Monòxit de dibromo

El monòxit de dibromo, o també òxit de bromo(I) o anhídrit hipobromoso, és un compost químic binario format per la combinació dels elements bromo i oxigen que la seua fòrmula és Br₂O. És un sòlit de color marró obscur que és estable per baix de − 40 °C i s'utilisa en reaccions de bromación de substàncies orgàniques. Estructuralment és similar al monòxit de dicloro, el monòxit d'el seu halógeno veí. La llongitut de l'enllaç Br−O és d'1,85 Å i l'àngul d'enllaç Br−O−Br és 112°,^[1]^[2] similar al monòxit de dicloro.

Reaccions

El monòxit de dibromo es pot preparar fent reaccionar vapor de bromo o una solució de bromo en tetracloruro de carbono en òxit de mercuri(II) a baixes temperatures: ^[2]

2 B r_{2} + 2 H g O ⟶ B r_{2} O + H g B r_{2} \cdot H g O

També es pot formar per descomposició tèrmica del diòxit de bromo, BrO₂^[1] o en passar una corrent elèctrica a través d'una mescla 1:5 de gasos de bromo i oxigen.^[2]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Journal of the American Chemical Society.112(3)
1019–1022.doi:10.1021/ja00159a019.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Wiberg, Egon (2001). Wiberg (ed.). Inorganic chemistry, 1st edició, Sant Diego, Calif.: Academic Press, pp. 464. ISBN 9780123526519.

Este artícul conté una traducció derivada de «Monóxido de dibromo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[JACS-1] 1,0 ^1,1 Journal of the American Chemical Society.112(3)
1019–1022.doi:10.1021/ja00159a019.

[inorg-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Wiberg, Egon (2001). Wiberg (ed.). Inorganic chemistry, 1st edició, Sant Diego, Calif.: Academic Press, pp. 464. ISBN 9780123526519.

[1]

[2]