Metis (satèlit)
Metis, també conegut com Júpiter XVI,[1] és el satèlit més propenc a la superfície de Júpiter. Va ser descobert en 1979 en imàgens enviades per la sonda espacial Voyager 1. En 1983 l'Unió Astronòmica Internacional ho va nomenar oficialment com Metis, en referència a la Titánide que va ser la primera esposa de Zeus i mare d'Atenea. Les observacions adicionals realisades entre principis de 1996 i setembre de 2003 per la sonda Galileo varen permetre capturar la superfície de la lluna en imàgens.
Metis està en òrbita ancorada per les marees de Júpiter, i la seua forma és molt asimètrica: el seu diàmetro major és casi del doble de llarc que el menor. La seua òrbita es troba dins del anell principal de Júpiter, i es creu que és un contribuent important al material dels anells.
Descobriment i observacions
[editar | editar còdic]
Metis va ser descobert en 1979 per Stephen Synnott en les fotografies preses per la sonda Voyager 1 durant el seu acostament a Júpiter i va ser designat provisionalment com S/1979 J 3.[2][3] En 1983 va ser nomenat oficialment Metis en honor a la Titánide del mateix nom, que va ser la primera esposa de Zeus (Júpiter en la mitologia grega).[1] Es va saber poc sobre Metis a partir de les imàgens preses per la Voyager 1, perque solament li'l vea com un punt. Va caldre esperar a l'arribada de la sonda Galileo en 1988, que va fotografiar casi tota la seua superfície i va posar restriccions sobre la seua composició per a 1998.[4]
Encara que la sonda Juno, que va aplegar a Júpiter en 2016, contava en la cambra cridava JunoCam, esta se centrava casi exclusivament en l'observació de Júpiter. Durant les observacions propenques de Júpiter, va poder capturar imàgens lluntanes de les seues llunes més propenques, Metis i Adrastea.
Característiques físiques
[editar | editar còdic]
El satèlit té una forma irregular i, en les dimensions de 60 × 40 × 34 km³, lo que la convertix en la segona lluna interior de Júpiter més chicoteta.[4] La seua superfície s'estima aproximadament entre els 5800 i 11 600 km² (aprox. 8700). La composició i la massa de Metis no es coneixen, pero suponent que la seua densitat mija siga igual que la d'Amaltea (aprox. 0.86 g/cm³),[5] la seua massa seria uns 3.6 × 1016 kg. Esta densitat implicaria que està compost per gèl en una porositat de 10-15 %.[5]
La superfície de Metis està plena de cràters, és obscura i sembla ser de color rojós. Existix una considerable diferència entre els hemisferis davanter i atrasser: el primer és 1.3 voltes més lluenta que el segon. La causa d'esta asimetria és provablement la major velocitat i freqüència dels impactes en el hemisferi davanter, que deixen al descobert material més reflexiu (presumiblement gèl) de l'interior de la lluna.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Metis (satélite)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.