Mesosaurus

Mesosaurus

Mesosaurus («reptil intermig» en gr.) és un gènero de reptils pertanyent a una família d'un dels órdens extinguits de la subclasse dels anápsidos o parareptiles.

El mesosaurio (Mesosaurus) era un reptil de diminut aspecte que els seus fòssilés es varen localisar en sediment de principis del Pérmico Inferior d'Amèrica del Sur i del Àfrica austral. S'han trobat despuix més restants: alguns, en l'Austràlia Meridional. Sembla ser que el mesosaurio va viure fins a començos del Triásico.

Era un animal carnívor. És especialment conegut per haver segut utilisat com a prova en les teorias que explicaven la distribució dels continents.

Mesosaurus i la deriva continental

En 1911, el científic alemà Alfred Wegener va observar que menuts fòssilés pertanyents a un reptil d'aigua dolça es trobaven en rocas datades en el Pérmico en localitats de Brasil i de Suràfrica, pero en cap atra part del món. Esta senya li va fer sospitar que tal volta aquelles dos regions llavors tan distants hagueren estat lligades en un passat remot. Quan va conseguir reunir atres proves, Wegener va expondre al món científic la seua teoria sobre la deriva continental, en la que ademés afegia que en el passat tots els continents havien estat units formant un supercontinente; va donar a eixa suposta massa de terra emergida el nom de Pangea.

Evidencies fòssils de la deriva continental. Com varen vore Sneider-Pellegrini i Alfred Wegener, la localisació de certs fòssils d'animals i plantes, hui dia separats enormement, mostrarien patrons definits (mostrats per les bandes de color) si es tornaren a juntar els continents.

Morfologia

Mesosaurus tenia un cràneu menut i allargat, major que el de Stereosternum. Mesosaurus estava proveït de grans mandíbules, i tenia dents més llargues. Els dents estaven inclinats cap a fòra; sobretot, els anteriors.

Els ossos poscraneales del mesosaurio eren grossos, com a resultat d'un fenomen de paquiostosis en la seua evolució. El mesosaurio presenta una característica singular entre els reptils: l'os cridat cleithrum, que és propi de peixos gose-vos i tetrápodos més primitius. El cap de l'interclavícula del mesosaurio és triangular, en lloc de tindre forma de diamant com ocorre en atres reptils antics.

Mesosaurus timidus

Tenia 21 vèrtebras sense contar les cabals.

Mesosaurus tenia una constitució esvelta i una forma allargada, lo que es traduïx en una bona aerodinàmica que li permetia nadar a gran velocitat. Ademés, les pates terminaven en mans palmeadas, que tenien funció de rem per a impulsar a l'animal gràcies al desplaçament cap a arrere de l'aigua. La coa del mesosaurio era estreta i llarga, perfectament adaptada per a les seues necessitats, i tal volta contara en una aleta.

Normalment s'ha considerat que es tracta d'un anápsido, pero Friedrich von Huene ho considerava com un sinápsido, idea que s'ha repres/représ recentment.