Llibre de Job

Llibre de Job

El Llibre de Job (אִיּוֹב), o simplement Job, és un llibre que es troba en la secció Ketuvim («Escrits») de la Bíblia hebrea i el primer dels Llibres poètics del Antic Testament de la Bíblia cristiana. El llenguage del Llibre de Job, que combina influències del hebreu i l'arameo posbabilónico, indica que va ser compost durant el periodo persa (540-330 a. C.), i que el poeta va utilisar el hebreu d'una manera culta i lliterària. Aborda el problema del mal, proporcionant una teodicea a través de les experiències del protagoniste epónimo. Job és un home ric i temerós de Deu, en una vida cómoda i una gran família. Deu discutix la pietat de Job en Satanás (הַשָּׂטָן). Satanás reprende a Deu, afirmant que Job s'alluntaria de Deu si perguera tot lo que posseïx. Deu decidix posar a prova eixa teoria permetent que Satanás inflija dolor a Job. El restant del llibre tracta sobre el sofriment de Job i cóm es defén en èxit dels seus amics indiferents, a els qui Deu reprende, i sobre la sobirania de Deu sobre la naturalea.

En el Tanaj hebreu figura entre els Ketuvim (Escrits), ubicat entre els Proverbis i els Cantares.

En el Cristianisme figura com el primer dels Llibres Sapienciales:

• En el cànon catòlic s'ubica entre II Macabeos i el llibre dels Salms.
• En el cànon ortodox, nestoriano i miafisita (ortodox oriental), s'ubica entre IV Macabeos i els Salms.
• En el cànon protestant es troba entre el llibre de Ester i els Salms.

Comentaris previs aclaratorios

El saber en l'Antic Testament sol presentar-se en forma d'ensenyances breus, com a proverbis o sentències que transmeten consells pràctics per a la vida. No obstant, el llibre de Job es distinguix d'este estil perque desenrolla una narració extensa, centrada en un home just que afronta sofriments extrems sense que existixca una causa aparent. Job, originari de Us, és descrit com a íntegre i fidel, pero pert els seus bens, als seus fills i la seua salut de manera repentina. En mig d'eixa prova rep la visita de tres amics que intenten explicar-li les seues desgràcies des de la llògica de la justícia retributiva, lo que genera un intens diàlec sobre la relació entre el home, el sofriment i Deu. Quan intervé el mateix Senyor, Job reconeix les seues llimitacions i recupera la confiança en la providència. Al final de la seua vida és beneït novament en abundància, família i honor, fins a morir en la dignitat dels patriarques.

El llibre de Job ocupa un lloc privilegiat dins dels escrits sapienciales i ha segut objecte d'especial atenció tant en la tradició judeua com en la cristiana. La seua ubicació en el cànon va variar en el temps: en el Talmud apareix despuix dels Salms, mentres que en la tradició patrística i posteriorment en el cànon catòlic va ser colocat abans d'ells. Junt en els Salms, és el text sapiencial més influent, puix planteja qüestions universals sobre la justícia, el dolor i la fe. l'Epístola de Santiago ho propon com a eixemple de paciència, reflectint l'acceptació de Job davant l'adversitat. A lo llarc de l'història, el seu mensage ha inspirat profunts comentaris: Gregorio Magne ho va interpretar en aplicacions morals, Tomás d'Aquino ho va vore com una ensenyança sobre la providència divina, i Fra Luis de León va oferir una traducció lliterària i un comentari detallat que ho varen consolidar com una obra fonamental per a comprendre el saber bíblic.

Autor i datació

La seua autoria és desconeguda, encara que la tradició ho atribuïx a Moisés. Segons la tradició, Moisés va poder conéixer el història de Job durant la seua fugida del Baix Egipte. Si este fòra el cas, Job era un habitant de la península aràbiga, situada a l'est de l'imperi. Encara que alguns d'estos especialistes daten el llibre entre l'any 500 a. C. i l'any 250 a. C., la seua cita en antics manuscrits judeus descarten tal opció. Popularment es considera que este va ser escrit al voltant de l'any 500 a. C.

Donada la perfecció formal de l'escrit es pensa normalment en l'época d'or de la lliteratura judeua, és dir, entre els sigles x i viii abans de Crist. Charles Pfeiffer, prenent en conte els arameísmos presents en el text ho data en posterioritat, és dir, cap al final de la monarquia judeua.

Per un atre costat, la problemàtica tractada parla d'una datació inclús posterior, per lo manco despuix de les deportacions i en temps del profeta Malaquías: entre el 538 i el 330 a. C.

L'autor és anònim, pero de gran finura religiosa i coneiximents. L'apèndix que afig la traducció dels LXX afirma que Job viu en Uz, entre els confines d'Idumea i Aràbia.

Aun cuando la temàtica del llibre és unitària, hi ha diversos indicis d'una composició més complexa, com per eixemple, la variació en l'us dels noms divins (Yahveh, Saddai, Eloah, Elohím). No obstant, es manté a lo llarc de l'obra l'us coherent (per eixemple, Job solament usa una volta el nom “Yahveh” en el pròlec i en una expressió corrent). Segons pareix les arengas de Elihú resulten ser afegits per la seua forma de raonament i a que el discurs anterior i posterior ni tan sols ho prenen en conte.

Vore també

• Bíblia:
  • Antic Testament
    • Job (personage)
    • Resposta a Job
  • Llibres Sapienciales

Bibliografia

• – (2011), La Bíblia del nostre poble, Edicions Mensager, S.A.U., Bilbao.
• Carbajosa, Ignacio & González Etchegaray, Joaquín & Vare, Francisco, La Bíblia en el seu entorn, Ed. Verp diví.
• Allen, J. (2008). «Job III: History of Interpretation», Dictionary of the Old Testament: Wisdom, Poetry & Writings, InterVarsity Press. ISBN 978-0-83081783-2.
• Alter, Robert (2018). The Hebrew Bible: A Translation with Commentary (vol. 3), W. W. Nortion & Company. ISBN 978-0393292497.
• Blenkinsopp, Joseph (1996). A History of Prophecy in Israel, Westminster John Knox Press. ISBN 978-0-66425639-5.
• Brueggemann, Walter (2002). Reverberations of Faith: A Theological Handbook of Old Testament Themes, Westminster John Knox. ISBN 978-0-66422231-4.
• Bullock, C. Hassell (2007). An Introduction to the Old Testament Poetic Books, Moody Publishers. ISBN 978-1-57567450-6.
• “Is Eliphaz a false prophet? The visió in Job 4.12–21” (1 de setembre 2021). Journal for the Study of the Old Testament 46 (1): 96–116. SAGE Publications. doi:10.1177/03090892211001404. ISSN 1476-6728.

• Dell, Katharine J. (2003). «Job», Eerdmans Bible Commentary, William B. Eerdmans Publishing Company. ISBN 978-0-80283711-0.
• Dell, Katherine J. (1991). The Book of Job as Sceptical Literature, Berlin: Walter de Gruyter. OCLC 857769510. ISBN 978-3-11-085873-0.
• Farmer, Kathleen A. (1998). «The Wisdom Books», The Hebrew Bible Today: An Introduction to Critical Issues, Westminster John Knox Press. ISBN 9780664256524.
• Fiddes, Paul (1996). «'Where Shall Wisdom be Found?' Job 28 as a Riddle for Ancient and Modern Readers», After the Exile: Essays in Honour of Rex Mason, Mercer University Press. ISBN 978-0-86554524-3.
• O'Dowd, R. (2008). «Frame Narrative», Dictionary of the Old Testament: Wisdom, Poetry & Writings, InterVarsity Press. ISBN 978-0-8308-1783-2.
• Pihlström, Sami (2015). «Chapter 5. The Problem of Evil and Pragmatic Recognition», Practicing Philosophy as Experiencing Life. Essays on American Pragmatism, Leiden: Brill, pp. 77–101. doi:10.1163/9789004301993_006. ISBN 978-9-0043-0199-3.. ^{[enllaç trencat]}.
• Vicchio, Stephen J. (2020). The Book of Job: A History of Interpretation and a Commentary, Wipf & Estoc. ISBN 978-1-7252-5726-9.
• Prophets in the Quran: An Introduction to the Quran and Muslim Exegesis (en en), A&C Black. ISBN 978-0-8264-4957-3.
• Wilson, Gerald H. (2012). Job, Baker Books. ISBN 978-1-44123839-9.

• Wollaston, Isabell (2013). «Post-Holocaust Interpretations of Job», The Oxford Handbook of the Reception History of the Bible, Oxford University Press. ISBN 978-0-19967039-0.