Mineria del liti en Chile

Vista satelital de la NASA de les salinas utilisades per Albemarle Corporation per a l'extracció de liti en el salar de Atacama

La mineria del liti en Chile és la segona a nivell mundial en térmens d'extracció — després d'Austràlia (des de 2013) — i la primera en el continent americà. Chile, de la mateixa manera que Argentina i Bolívia, es troba ubicat dins del denominat Triàngul del Liti, un àrea de Sudamérica que alberga les majors reserves conegudes d'este metal bla en el planeta. Aixina mateix, la mineria chilena lidera a nivell mundial en l'extracció del liti a través d'un procés evaporífico de les salmorras en altes concentracions d'este mineral, a diferència de la mineria australiana, la qual ho extrau principalment des de roques dures (com en la mina de Greenbushes).

Història

En 1962, unes exploracions geològiques en busca d'aigua realisades per l'empresa minera nortamericana Anaconda, la qual estava a càrrec de l'explotació minera de coure en Chuquicamata, varen permetre la troballa de salmorra, la qual en ser analisada, li varen ser trobades altes concentracions de liti i atres minerals en el salar de Atacama, en la Regió de Antofagasta. Este fet va marcar l'inici del desenroll de la mineria de liti en Chile. En un context global, en el desenroll de la bomba atòmica per part d'Estats Units durant la Segona Guerra Mundial i ya insertos en plena Guerra Freda, el liti va cobrar interés internacional degut a que es pensava que podia ser utilisat en la fabricació d'atarassana nuclear (sent amprat per a produir triti), tal com l'urani i uns atres metals rars.

Marque llegal

Les mencions explícites en la llegislació chilena sobre el liti varen sorgir durant la dictadura militar, quan va ser declarat com «d'interés nacional» per mig del Decret Llei N° 2.886 del Ministeri de Mineria del 14 de novembre de 1979, cartera de govern a càrrec del contraalmirante de l'Armada, Carlos Quiñones López. Açò va significar que l'Estat chilé es va reservar el dret d'explotació per sobre la totalitat de les reserves de liti dins del territori nacional, excloent tot tipo de concessió en l'excepció de la realisació de concessions administratives i contractes especials d'operació, entesos com a acorts llimitats geogràficament i acotats en el temps. A l'any següent es va constituir la Societat Chilena del Liti com una empresa mixta entre la minera Foote Minerals Company, qui posseïa el 55% del capital, i l'estatal Corfo, en un 45% del capital enterat. Esta societat es va armar en la finalitat d'explotar les reserves de liti ubicades en el salar de Atacama, per mig de l'extracció evaporífica de liti des de salmorras, una tècnica que va ser iniciada en 1966 en Silver Peak, Nevada, i que va ser replicada en el salar chilé en la tecnologia importada per la companyia nortamericana. Aixina mateix, de forma perentòria, la Constitució de 1980 va ratificar la disposició sobre concessions, establint adicionalment, que solament el President de la República té la facultat per a fer-ho per mig de l'emanació d'un Decret Suprem.

Seguint esta llínea, el nou Còdic de Mineria de Chile publicat en 1983 i gestionat baix l'administració ministerial de Samuel Lira Ovalle, va declarar al liti com «no concesible», una figura similar a reservar-ho exclusivament a l'Estat.

En juny de 2014 i durant els primers mesos del segon govern de Michelle Bachelet va ser creada la Comissió Nacional del Liti, una comissió experta encarregada d'elaborar el Informe Liti i la qual va finalisar en giner de 2015. Per tant, en giner de 2016, la Presidenta Bachelet va llançar la Política Nacional del Liti, com una manera d'assentar les bases de les polítiques públiques vinculades a la gobernanza del mineral. En març d'eixe mateix any, 79 diputats del Congrés Nacional varen acordar la creació d'una Comissió Especial Investigadora en relació en la participació d'organismes públics en tot el procés d'exploració, processament, explotació, exportació i transport de liti, ademés de l'anàlisis d'un contracte subscrit entre la Corfo i SQM per a este mateix rubro.

En decembre de 2023, Codelco i SQM varen conseguir un acort i varen anunciar una associació públic-privada per a desenrollar conjuntament les activitats productives i comercials d'extracció de liti en el salar de Atacama, la qual es materialisarà a partir de l'1 de giner de 2025, a través d'una societat comuna en una participació majoritària de l'Estat de Chile. Esta societat absorbirà els contractes vigents entre Corfo, Codelco i SQM (i les seues filials). L'acort tindrà validea fins a 2060, i es preveu que entre 2025 i 2030 permeta l'extracció de 300.000 tonellades de liti, elevant en un terç la producció a la que s'aplega en 2023.