Anar al contingut

Mort provocada per caiguda de coco

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Senyal d'avís bilingüe en Honolulu, escrit en anglés i japonés.

Els cocos que cauen dels seus arbres sobre persones poden causar lesions greus en muscles, coll i cap. Potencialment poden ser fatals.

Despuix d'un estudi de 1984 sobre "Lesions degudes a la caiguda de cocos", es varen estendre  afirmacions exagerades sobre el número de morts degudes a caigudes de cocos. Els cocos que cauen, segons la llegenda urbana, maten numeroses persones a l'any. Esta llegenda va guanyar impuls despuix del treball en 2002 d'un notable expert en atacs de taburó dient que la caiguda de cocos mata 150 persones a l'any en tot lo món. Esta estadística a sovint s'ha contrastat en el número d'atacs mortals de taburó a l'any, que són al voltant de cinc.

La preocupació sobre el (remot) risc de fatalitat deguda a l'atracció de la gravetat sobre els cocos va dur als funcionaris locals de Queensland, Austràlia a retirar cocoteros de les plages en 2002. Un periòdic va batejar als cocos com "la fruta assessina". Els primers informes històrics de mort real per coco daten dels anys 1770. Els cocos també varen jugar una funció letal en el Pacífic Sur durant la Segona Guerra Mundial. Segons relats publicats llavors, les forces japoneses convertien en arma a la fruta tropical convertint-les en "bombes de coco" reblixes en àcit i una granada de mà.

Context

[editar | editar còdic]
Zona de l'hàbitat natural del cocotero delimitada per unes llínees roges (basat en informació de Werth en 1933)

La fruta del coco prové de la palmera cocotera (Cocos nucifera) la qual pot créixer fins als 30 m d'alt, en fulls pinnadas de 60-90 cm. Els fulls més vells es desprendran de l'arbre deixant un tronc pla.[1] Mentres un arbre madur i pròsper pot rendir fins a 75 frutes per any, és més comú conseguir menys de 30.[2] Un coco de tamany complet pesa aproximadament 1,44 kg.[3] Les palmeres cocoteras són cultivades en més de 80 països del món, en una producció total de 61 millons de tonellades de cocos per any.[4]


L'orige de la llegenda de la mort per coco procedix d'una investigació de 1984 realisada per Dr. Peter Barss, titulada "Lesions degudes a caigudes de coco", publicada en la revista Journal of Trauma (ara coneguda com Journal of Trauma and Acute Care Surgery). En el seu artícul, Barss va observar que en Papúa Nueva Guinea (on tenia la seua base), sobre un periodo de quatre anys, el 2,5% dels ingressos per trauma eren per aquells ferits per caigudes de cocos, en a lo manco dos morts. Eixa sifra va escomençar a ser citada erròneament com de 150 en tot lo món, que es basava en la suposició de que en atres llocs patirien un índex similar de morts per caiguda de coco. En març de 2002, Barss va rebre un "Premi Ig Nobel de Medicina" als Anals d'Investigació Improvable en reconeiximent per investigar allò que "no pot o no tindria perqué ser replicat." En resposta a la dubtosa distinció, Barss va dir en la Revista de l'Associació Mèdica canadenca, "quàn estàs tractant estos danys diàriament, no és graciós en absolut."

Despuix de la publicació del treball de Barss, les afirmacions exagerades sobre el número de morts per coco varen escomençar a estendre's. Els informes sobre la mort per coco es varen tornar tan comuns que el The Straight Dope, una columna periodística dedicada a expondre mits, va informar que s'havia convertit en una llegenda urbana. Un atre escritor, Joel More, va descriure el reclam de morts generalisades com el "equivalent periodístic d'una llegenda contemporànea." Un anàlisis del Shark Research Institute cita una nota de prensa de Travel Club, una companyia de segurs de viage en sèu en Regne Unit, ajudant a estendre la llegenda urbana. En un intent de comercialisar un segur de viage individual per a persones que viajaven a Papúa Nueva Guinea, el comunicat declarava que els cocos "eren dèu voltes més perillosos que els taburons". En maig de 2002, la llegenda va adquirir un nou impuls quàn George H. Burgess, director del International Shark Attack File, va reafirmar que "Els cocos caent maten 150 persones en tot lo món cada any."

Preocupacions sobre la mort per coco han segut informades extensament en els mijos de comunicació de masses anglosaxons:

  • En febrer de 1985, The New York Claves va informar sobre els perills que plantegen els cocoteros i va senyalar que "els cocos en caure podrien colpejar a una persona en el sol en una força de casi 2.000 lliures."
  • En agost de 2001, The Toledo Blade va informar que "un control en els experts" va descobrir que era més provable que un humà fora mort per un porc o un coco que per "un taburó a l'aguaite del sopar."
  • En febrer de 2002, The Daily Telegraph va informar que els cocoteros estaven sent retirats de les plages en Queensland, Austràlia, per a protegir-se de la "mort per coco."
  • En abril de 2002, el Boston Herald va publicar un artícul d'opinió titulat "els viagers deurien estar atents als cocos– la fruta assessina." La peça informava de l'extracció de cocoteros en Queensland i com els funcionaris locals "aconsellaven als acampadors no colocar les seues tendes de campanya baix de les palmeres."
  • En juny de 2002, The New York Claves va informar sobre la reclamació de Burgess de que "les possibilitats de ser mort per un taburó són menors que les de morir per la caiguda d'un coco de la palmera."
  • En març de 2003, The Morning Call en Pennsilvània va informar, " és 30 voltes més provable morir per la caiguda d'un coco que per un taburó."
  • En juliol de 2005, Richard Roeper en el Chicago Sun-Claves va citar un informe de  2001 del The Times de Londres sobre que, "és més provable morir per la caiguda d'un coco que per un taburó."
  • En febrer de 2009, CBS News va informar: " tens una possibilitat major de ser mort per la caiguda d'un coco que per un taburó."
  • Despuix d'albiraments de taburons en la costa de Massachusetts, el The Boston Globe en setembre de 2009 va citar a un resident local dient, "és menys provable ser mort per un taburó que per un coco que caiga en el vostre cap."
  • En novembre de 2010, The Guardian va informar que el govern indi va retirar cocoteros en el Museu Gandhi de Bombay "per temor a que un frut impactara en el cap del president Obama" de visita en la ciutat. L'artícul citava l'artícul de Barss i observava: "Gràcies als funcionaris indis i potser també a Barss, la recent visita d'Obama a Bombay es va vore lliure de trauma per coco."[5]
  • En octubre de 2011, l'Australian Broadcasting Corporation va transmetre un programa en el que Christopher Neff de l'Universitat de Sídney va afirmar que "encara que les persones no presten atenció a les estadístiques, és més provable ser mort per un coco que menjat per un taburó."

Incidències documentades

[editar | editar còdic]

Mort per caiguda de coco 

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Cocos en la copa d'una palmera prop de Cancún, Mèxic

Casos documentats de mort per coco inclouen els següents:

  • Cap a 1777, una concubina del rei Tetui de Mangaia en les Islas Cook, va morir despuix de ser colpejada per "la caiguda d'un frut vert madur"[6]
  • En 1833, quatre persones varen morir per caigudes de cocos en l'illa de Ceilan.[7]
  • En giner de 1943, un marine dels EE. UU. va morir mentres dormia quan va ser colpejat en el cap per un coco que caïa prop de Henderson Field en Guadalcanal.[8]
  • El 26 d'agost de 1952, un bebé de sèt mesos va morir quàn va ser colpejat en el cap per un coco mentres la seua mare ho sostenia en braços en Singapur.[9]
  • En 1966, un resident de Rabaul, Papúa Nueva Guinea, va morir mentres menjava baix d'un cocotero quan va ser colpejat en la cara per un coco que caïa.[10]
  • En juliol de 1973, una chiqueta de dos anys va morir, i la seua tia va resultar ferida, durant un pícnic familiar en Kapiolani Diamond Head, Hawái, quan una arracada de 57 cocos que pesaven més de 100 lliures varen caure d'una palmera.[11] L'incident va ser la " primera fatalitat ocorreguda en Hawai per caiguda de cocos."[12]
  • En novembre de 1991, un doliente va ser mort per un coco caent mentres assistia a un funeral en un cementeri en el sur de Sri Lanka.[13] 
  • El 17 de giner de 1995, en Kota Bharu, Malàsia, Mat Hussin Sulaiman, de 76 anys, va morir quan la mona entrenada que usava per a recolectar els cocos de les palmeres va tirar un coco, partint el cràneu del seu amo.[14]
  • En abril de 2001, un resident de Vanuatu va morir per la caiguda d'un coco mentres buscava refugi del temps advers durant el cicló Sose.[15]
  • El 15 d'agost de 2001, en Kampung Tanjung Badang, Malàsia, Mamat Kundur, de 59 anys, va morir quan la mona utilisada per a recolectar els cocos de les palmeres va deixar caure un sobre el seu cap.[16]
  • L'1 d'agost de 2002, en Raub, Pahang, Malàsia, Nurul Emilia Zulaika Nasaruddin, de sis mesos, va resultar morta en acabant de que un coco caiguera sobre el seu breçol, colpejant-la.[17]
  • El 22 de setembre de 2003, en Raub, Pahang, Malàsia, Deraman Ghomat, de 65 anys, esperava per a agarrar un autobús, mentres el vent bufava cada volta més fort i escomençava a ploure just ans que un coco caiguera mortalment sobre ell.[18]
  • En març de 2009, Luelit Janchoom, de 48 anys, en la província de Nakhon Si Thammarat en Tailàndia, va ser assessinat quan el mona utilisat per a recolectar els cocos va escomençar a tirar-los furiosament contra el seu amo, donant-li un en el cap.[19]
  • En maig de 2010, una bebé de més i mig va morir en ser colpejada en el cap durant una cerimònia religiosa en l'exterior de la casa de la seua família en Thiruvananthapuram, Índia.[20]
  • En agost de 2010, un home de 69 anys va morir per un coco que va caure d'una palmera de 12 metros quan estava assentat en una mecedora front a la seua casa en Melgar, Colòmbia.[21]
  • En 2013, un home en Colombo, Sri Lanka, va morir en acabant de que un coco caiguera en el seu cap.[22]

En juny de 2021, un bebé en Haveri, Índia va morir en ser colpejada en el cap.[23]

Variants

[editar | editar còdic]

Mentres la forma típica de la mort per coco és pel trauma resultant de l'impacte, variants en el fenomen també han segut informades.

Una de les variacions més inusuals va ocórrer en l'Índia en els anys 1930. Els periòdics de tot lo món varen informar que un escolar en Índia havia segut mort per un "coco màgic" o "encantat". En un esforç per determinar quí havia pres un llibre de l'aula, un professor de primària en Harnahalli va requerir que cada u dels seus alumnes tocara un coco sobre el que va colocar un namam, un símbol religiós. El professor va assegurar que el que haguera agarrat el llibre afrontaria la "ira divina" en tocar el coco. Un dels estudiants es va resistir, pero va ser forçat a tocar-ho. Segons els informes va contraure febra alta, va caure en deliris, i va morir a la veta d'una hora.

En abril de 1983, un coco va ser citat com la causa de mort d'una femella de delfí de Cuvier o pico d'ànet. El clafoll d'un coco es va estajar en el seu intestí, i el delfí va varar en Sesta Key, Florida.

En maig de 1997, un informe sobre una mort per oli de coco va ser publicat. L'encarregat d'una cadena de producció en una fàbrica en Kiev, Ucrània, va caure en una gran cuba d'oli de coco. El seu cos es va descobrir en acabant de que se li donara per desaparegut, i la policia estava investigant per a determinar si havia caigut o havia segut espentat a la cuba.

En decembre de 1923, en New Castle, Pennsilvània, un home va morir mentres intentava obrir un coco en la culata d'un revòlver carregat. L'arma es va disparar, i el home va rebre un tir mortal en l'abdomen.

Atres incidències impliquen l'us de cocos com a armes mortíferas. Estes inclouen:

  • En 1944, es varen publicar informes afirmant que les tropes japoneses utilisaven "bombes de coco" en la defensa contra l'invasió nortamericana de Leyte. El coronel Allan Feldman va informar que les bombes es creaven colocant granades de mà i àcit pícrico dins dels cocos buits. Llavors eren sagellats en cera, subjectats a una corda, i llançats a les tropes nortamericanes.
  • En juliol de 2004, un home de 55 anys esrrilanqués va ser assessinat colpejant-ho en el cap en un coco. La policia va concloure que el colp no va ser el resultat d'un coco caent d'un arbre, sino que havia segut sostingut durant una lluita que es va desenrollar en acabant de que la víctima invitara a "un grup d'amics a beure en la seua cabanya."

També hi ha hagut informes de morts que resulten de la caiguda de cocoteros. Estos inclouen:

  • En abril de 1992, un home de 81 anys va morir en Malàsia quan li va caure damunt un cocotero desarraïlat pels forts vents. La seua família va anotar que havia treballat com "recolector de cocos" i que anteriorment havia sobrevixcut a una caiguda d'una palmera.
  • En maig de 2006, un home i un chiquet varen morir alcançats per cocoteros derribats durant una tormenta tropical en Filipines.
  • En agost de 2011, un home de 56 anys va morir quan un cocotero va caure sobre ell mentres conduïa el seu motocicleta en Kampung Baru Seberang Takir, Kuala Terengganu, Malàsia.
  • També en agost de 2011, el president de Milestone Capital, Vore Prakash Arya, va morir esclafat per un cocotero en Bombay. Despuix de l'incident, l'autoritat municipal local es va resistir a les propostes de talar els arbres, senyalant, "No permetem tallar cocoteros. La possibilitat de que les palmeres cocoteras caiguen és molt rara. L'arbre soporta velocitats de vent enormes i s'adapta a la condició climàtica de la ciutat."

Atres informes donen crèdit a la força dels cocoteros en salvar les vides de persones que es varen nugar als arbres per seguritat durant vents forts o tsunamis.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ T. Pradeepkumar, B. Sumajyothibhaskar, and K.N. Satheesan. (2008). Management of Horticultural Crops (Horticulture Science Series Vol.11, 2nd of 2 Parts). New Índia Publishing. pp. 539–587. ISBN 978-81-89422-49-3.
  2. ↑ Grimwood 1975, p. 18.
  3. ↑ Bourke, R. Michael and Tracy Harwood (Eds.). (2009). Food and Agriculture in Papua New Guinea. Australian National University. p. 327. ISBN 978-1-921536-60-1.
  4. ↑ Food And Agriculture Organization of the United Nations. Economic And Social Department. Statistics Division. (2 September 2010). Retrieved 14 April 2011 from the FAOSTAT Database.
  5. ↑ «Improvable Research: mind your head! Coconuts ca be responsible for nasty head injuries, as a study in The Journal of Trauma reveals».
  6. ↑ MobileReference (2008). The Illustrated Encyclopedia of Trees and Shrubs: An Essential Guide to Trees and Shrubs of the World, pp. 1225–. ISBN 978-1-60501-487-6.
  7. ↑ J. Ferguson (1904). All About the 'Coconut Palm', A.M. & J. Ferguson, p. xci.
  8. ↑ Fancis Fox Parry (2010). Three-War Marine: The Pacific – Korea – Vietnam, Pacifica Military History, p. 92. ISBN 1890988383.
  9. ↑ Baby Killed By Coconut, The Mercury (Hobart TAS). Recuperate le 6 de juny de 2011.
  10. ↑ Man killed by falling coconut.
  11. ↑ Baby Dies After Being Hit by Falling Cluster of Coconuts, p. 1.
  12. ↑ City to probe accident, p. 7.
  13. ↑ Coconut kills mourner at cemetery.
  14. ↑ Monkey hurls coconut at man – and kills him!, Weekly World News. Recuperate le 20 de novembre de 2014.
  15. ↑ Steve Newman (15 d'abril de 2001). Earthwatch: Diary of a Planet.
  16. ↑ Monkey kills man with coconut, Living Mija Índia Ltd. Recuperate le 8 de abril 2011.
  17. ↑ Infant killed by bouncing coconut, Living Mija Índia Ltd.. Recuperate le 4 d'agost de 2011.
  18. ↑ Falling coconut kills man, Living Mija Índia Ltd. Recuperate le 20 de novembre de 2014.
  19. ↑ 'Abused' monkey kills its owner, Samui Express. Recuperate le 25 de novembre de 2014.
  20. ↑ Baby dies as coconut falls on head.
  21. ↑ Falling coconut kills Colombian man.
  22. ↑ Jayantha de Silva (1 de juliol de 2013). Falling coconut kills man.
  23. ↑ «[1]». Consultat el 2022-01-16 (en en-IN).

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mort_provocada_per_caiguda_de_coco&oldid=885777»