Moby Dick

Archiu:Moby-Dick FE title page.jpg

Moby Dick

Moby Dick és una novela de l'escritor Herman Melville publicada per primera volta el 14 de novembre de 1851. Narra la travessia del barco ballenero Pequod, comandado pel capità Ahab, junt a Ismael i el arponero Queequeg en l'obsessiva i autodestructiva persecució d'un gran cachalote blanc.

Al marge de la persecució i evolució dels seus personages, el tema de la novela és eminentment enciclopèdic en incloure detallades i extenses descripcions de la caça de les ballenes en el XIX i multitut d'atres detalls sobre la vida marinera de l'época. Potser per això la novela no va tindre cap èxit comercial en la seua primera publicació, encara que en posterioritat haja servit per a cimentar la reputació de l'autor i situar-ho entre els millors escritors nortamericans.

El llibre inicia en 80 epígrafs, escomençant en un del Génesis i terminant en una cançó ballenera. Tots els epígrafs estan relacionats en la mar i les ballenes o el leviatán. Melville també presenta a l'inicie definicions directes de diccionaris per a la ballena i després una taula a on es mostra la paraula ballena en diferents idiomes.

La frase inicial del narrador —«Call em Ishmael» en anglés, traduït a l'espanyol a voltes com «Crideu-me Ismael», atres voltes com «Poden vostés cridar-me Ismael»— s'ha convertit en una de les cites més conegudes de la lliteratura en llengua anglesa.

Argument

El narrador, Ismael, és un jove nortamericà en experiència en la marina mercant, que decidix que el seu següent viage serà en un ballenero. D'igual forma es convenç de que la seua travessia deu començar en Nantucket, Massachusetts, illa prestigiosa durant el XIX per la seua indústria ballenera. Abans d'alcançar el seu destí, o l'orige de la seua aventura, Ismael entaula una estreta amistat en l'experimentat arponero polinesio Queequeg, en qui acorda compartir l'empresa.

Abdós es enrolan en el ballenero Pequod, en una tripulació conformada per mariners de les més diverses nacionalitats i races; precisament els seus arponeros són Queequeg, el pell roja Tashtego i el «negre salvage» Daggoo. El Pequod és dirigit pel misteriós, violent, i autoritari capità Ahab, un vell i molt respectat llop de mar, en décades d'experiència en la vida marinera, i sobretot en una cama tallada de la mandíbula d'un cachalote. El irascible Ahab revelarà a la seua tripulació que l'objectiu primordial del viage, més allà de la caça de ballenes en general, és la persecució tenaz a la ballena blanca Moby Dick, enorme leviatán que ho va privar de la seua cama fa anys, sent que este monstruoso cetàceu havia guanyat fama de causar estralls a tots i cada u dels balleneros que, gosada o imprudentment, havien intentat donar-li caça.

En el passar del temps, Ahab s'obsessiona cada volta més en la captura de Moby Dick, menyspreant els perills de la caça ballenera, i posant en risc constant la vida de la tripulació en un recorregut per numerosos oceàs. Els mariners, tan fascinats per Moby Dick com a temerosos de l'ira de Ahab, seguixen al seu capità sense dubtes ni reparacions, fins a un final terrible i épico presidit en un atre epígraf bíblic, esta volta pres del Llibre de Job.

Estructura

Punt de vista

Ismael és el narrador, donant forma a la seua història en l'us de molts gèneros diferents incloent sermones, obres de teatre, soliloquios i llectures emblemàtiques. En repetides ocasions, Ismael es referix a la seua escritura del llibre: "Pero cóm puc esperar explicar-me ací; i no obstant, d'alguna manera tènue i aleatòria, dec explicar-me, si no tots estos capítuls podrien ser res" L'erudit John Bryant ho crida la "consciència central i la veu narrativa de la novela". Walter Bezanson distinguix en primer lloc a Ismael com a narrador d'Ismael com a personage, al que denomina "Ismael pronosticador", l'Ismael més jove de fa uns anys. L'Ismael narrador, puix, és "simplement l'Ismael jove envellit" Una segona distinció evita la confusió de qualsevol dels dos Ismael en l'autor Herman Melville. Bezanson advertix als llectors que "es resistixquen a qualsevol equiparació un a un de Melville i Ismael".

Estructura dels capítuls

Segons el crític Walter Bezanson, l'estructura dels capítuls pot dividir-se en "seqüències de capítuls", "grups de capítuls" i "capítuls d'equilibri". Les seqüències més senzilles són les de progressió narrativa, després les seqüències temàtiques, com els tres capítuls sobre la pintura de ballenes, i les seqüències de similitut estructural, com els cinc capítuls dramàtics que comencen en "El quarto d'a bordo" o els quatre capítuls que comencen en "Les vés-les". Els grups de capítuls són els capítuls sobre el significat del color blanc, i els de el significat del fòc. Els capítuls d'equilibri són els capítuls d'oposts, com "Els telers" front a el "Epílec", o els similars, com "El quarto de coberta" i "Les vés-les".

L'erudit Lawrence Buell descriu la disposició dels capítuls no narratius com estructurat entorn a tres patrons: primer, les nou trobades del Pequod en els barcos que s'han trobat en Moby Dick. Cada u d'ells ha sofrit danys cada volta més greus, presagiant el propi destí del Pequod. En segon lloc, les trobades cada volta més impressionants en les ballenes. En les primeres trobades, les balleneras a penes fan contacte; més tart hi ha falses alarmes i persecucions rutinàries; finalment, la reunió massiva de ballenes en les vores de la Mar de China en "La Gran Armada". Un tifó prop de Japó prepara l'escenari per a l'enfrontament de Ahab en Moby Dick.

El tercer patró és la documentació cetológica, tan pròdiga que pot dividir-se en dos subpatrones. Estos capítuls comencen en l'història antiga de la caça de ballenes i una classificació bibliogràfica de les mateixes, acostant-se en relats de segona mà sobre la maldat de les ballenes en general i de Moby Dick en particular, un comentari ordenat cronològicament sobre les fotografies de ballenes. El #clímax d'esta secció és el capítul 57, "De ballenes en pintura, etc.", que comença en lo humil (un menic en Londres) i termina en lo sublim (la constelació de Cetus). El següent capítul ("Brit"), per tant l'atra mitat d'este patró, comença en la primera descripció de ballenes vives del llibre, i a continuació s'estudia l'anatomia del cachalote, més o menys de davant a arrere i de les parts exteriors a les interiors, fins a aplegar a l'esquelet. En dos capítuls finals s'expon l'evolució de la ballena com a espècie i es reivindica el seu caràcter etern.

Uns "dèu o més" dels capítuls sobre la matança de ballenes, a partir de les dos quintes parts del llibre, es desenrollen lo suficient com per a ser cridats "acontenyiments". Com escriu Bezanson, "en cada cas, una matança provoca una seqüència de capítuls o un grup de capítuls de la tradició cetológica que sorgix de la circumstància de la matança particular", per lo que estes matances són "ocasions estructurals per a ordenar els ensajos i sermones sobre la caça de ballenes".

Buell observa que la "arquitectura narrativa" és una "variant idiosincrásica de la narrativa bipolar observador/héroe", és dir, la novela s'estructura entorn als dos personages principals, Ahab i Ismael, que s'entrellacen i contrasten entre sí, sent Ismael l'observador i narrador. Com a història d'Ismael, senyala Robert Milder, és una "narració d'educació".

Bryant i Springer consideren que el llibre està estructurat entorn a les dos consciències de Ahab i Ismael, en Ahab com a força de la linealidad i Ismael com a força de la digressió. Encara que abdós tenen una sensació d'orfandat, intenten resoldre este forat en els seus sers de diferents maneres: Ahab en la violència, Ismael en la meditació. I mentres que la trama de Moby Dick pot estar impulsada per l'ira de Ahab, el desig d'Ismael de fer-se en lo "inasible" explica el lirisme de la novela. Buell veu una doble busca en el llibre: La de Ahab és caçar a Moby Dick, la d'Ismael és "entendre qué fer tant en la ballena com en la caça".

Un de les traces més distintives del llibre és la varietat de gèneros. Bezanson menciona els sermones, els somis, el relat de viages, l'autobiografia, les obres de teatre isabelinas i la poesia èpica. Califica les notes explicatives a peu de pàgina d'Ismael per a establir el gènero documental com "un toc nabokoviano".

Nou trobades en atres barcos

Un recurs estructural significatiu és la série de nou trobades (gams) entre el Pequod i atres barcos. Estes trobades són importants per tres motius. En primer lloc, per la seua ubicació en la narració. Els dos primeres trobades i els dos últims estan pròxims entre sí. El grup central de cinc trobades està separat per uns 12 capítuls, més o menys. Este patró proporciona un element estructural, senyala Bezanson, com si les trobades anaren "els ossos de la carn del llibre". En segon lloc, el desenroll de les respostes de Ahab a les trobades traça la "curva ascendent de la seua passió" i del seu monomanía. En tercer lloc, en contrast en Ahab, Ismael interpreta el significat de cada barco individualment: "cada barco és un pergamí que el narrador desenrolla i llig".

Bezanson no veu una sola manera d'explicar el significat de tots estos barcos. En canvi, poden interpretar-se com "un grup de paràboles metafísiques, una série d'anàlecs bíblics, una mascarada de la situació a la que s'enfronta l'home, una desfilada dels #humor dins dels hòmens, una desfilada de les nacions, etc., aixina com formes concretes i simbòliques de pensar en la Ballena Blanca".

L'investigadora Nathalia Wright veu les trobades i el significat de les embarcacions d'una atra manera. Destaca els quatre barcos que ya s'han trobat en Moby Dick. El primer, el Jeroboam, du el nom del predecessor del rei bíblic Ahab. El seu destí "profètic" és "un mensage d'advertència per a tots els que li seguixen, articulat per Gabriel i reivindicat pel Samuel Enderby, el Rachel, el Delight i, per últim, el Pequod". Cap dels atres barcos ha segut completament destruït perque cap dels seus capitans compartia la monomanía de Ahab; el destí del Jeroboam reforça el paralelisme estructural entre Ahab i el seu homònim bíblic: "Ajab va fer més per a provocar l'ira del Senyor Deu d'Israel que tots els reis d'Israel que li varen precedir" (I Reis 16:33).

Interpretacions

Moby Dick és una obra de profunt simbolisme. Se sol considerar que compartix característiques de l'alegoria i de l'èpica. Inclou referències a temes tan diversos com biologia, idealisme, jerarquia, obsessió, política, pragmatisme, racisme, religió i venjança.

Els tripulants del Pequod tenen orígens tan variats com Chile, Colòmbia, China, Dinamarca, Espanya, França, Holanda, Índia, Anglaterra, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Malta, Portugal i Tahití, lo que sugerix que el Pequod és una representació de la humanitat.

Les alusions bíbliques dels noms dels personages, com el del rei d'Israel Ajab, o el significat del cachalote blanc han intrigado a llectors i crítics durant més d'un sigle.

Inspiració en fets reals

Ademés d'haver estat basada en les experiències personals de Melville com a mariner, Moby Dick està inspirada en dos casos reals:

• La epopeya que va patir el ballenero Essex, de Nantucket, Massachusetts, quan va ser atacat per un cachalote en 1820.
  Despuix de ser afonats pel cetáceo, els tripulants varen vagar pel oceà Pacífic fins a l'illa Henderson. 91 dies despuix, varen ser rescatats i desembarcats en Valparaíso (Chile). George Pollard Jr. i Owen Chase, dos dels huit supervivents, varen relatar el succés.
• El cas d'un cachalote albino que merodeaba l'illa Mocha (Chile) en 1839, al que a nivell global cridaven «Mocha Dick» en el XIX.
  El relat d'este cas va ser publicat en 1839 per la revista neoyorquina Knickerbocker. Escrit per un oficial de l'armada nortamericà, narra l'enfrontament real de balleneros en un cetàceu albino conegut com Mocha Dick prop de l'illa Mocha, en Tirúa (Chile). Com Moby Dick, el cachalote albino va escapar incontables voltes dels seus caçadors durant més de quaranta anys, per lo que duya varis arpones incrustats en la seua esquena. Els balleneros contaven que atacava furiosament donant resoplidos que formaven un núvol al seu entorn; envestia els barcos perforant-los i bolcant-los, matant als mariners que s'atrevien a enfrontar-se-li. Segons el narrador de l'artícul publicat en la revista, per a conseguir matar a Mocha Dick es va requerir l'unió de distints barcos balleneros de distintes nacionalitats.
  cal destacar que en Chile, en la cultura indígena mapuche, existix el mit del Trempulcahue, quatre ballenes que duen les ànimes dels mapuches morts fins a l'illa Mocha per a embarcar-se en el seu viage final. En la costa de Chile en 2005, es va filmar a varis d'estos cachalotes albinos.

Adaptacions

• En 1926 es va realisar una película muda, The Siga Beast (La béstia marina), protagonisada per John Barrymore.
• En 1930 es va rodar una atra versió en el mateix títul i en Barrymore novament.

• Entre 1937 i 1938 el compositor de bandes sonores Bernard Hermann va compondre una cantata anomenada Moby Dick, per a 2 tenors, 2 baixos i orquesta, estrenada en el Carnegie Hall de New York en 1940 per John Barbirolli.
• En 1962 la série animada Tom i Jerry va llançar un episodi inspirat en la novela: «Dicky Moe».
• En 1956 es va filmar Moby Dick, de John Huston, en Gregory Peck en el paper del capità Ahab, en un guion de l'escritor nortamericà Ray Bradbury.
• En 1967 Hanna-Barbera va crear una série animada titulada Moby Dick i Mighty Mightor, en la qual, Moby Dick ajuda a dos chiquets (Tom i Tub) i a la seua mascota Scooby (un lleó marí) a enfrontar-se als perills del món submarí.
• En el West End de Nova York, es va representar el musical Moby Dick!, basat en una producció escolar de la novela.
• En 1992 Vittorio Gassman va estrenar Ulises i la ballena blanca, un montage teatral basat en la traducció de la novela feta per Cessara Pavese.
• En 1998 es va realisar una película per a televisió protagonisada per Patrick Stewart.
• En 2003 i 2007, el cineaste francés Philippe Ramos va fer una adaptació personal de la novela en un curt (2003) i una película (2007), cridada Capitaine Achab (El capità Ahab). El film és un drama que conta l'història del protagoniste en varis capítuls narrats per personages que ho varen conéixer, fins a concloure en la seua trobada en la ballena.
• En la série infantil Les Tres Mellizas, un capítul és dedicat al llibre.
• En la série animada de Nickelodeon The Fairly OddParents, es fa referència a la novela en l'episodi «Els llibres cobren vida».
• En la producció independent Moby Dick (película de 2010) es varen canviar algunes trames de l'argument original.
• En 2011 es va estrenar Age of the Dragons, una película l'argument de la qual és una adaptació de la novela a un món de fantasia en dragons. En esta película de baix presupost Danny Glover interpreta al capità Ahab.
• En 2011 es va estrenar Moby Dick, una miniserie de televisió protagonisada per William Hurt com el capità Ahab, Ethan Hawke com Starbuck i Charlie Cox com Ishmael. La miniserie està constituïda per dos capítuls de 90 minuts cada u.
• En 2015 es va filmar In the Heart of the Siga, que va ser dirigida per Ron Howard i protagonisada per Chris Hemsworth.

En 2018 es va estrenar l'obra teatral Moby Dick, dirigida per Andrés Lima i protagonisada per José María Pou. En octubre de 2022 es va estrenar en l'Auditori 400 del Museu Nacional Centre d'Art Regna Sofia Moby Dick, radiodrama escènic per a actors, flauta, violí, violonchelo, piano, percussió i electrònica a partir de l'obra de Herman Melville, en música composta per Iñaki Estrada Torío i llibret de José Miguel Baena. El propi libretista va actuar de narrador, junt en el Ciklus Ensemble (dirigit per Asier Puga). L'obra incloïa una part electrònica a càrrec del Departament de Sonología del RCSM i una gravació de text, de la que es va encarregar la companyia de teatre La ballena blanca.

En novembre de 2022 es va estrenar en el teatre Clunia de Burgos La seua ballena blanca, una adaptació de la novela per a teatre feta per Roberto Méndez, en un acostament a l'obra a través de la figura d'una persona moribunda, unint aixina els contes paliatius en Moby Dick. Va ser reestrenada en març de 2023 en el centre cívic Estació Nort de Saragossa, estant disponible en YouTube. En novembre de 2023 el videojoc Limbus Company va utilisar la novela com a base per a l'història del personage basada en eixa mateixa, cridada Ishmael. Contant la seua pròpia forma de l'història en els personages de la ballena, el capità Ahab, i Queequeg.

Bibliografia

• Abrams, M. H. (1999). A Glossary of Literary Terms. Seventh Edition. Fort Worth, Texas: Harcourt Brace College Publishers. ISBN 9780155054523
• Arvin, Newton. (1950). "The Whale." Excerpt from Newton Arvin, Herman Melville (New York: William Sloane Associates, Inc., 1950), in Parker and Hayford (1970).
• Bercaw, Mary K. (1987). Melville's Sources. Evanston, Illinois: Northwestern University Press. ISBN 0-8101-0734-1
• Berthoff, Warner. (1962). The Example of Melville. Reprinted 1972, New York: W.W. Norton.
• Bezanson, Walter I. (1953). 'Moby-Dick: Work of Art.' Reprinted in Parker and Hayford (2001).
• --- . (1986). "Moby-Dick: Document, Drama, Dream." In Bryant 1986.
• Branch, Watson G. (1974). Melville: The Critical Heritage. First edition 1974. Paperback edition 1985, London and Boston: Routledge and Kegan Paul. ISBN 0710205139
• Bryant, John (ed.). (1986). A Companion to Melville Studies. Greenport, Connecticut: Greenwood Press. ISBN 9780313238741
• --- . (1998). "Moby-Dick as Revolution." In Levine 1998.
• --- . (2006). "The Melville Text." In Kelley 2006.
• --- , and Haskell Springer. (2007). "Introduction," "Explanatory Notes" and "The Making of Moby-Dick." In John Bryant and Haskell Springer (eds), Herman Melville, Moby-Dick. New York Boston: Pearson Longman (A Longman Critical Edition). ISBN 0321228006.
• (2014).«The Dream of the Great American Novell».The Belknap Press of Harvard University Press.
• Cotkin, George (2012). Dive Deeper: Journeys with Moby-Dick, New York: Oxford University Press. ISBN 9780199855735. Chapter by chapter explication of the text and references.
• Faulkner, William. (1927). "[I Wish I Had Written That.]" Originally in the Chicago Tribune, July 16, 1927. Reprinted in Parker & Hayford (2001), 640.
• Forster, I. M. (1927). Aspects of the Novell. Reprinted Middlesex: Penguin Books 1972. ISBN 0140205578
• (1972).«Plots and Characters in the Fiction and Narrative Poetry of Herman Melville».The MIT Press.
• Grey, Robin. (2006). "The Legacy of Britain." In Kelley (2006).

• Hayford, Harrison. (1988). "Historical Note Section V." In Melville (1988).
• Heflin, Wilson. (2004). Herman Melville's Whaling Years. Edited by Mary K. Bercaw Edwards and Thomas Farel Heffernan. Nashville: Vanderbilt University Press.
• Howard, Leon (1940). "Melville's Struggle with the Angel." Modern Language Quarterly, Vol. 1 (June 1940). Reprinted in Hershel Parker (ed.), The Recognition of Herman Melville. Selected Criticism Since 1846. Ann Arbor: University of Michigan Press, 1967. Paperback edition 1970.
• Kelley, Wyn (ed.). (2006). A Companion to Herman Melville. Malden, MA, Oxford, UK, and Carlton, Austràlia: Blackwell Publishing Ltd. ISBN 9781405122313
• Lawrence, D.H. (1923). Studies in Classic American Literature. Reprinted London: Penguin Books. ISBN 9780140183771
• (2006).«A Companion to Herman Melville».Blackwell.Malden, MA; Oxford:

393–407.

• Levine, Robert S. (1998). The Cambridge Companion to Herman Melville. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-55571-X
• (1941).«American Renaissance: Art and Expression in the Age of Emerson and Whitman».Oxford University Press..
• (1988).«Moby-Dick; or, the Whale».Northwestern University Press and the Newberry Library.Evanston; Chicago:Six
• Melville, Herman.(1993). Correspondence. The Writings of Herman Melville Volume Fourteen. Edited by Lynn Horth. Evanston and Chicago: Northwestern University Press and The Newberry Library. ISBN 9780810109957
• Milder, Robert. (1977). The Composition of Moby-Dick: A Review and a Prospect." ESQ: A Journal of the American Renaissance.
• Milder, Robert. (1988). "Herman Melville." In Emory Elliott (General Editor), Columbia Literary History of the United States. New York: Columbia University Press. ISBN 0-231-05812-8
• Miller, Edwin Haviland. (1991). Salem Is My Dwelling Plau: A Life of Nathaniel Hawthorne. Iowa City: University of Iowa Press. ISBN 0-87745-332-2
• Olson, Charles. (1947, 2015) Call Em Ishmael, Eastford, Connecticut: Martino Publishing. ISBN 1614279071.
• Olsen-Smith, Steven. (2008). [Review of Bryant and Springer 2007]. Leviathan: A Journal of Melville Studies, June 2008, 96–9.
• Paglia, Camille. (2001). "[Moby-Dick as Sexual Protest.]" In: Parker & Hayford (eds.) 2001.
• Parker, Hershel. (1988). "Historical Note Section VII." In Melville (1988).
• Parker, Hershel, and Harrison Hayford (eds.). (1970). Moby-Dick as Doubloon. Essays and Extracts (1851-1970). New York: W.W. Norton & Company Inc., 1970.
• Parker, Hershel, and Harrison Hayford (eds). (2001). Herman Melville, Moby-Dick. A Norton Critical Edition. Second Edition, New York and London: W.W. Norton & Company. ISBN 9780393972832
• Parker, Hershel. (2002). Herman Melville: A Biography. Volume 2, 1851-1891. Baltimore and London: The Johns Hopkins University Press. ISBN 0801868920
• Philbrick, Nathaniel (2000). In the Heart of the Siga: The Tragedy of the Whaleship Essex, New York: Viking. ISBN 0670891576.

• Rampersad, Arnold (1997). "Shadow and Veil: Melville and Modern Black Consciousness." Melville's Evermoving Dawn: Centennial Essays. Edited by John Bryant and Robert Milder. Kent, Ohia, and London, England: The Kent State University Press. ISBN 0-87338-562-4
• Rampersad, Arnold. (2007). Ralph Ellison: A Biography. New York: Alfred A. Knopf. ISBN 9780375408274
• Robertson-Lorant, Laurie. (1996). Melville. A Biography. New York: Clarkson Potters/ Publishers. ISBN 0517593149
• Tanselle, G. Thomas. (1988). "Historical Note Section VI", "Note on the Text", and "The Hubbard Copy of The Whale". In Melville (1988).
• Vincent, Howard P. (1949). The Trying-Out of Moby-Dick. Boston: Houghton Mifflin Company.
• Wright, Nathalia. (1940). "Biblical Allusion in Melville's Prose." American Literature, May 1940, 185–199.
• Wright, Nathalia. (1949). Melville's Use of the Bible. Durham, North Carolina: Duke University Press.

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Moby Dick.
• 15px|link=|alt= Wikisource en inglés contiene una copia de Moby Dick.

Archiu:Wikiquote-logo.svg Moby Dick en Viquidites.

• L'història de la ballena mapuche.
• Text anglés en el Proyecte Gutenberg.
• Text anglés.
• Text anglés. Edició electrònica anotada.
• Text de la novela i comentaris sobre ella en Internet Archive (anglés)
• Text anglés en edició electrònica en buscador intern en The Literature Network
• Text anglés en American Literature.
• Text anglés en Ria Press. Classic Books.
• Audiolibro en anglés en LibriVox.
• donar-stefano.html Concordancias del text original
• Blog en el resum per capítuls en espanyol