Montanyes Hengduan

Les montanyes Hengduan (en chino tradicional, 橫斷山脈; en chino simplificado, 横断山脉; pinyin, Héngduàn Shānmài) són un grup de cadenes montanyoses localisades en la China del Suroest —i una chicoteta part en Myanmar — que conecten les parts surorientals de la replanell tibetà en la replanell Yunnan-Guizhou. Les montanyes Hengduan són principalment grans cadenes montanyoses d'orientació N-S que separen efectivament les terres baixes en el nort de Myanmar de les terres baixes de la conca de Sichuan. Estes cordilleres es caracterisen per un important relleu vertical que es va originar per la colisió del subcontinent indi en la placa euroasiàtica, i que ha segut més excavat per l'acció dels grans rius que drenan el replanell tibetà oriental. Eixos rius, el Yangtze, el Mekong i el Salween, són reconeguts hui com els Tres rius paralels de Yunnan que han segut declarats Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.

Les montanyes Hengduan cobrixen gran part de l'oest de l'actual província de Sichuan, aixina com les parts nort-occidentals de Yunnan, la secció més oriental de la Regió Autònoma del Tibet, i que toquen la part meridional de Qinghai. Ademés, algunes parts de l'est del estat de Kachin, en el veí Myanmar, es consideren part del grup de les Hengduan. Les montanyes Hengduan tenen aproximadament 900 km de llongitut i s'estenen des dels 33°N fins a 25°N. Segons l'alcanç de la definició, les montanyes Hengduan també tenen aproximadament 400 km d'esgambi segons la definició més estreta, que van des de 98°I a 102°I.

Els boscs subalpinos de coníferes de les Montanyes Hengduan són una ecorregión de l'ecozona paleártica en el bioma de boscs templats de coníferes que cobrix parts de les montanyes. D'ací és originari el panda roig, en perill d'extinció. Ademés, el glaciar del replanell Tibet-Qinghai situat en les montanyes Hengduan és denominat el «sostre del món» i supon el 47 % de tota la superfície glaciar de China, que conta en 8.600 llengües de gèl. S'està derritiendo a una taxa d'un 7% per any.

L'àrea coberta per estes cordilleres correspon aproximadament en la regió històrica tibetana coneguda com Kham.

Les montanyes tenen una alta sismicidad en la vora oriental, que va anar l'epicentre del terremot de Sichuan de 2008 que va causar casi 70.000 morts.

Geografia

Erro al crear miniatura:

Cordilleres i massiços de les montanyes Hengduan.

Erro al crear miniatura:

Mapa simplificat de les montanyes Hengduan.

El sistema montanyós de les Hengduan consta de moltes cadenes montanyoses —a la seua volta, dividides en vàries subcordilleras—, la majoria de les quals s'estenen aproximadament de nort a sur i estan separades per profundes valls fluvials, de fins a 3000 m de profunditat, que canalisen les aigües de molts dels grans rius del surest asiàtic.

El sistema montanyós té una llongitut d'aproximadament 750-900 km (des del curs alt del riu Groc, en el nort, fins al curs mig del Yangtsé), en un esgambi de fins a 400 km. D'oest a est, l'elevació de la cordillera disminuïx des dels 65000-5000 m fins als 1200-1000 m, sent el punt més alt el mont Gongga (7556 m). En la partix sur-occidental unes estribaciones formen la frontera entre China i Birmània.

Cinc dels rius més grans d'Àsia descendixen de l'alt replanell tibetà, des d'uns 5000 m, discorrent en direcció este, fins a trobar-se en les Hengduan:

• el riu Groc, que les creua i per mig d'un tancat bucle (a 180°) remonta cap al noroest;
• el Jinsha, cridat Yangtsé en entrar en Yichang, que s'encamina a l'est per a terminar en Shanghái;
• el Lancang, cridat Mekong a partir de Laos, que es dirigix al sur i desemboca, despuix de travessar Camboya, en Vietnam;
• el Nu que es convertix en el Salween quan travessa de nort a sur Myanmar, que es dirigix cap al sursudoeste;
• el Yarlung Tsangpo que, despuix d'un bucle en forqueta, es dirigix cap a l'oest i es convertix en el Brahmaputra en entrar en l'Índia.

Tres d'estos rius i els seus afluents tallen el núcleu de les montanyes Hengduan a lo llarc d'uns 900 km dividint-les en sis grans seccions que, d'oest a est, són:

• la cadena montanyosa més occidental, situada a l'oest del riu Nu, coneguda com cordillera Boshula (també denominada Boshula Ling o Baxoila Ling), la prolongació meridional de la qual comprén els monts Gaoligong, constituint l'enllaç entre les montanyes Nyenchen Tanglha orientals i el sistema de les montanyes Hengduan;
• la cadena montanyosa entre els rius Nu-Salween i el Lancang-Mekong, cridada en la seua part septentrional en la Regió Autònoma del Tibet, Taniantaweng shan, i en la seua part meridional, en Yunnan, montanyes Nu (Nu shan). Una subcordillera important a lo llarc d'este sistema són les montanyes nevades Mainri i el seu pic més alt és el Kawagarbo;
• la cadena entre el Lancang-Mekong i el Jinsha-Yangtze, composta per varis elements, que la seua partix nort són les montanyes Mangkam, la part central montanyes Ninchin (Ningjing shan) i la més al sur, la cordillera Yunling. Les montanyes Yulong són una subcordillera d'este sistema i el pic més alt ací és la montanya Nevada Dragó de Jade de Shanzidou. L'Himalaya Oriental, és el veí immediat de les montanyes Hengduan a l'oest;
• la cadena entre el Jingsha-Yangtze i el Yalong (el seu afluent), cridada Shaluli shan en casi tota la seua llongitut, llevat en la part més septentrional, les montanyes Chola. El punt més alt de tot este tram és el massiç de Ge'nyen;
• la cadena entre els rius Yalong i Dadu (un afluent del Min), coneguda com els montanyes Daxue, dominada pel Minya Konka de 7556 m , el pic més alt de tot el grup de les Hengduan, aixina com el pic més alt a l'est dels Himalayas. Tene una subcordillera, cordillera Xiaoxiang;
• la cadena entre els rius Min, en l'oest, i el Jialing, en l'est, les montanyes Min en la frontera entre Gansu i Sichuan, en la vora occidental de la conca de Sichuan.

Subdivisions

El massiç està puix format per una successió de cadenes orientades aproximadament de nort a sur, que d'oest a est, són:

• montanyes Boshula (伯舒拉岭^T, Bóshūlā lǐng^P), la cadena més occidental de les montanyes Hengduan, a l'oest del riu Nu, en el Tibet;
• monts Gaoligong (en chino tradicional, 高黎贡山; pinyin, Gāolígòng shān), una continuació de l'anterior, una estreta cordillera entre les terres baixes del Irrawaddy, a l'oest, i el riu Nu a l'est, en Yunnan;
• montanyes Taniantaweng (en chino tradicional, 塔尼安滕山Tǎ. ní.ān. téng shān), ubicades en la Regió Autònoma del Tibet, prop de la frontera en Qinghai;
• montanyes Nu Shan ((en chino tradicional, 怒山; pinyin, Nù shān) en l'extensió sur de les últimes; el pic més alt és Meili xueshan (梅里雪山), en una altitut de 6740 m;
• montanyes Markham (en chino tradicional, 芒康山; pinyin, Mángkāng shān) en l'extrem est de la Regió Autònoma del Tibet, comuna principal Gartog (嘎托镇 Gāla teuaō zhèn);
• montanyes Ningjing (en chino tradicional, 宁静山; pinyin, Ningjing shan), en la prolongació de les últimes;
• cordillera Yunling (云岭Yún lǐng^T), en l'extensió de les dos últimes, tenen una reserva per al Rhinopithèque brun;
• montanyes Shaluli (en chino tradicional, 沙鲁里山; pinyin, Shālǔlǐ shān), administrades per la Prefectura autònoma tibetano de Garzê;
• montanyes Daxue (en chino tradicional, 大雪山; pinyin, Daxue Shan), dominades pel Gongga Shan (Minya Konka) de 7556 m en el centre de l'antiga província tibetana de Kham;
• montanyes Jinping (en chino tradicional, 锦屏山; pinyin, Jǐnpíng shān);
• montanyes Qionglai (en chino tradicional, 邛崃山; pinyin, Qiónglái shān)) entre els rius Dadu i Min, en el pic de Siguniang shan a 6250 m i la reserva natural de Wolong de colles jagantes, uns 100 km en llínea recta, al noroest, del centre de Chengdu;
• montanyes Min (en chino tradicional, 岷山; pinyin, Mín shān), en la frontera entre Sichuan i Gansu, són la llar de la majoria dels pandes de China.

Naturalea

Erro al crear miniatura:

La ecorregión de les montanyes Hengduan

Erro al crear miniatura:

Vista de pardal de les "72 curves de Nujiang" en el Tibet.

Les montanyes Hengduan sustenten una varietat d'hàbitats, des de biomas subtropicals fins a templats i montanos. Les montanyes estan cobertes en gran part per boscs de coníferes subalpinas. Les altituts varien des dels 1300 a 6000 metros. Els boscs densos i vérgens, el relatiu aïllament i el fet de que la major part de l'àrea va permanéixer lliure de glaciació durant les edat de gèl gràcies a la cobertura boscosa, proporciona un hàbitat molt complex en un alt grau de diversitat biològica.

Les ecorregiones,segons les definix el Fondo Mundial per a la Naturalea (WWF), que coincidixen en les montanyes Hengduan són:

• Els arbustos i prats del surest del Tibet en les parts més elevades i al nort de les Hengduan;
• Els boscs subalpinos de coníferes de les Montanyes Hengduan en el nort de Yunnan i parts occidentals de Sichuan de les Hengduan centrals;
• Els boscs mixts i de coníferes alpines de la gola Nujiang Langcang a lo llarc de les cordilleres més occidentals de les Hengduan;
• Els boscs de coníferes Qionglai-Minshan en les parts orientals de les Hengduan a lo llarc de la vora de la conca de Sichuan;
• Els boscs subtropicals de full perenne del replanell de Yunnan en la partix sur de les Hengduan, a on les montanyes fan la transició al replanell de Yungui;
• Els boscs subtropicals del nort d'Indochina en les montanyes Nu, una cordillera del component suroest de les Hengduan en Yunnan.

Ademés, les parts més baixes de les valls dels rius Jinsha (Yangtze) i Nu (Salween) en les cordilleres meridionals d'Hengduan estan classificades pel govern chinenc com un entorn de sabana tropical, pero açò no ha segut reconegut per WWF.

Les cordilleres més orientals d'Hengduan alberguen al rar i amenaçat colla jaganta. Atres espècies natives de les montanyes són el teixixc chinenc (Taxus chinensis) i vàries atres plantes rares, cérvols i primats. Els grups ambientalistas han reconegut la zona com amenaçada per «una creixent població humana, la demanda d'espais oberts han diezmado la població d'arbres i espècies selvades per a usos medicinals i uns atres».

Vore també

• Global 200
• The Hump