Anar al contingut

Mesoarcaico

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Mesoarcaico o Mesoarqueano és la tercera era i eratema del eón i eonotema Arcaic de l'escala temporal geològica. Va començar fa 3200 millons d'anys i va terminar fa 2800 millons d'anys, durant 400 millons d'anys. L'unitat es definix cronométricament, no està referenciado a un determinat estratotipo de roca de la Terra (GSSP).[1][2] La primera glaciació es va produir fa 2900 millons d'anys i va poder ser deguda a una desestabilisació del clima produïda pel metabolisme dels primers microorganismes. El primer supercontinente, Vaalbará, es va fragmentar al final d'esta era, fa aproximadament 2800 millons d'anys. El cràter d'impacte més antic descobert en la superfície de la Terra té una edat estimada de 3000 millons d'anys per lo que pertany a esta era, està localisat en Groenlàndia, va ser descobert en 2012 i té 100 km de diàmetro. S'estima que va ser provocat per l'impacte d'un asteroide d'a lo manco 30 km de diàmetro.

Tectónica

[editar | editar còdic]
Supost supercontinente Vaalbara durant l'era Mesoarcaica, que es va desintegrar en l'era Neoarcaica.
Configuració alternativa de Vaalbara

Es creu que l'era Mesoarcaica va ser el breçol de la subducción de plaques d'estil modern, basant-se en les proves geològiques del Cratón de Pilbara en Austràlia Occidental.[3][4] Un marge convergent en un arc oceànic d'estil modern va existir en el llímit entre Pilbara Occidental i Oriental cap a 3.12 Ga. Per a 2.97 Ga, el terreny occidental de Pilbara va convergir i es va adherir al terreny oriental de Pilbara.[4] El supercontinente, Vaalbara, va poder haver existit durant l'era mesoarcaica.[5]

Condicions ambientals

[editar | editar còdic]

L'anàlisis d'isòtops de l'oxigen en cherts mesoarcaicas ha segut útil per a la reconstrucció de les temperatures superficials durant este periodo.[6] Estes roques varen dur als investigadors a estimar una temperatura oceànica entorn als 55-85 °C[7] mentres que atres estudis de meteorización postulen temperatures miges entorn als 50 °C.

La atmófera mesoarcaica contenia alts nivells de metà i diòxit de carbono atmosfèrics, els quals brinden una possible explicació per a les altes temperatures durant esta era.[6] El dinitrógeno atmosfèric contingut en el Mesoarcaico es pensa que va deure ser similar al de hui, lo que sugerix que este no va constituir un paper integral en el balanç tèrmic de la Terra antiga.[8]

Plantilla:Anchor La glaciació Pongola va ocórrer al voltant de 2.9 Ga, de la que existixen proves de que el gèl s'estenia fins a una paleolatitud (latitut basada en el camp magnètic registrat en la roca) de 48 graus. És provable que esta glaciació no fora provocada per l'evolució de les cianobacterias fotosintéticas, que provablement es va produir en l'interval de la glaciació Huroniana.[9]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Global Boundary Stratotype Section and Point (GSSP) of the International Commission of Stratigraphy, Status on 2009.
  2. International Stratigraphic Chart, 2008
  3. Mesoarchean subduction processes: 2.87 Ga eclogites from the Kola Peninsula, Russia” . Geology 38 (8): 739–742. doi:10.1130/G31219.1. ISSN 0091-7613. Bibcode2010Geo....38..739M.
  4. 4,0 4,1 The Mesoarchean emergence of modern-style subduction” . Gondwana Research 11 (1): 50–68. doi:10.1016/j.gr.2006.02.001. ISSN 1342-937X. Bibcode2007GondR..11...50S.
  5. Validating the existence of Vaalbara in the Neoarchean” . Precambrian Research 174 (1): 145–154. doi:10.1016/j.precamres.2009.07.002. ISSN 0301-9268. Bibcode2009PreR..174..145D.
  6. 6,0 6,1 Weathering of quartz as an Archean climatic indicator” . Earth and Planetary Science Letters 241 (3–4): 594–602. doi:10.1016/j.epsl.2005.11.020. Bibcode2006I&PSL.241..594S.
  7. High Archean climatic temperature inferred from oxygen isotope geochemistry of cherts in the 3.5 Ga Swaziland Supergroup, South Africa” . Geological Society of America Bulletin 115: 566–580. doi:10.1130/0016-7606(2003)115<0566:HACTIF>2.0.CO;2. ISSN 0016-7606. Bibcode2003GSAB..115..566K.
  8. Nitrogen isotopic composition and density of the Archean atmosphere” . Science 342 (6154): 101–104. doi:10.1126/science.1240971. PMID 24051244. Bibcode2013Sci...342..101M.
  9. The Paleoproterozoic snowball Earth: A climate disaster triggered by the evolution of oxygenic photosynthesis” . Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A. 102 (32): 11131–6. doi:10.1073/pnas.0504878102. PMID 16061801. Bibcode2005PNAS..10211131K.