Metis (mitologia)
En la mitologia grega, Metis (en grec: Μῆτις, Mḗtis)[1] era la deesa i personificació de la «prudència»[2] o en el mal sentit, la «perfidia».[3][4] Era una divinitat preolímpica que actuava com a consellera de Zeus, en qui va engendrar a Atenea.[5] Una opinió espuria sosté que Metis és una titánide encara que esta senya no pertany a la mitologia clàssica.[6] Dins dels círculs órficos, i ya com a personificació, és una de les deidades primordials.
En Hesíodo
[editar | editar còdic]Metis pertany a la raça de les oceánides, una de les tres mil filles concebudes per Oceà i Tetis, sent Metis una de les més antigues.[7] No és d'estranyar que algunes de les seues germanes també siguen considerades oceánides i al mateix temps personificacions, com Peito («persuasió»), Tíquet («fortuna»), Pluto («riquea») o Némesis («castic diví»).[7]
Sobre l'unió entre Metis i Zeus, Hesíodo nos dona conte d'això. Es diu que Zeus, rei dels deus, va prendre com a primera esposa a Metis, la més sapient dels deus i hòmens mortals. Al seu degut temps, i quan ya faltava poc per a que naixquera la deesa Atenea, Zeus, enganyant astutament a Metis en paraules ladinas, es va engolir a la seua esposa. Aixina li'l varen aconsellar Gea i Urà per a que cap atre dels deus es convertira en rei despuix de Zeus. En efecte estava decretat que de Metis naixerien dos poderosos fills. Primerament la donzella Tritogenia que iguala al seu pare en corage i decisions sapients. Després era d'esperar que naixquera un fill de cor arrogant que terminaria destronant a Zeus. Per això, en enterar-se de la fatídica profecia, es va engolir a Metis; d'esta manera la deesa sempre li avisaria, ya des de les seues entranyes, de lo bo i lo mal.[8] Açò es confirma en els poemes homéricos, en a on Zeus és cridat Mētíeta (Μητίετα), açò és, «bon conseller».[9][10]
Uns atres modifiquen el història i diuen que Zeus es va gitar en Metis sense que li vera Hera; i que Atenea i Metis yacer abdós amagades en les entranyes de Zeus, i que inclús allí Metis va fabricar el pavoroso escut de Atenea. La mateixa font amplia més senyes hesiódicos, com que a Metis «la va agarrar el deu en les seues mans i la va colocar en l'interior del seu estòmec» i que Zeus «la va enganyar a pesar de que Metis era molt sapient».[11]
Segons un escolio a la Teogonía, Metis tenia la capacitat de canviar de forma a voluntat. Zeus la va enganyar i es va engolir a la seua esposa embarassada quan es va transformar en un πικρὰν[a] (pikràn).[12] Alguns referixen que πικρὰ («amarc») té poc o cap sentit en eixe context, i s'ha esmenat per μυῖαν[a] (myîan, que significa «mosca») o μικρὰν[a] (mikràn, que significa «cosa menuda») en el seu lloc.[13]
Versions posteriors
[editar | editar còdic]Segons Apolodoro, quan Zeus es va fer adult, va demanar ajuda a Metis, la qual en un bebedizo emético va obligar a Crono a vomitar primer la pedra, que havia engolgut pensant que era Zeus, i després els fills i filles que havia devorat. Zeus, auxiliat pels seus germans, va fer la guerra contra Crono i els titanes.[14] Per eixe acte també suponem que era simpatisant del bando olímpic durant la titanomaquia. El mateix autor afig la senya de que Metis «havia adoptat diverses formes per a zafarse» dels abraços de Zeus. Quan va aplegar el moment del part, Prometeo, o segons uns atres Hefesto, en un astral li va obrir el cap a Zeus i d'ella va botar Atenea, ya adulta i vestida en l'armadura fabricada per Metis, en al ric Salamandra.[15] Alguns aleguen que Salamandra va ser l'últim dels noms que va dur el Nilo.[16] I uns atres més diuen que els pares de Atenea varen ser Brontes i Metis, i que esta va allumenar a la seua filla abans de ser engolguda per Zeus.[17]
Metis també apareix en els texts mitográficos com un dels noms fabulosos que es barallen per a citar a la mare d'Homero, en el Certamen de Homero i Hesíodo. No obstant lo més provable és que es referixca a un atre personage.[18] Robert Greus associa, en el hipotètic mit pelasgo de la creació, a Metis en Ceo, abdós titanes del planeta de l'inteligència, Mercurio.[19]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Μῆτις significa «prudència, discreció, designi, proyecte, astúcia». Ha donat la veu en espanyol, per eixemple, «método». En llatí: Mētis
- ↑ William Smith: A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Londres. 1848. Veu «Metis»
- ↑ Pierre Grimal: Diccionari de mitologia grega i romana, veu «Metis»
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Hesíodo: Teogonía, 890
- ↑ En Els mits grecs (volum 1) Robert Greus es referix a Metis com «titánide» en un grapat d'ocasions (1d, 4a, 7d i 9d) pero les fonts que referència mai citen a Metis com a tal. En la Biblioteca mitològica (I 2, 2) es diu que Metis és una «descendent dels titanes» pero mai li la cita com a part d'ells. Provablement l'atribució hipotètica de Metis com titánide prové de Clemente d'Aleixandria (Protréptico II, 20), qui diu que de Palante i d'una tal Titanis o Titánide, filla d'Oceà, va nàixer Atenea. No obstant en este context Clemente no menciona a Metis.
- ↑ 7,0 7,1 Hesíodo: Teogonía, 359.
- Text espanyol en Wikisource.
- Text grec en Wikisource.
- Text espanyol en Wikisource.
- ↑ Teogonía 886-900
- ↑ L'epítet homérico Μητίετα Ζεύς (Mētíeta Zeús) apareix numeroses voltes tant en la Ilíada (I, 175–176) com en la Odissea (1, 45–47). Es tracta d'una forma èpica derivada de μῆτις (“prudència”, “astúcia inteligent”, “capacitat de consell”), i sol traduir-se com «Zeus conseller», «Zeus sapientísimo» o «Zeus de sapient consell».
- ↑ Norman O. Brown, "The Birth of Athena" Transactions and Proceedings of the American Philological Association 83 (1952), pp. 130–143.
- ↑ Galeno: De placitis Hippocratis et Platonis III, 8.
- ↑ Escolio a Hesíodo, Teogonía 886
- ↑ Thomas Keightley: The Mythology of Ancient Greece and Italy, p. 153, nota b. Londres, 1838.
- ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica, I, 2, 1.
- Text anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus; ed. de 1921 de James Frazer.
- Text grec en Wikisource (A, 2, 1).
- Text espanyol en Wikisource.
- Text grec en Wikisource.
- Text anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus; ed. de 1921 de James Frazer.
- ↑ Apolodoro I 3, 6
- ↑ Tzetzes: sobre Licofrón § 576
- ↑ Escolio a Homero: Ilíada VIII 39
- ↑ Certamen de Homero i Hesíodo, 25-30: «Sobre la seua mare [la de Homero], uns (es referixen) a Metis, uns atres a Creteida, uns atres a Temista, uns atres a Hirneto, uns quants a una itacense venuda per fenicios, uns atres a Calíope la Musa i alguns a Policasta la de Néstor».
- ↑ Robert Greus: Els mits grecs. 1. d.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Metis (mitología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.