2,2 Merak (Stars, Jim Kaler).
  3. «Bulletin of the IAU Working Group on Star Names, No. 1».
  4. Merak (The Fixed Stars).
  5. Schlegel, Gustaaf (1875). Uranographie chinoise.
  6. de Saussure, Léopold (1919-1920). Li système astronomique dones chinois.
  7. de Saussure, Léopold (1909-1922). Els origines de l'astronomie chinoise.