Anar al contingut

Model llineal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En estadística, el terme modele llineal és usat en diferents maneres d'acort al context. La manera més freqüent és en conexió en models de regressió i el terme a sovint es pren com un sinònim del model de regressió llineal. No obstant, el terme és també usat en anàlisis de séries de temps en un significat diferent. En cada cas, la denominació com "llineal" és usada per a identificar una subclasse de models per als quals la reducció en complexitat de la teoria estadística relacionada és possible.

Models de Regressió Llineal

[editar | editar còdic]

Per al cas de regressió, el model estadístic és com seguix: un model llineal prediu el valor d'una variable a través d'unes atres que cridarem factors per mig d'una funció llineal d'estos.[1] Estos factors estan determinats per l'escenari a on observem la variable a predir, a la qual cridarem variable endógena. Donada una mostra (aleatòria) (Yi,Xi1,,Xip),i=1,,n la relació entre les observacions Ii i les variables independents Xij es fòrmula com

Yi=β0+β1ϕ1(Xi1)++βpϕp(Xip)+εii=1,,n

a on ϕ1,,ϕp poden ser funcions no llineals. En l'equació anterior, les cantitats εi són variables aleatòries representant errors en la relació. La part "llineal" es referix a l'apariència dels coeficients de regressió, βj en esta equació. Alternativament, es pot dir que els valors ajustats corresponents a l'anterior model, notats

Y^i=β0+β1ϕ1(Xi1)++βpϕp(Xip)(i=1,,n),

són funcions llineals dels βj.

Ya que l'estimació es pren en la base d'un anàlisis de mínims quadrats, les estimacions dels paràmetros desconeguts βj es determinen en minimisar una funció de suma de quadrats

S=i=1n(Yiβ0β1ϕ1(Xi1)βpϕp(Xip))2.

Per lo tant, es pot vore que l'aspecte "llineal" del model implica lo següent:

la funció a ser minimisada és una funció quadràtica dels βj per ad açò el problema de minimisació és relativament simple;
les derivades de la funció són funcions llineals dels βj fent fàcil de trobar els valors estimats que la minimisen;
els valors estimats de βj són funcions llineals de les observacions Ii;
els valors estimats de βj són funcions llineals dels errors aleatoris εi la qual cosa fa relativament fàcil determinar les seues propietats estadístiques.

Algunes expressions del model de regressió llineal

[editar | editar còdic]

Models polinomiales

[editar | editar còdic]

Els models llineals servixen per a estimar models polinomiales. Per eixemple, si les potències d'una variable expliquen la variable endógena, el model seria:

Y=β0+β1X+β2X2++βnXn+ε

Models multinomiales

[editar | editar còdic]

També podem recórrer als models llineals per a estimar models multinomiales. Un eixemple és el següent:

Y=β0+β1X+β2Y+β3X2+β4XY+β5Y2+ε

Estimació del model

[editar | editar còdic]

Per a estimar el model, tenim que observar el valor de la variable depenent i dels factors en m casos. En este cas, les equacions seran:

{y1=β0+β1x11+β2x12+...+βnx1m+ε1y2=β0+β1x21+β2x22+...+βnx2m+ε2yn=β0+β1xn1+β2xn2+...+βnxnm+εn

Este sistema d'equacions admet la següent expressió vectorial:

𝐘=𝐗𝜷+𝜺

Els símbols que apareixen en este model vectorial representen lo següent:

𝐘=[y1y2yn]𝐗=[1x1,1x1,2...x1,m1x2,1x2,2...x2,m1xn,1xn,2...xn,m]𝜷=[β0β1βm]𝜺=[ε1ε2εn]


El vector d'errors comés pel model ve dau per:

𝜺=𝐘𝐗𝜷

l'estimador mínim quadràtic és aquell que fa mínima la suma dels quadrats d'estos errors. Esta suma és:

S(𝜷^)=i=1nεi2=𝜺𝜺=(𝐘𝐗𝜷^)T(𝐘𝐗𝜷^)

Observem que no hem establit cap restricció per al valor de 𝜷. Estem puix davant un problema d'optimisació sense restriccions. Els càlculs duen a les anomenades equacions normals que té que verificar el valor de 𝜷 que fa mínima la suma dels quadrats dels errors.

𝐗T𝐗𝜷^=𝐗T𝐘

L'estimador mínim-quadràtic per a 𝜷 resulta ser:

𝜷^=(𝐗T𝐗)1𝐗T𝐘

El Teorema de Gauss-Márkov nos informa sobre l'eficàcia d'este estimador.

Insesgado

[editar | editar còdic]

Si els errors -que són variables aleatòries- són insesgados E(𝜺)=𝟎, l'estimador mínim-quadràtic també ho és:

E(𝜷^)=E((𝐗𝐗)1𝐗(𝐗𝜷+𝜺))=𝜷+E((𝐗𝐗)1)X𝜺)=𝜷


És important que inclogam en el model tots els factors rellevants: si falta algun, és possible que els errors no tinguen mija zero i l'estimador dels coeficients serà biaixat. No obstant, qualsevol bon model llineal ajuda a comprendre un fenomen i a fer bones estimacions. Si incloem factors d'influència dubtosa, també podem provocar un biaix en l'estimador mínim-quadràtic. Des de fa molts anys, existix una teoria d'inferència en models llineals que nos permet decidir -en un chicotet marge d'error- si un factor és o no rellevant.

Els errors comesos pel model quan s'usa el verdader valor del paràmetro són 𝜺=𝐘𝐗𝜷. No obstant, nosatres no coneixem el verdader valor del paràmetro 𝜷, sino només la seua estimació 𝜷^ i açò provoca que no manegem els verdaders errors comesos, sino la seua estimació, a la que cridarem residus i que vénen daus per:

𝜺^=𝐲𝐗𝜷^

En els nostres càlculs, tampoc manejarem la suma dels quadrats dels errors, sino la suma dels quadrats dels residus:

SCR=i=1nεi^2=𝜺^𝜺^=(𝐲𝐗𝜷^)(𝐲𝐗𝜷^)

Es diu que els errors són homocedásticos quan:

σ2iE(εi2)=σ2

Si l'error presenta una varianza distinta en cada cas, parlem d'heterocedasticidad.

Models de séries temporals

[editar | editar còdic]

Un eixemple de model llineal en séries temporals és el Model autorregresivo de mija mòvil, en el que els valors {Xt} de la série poden representar-se de la forma

Xt=c+εt+i=1pφiXti+i=1qθiεti.

a on, de nou, les cantitats εt són variables aleatòries que representen les innovacions o nous efectes aleatoris que apareixen en un instant determinat pero solament afecten a X en lo sucesivo de la série. En este context, el terme modele llineal es referix a l'estructura de la relació que representa a Xt com una funció llineal dels valors anteriors de la mateixa série de temps i d'innovacions en el mateix instant i instants passats.[2] Este aspecte particular de l'estructura indica que hi ha una manera simple de trobar relacions per a la mija i les propietats de covarianza de les séries. Note que la part "llineal" del terme "model llineal" no es referix als coeficients φi i θi, com era el cas en el model de regressió, pero es veu estructuralment similar.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. "Linear Regression Analysis" G.A.F Seber Editorial Wiley-Interscience
  2. Priestley, M.B. (1988) Senar-linear and Senar-stationary clave séries analysis, Academic Press. ISBN 0-12-564911-8

ar:نموذج الانحدار الخطي de:Lineares Modell


Referències

[editar | editar còdic]