MultiAir
.jpg){kind=link}
MultiAir és un sistema electro-hidràulic per al control dinàmic de les vàlvules d'admissió del motor desenrollat per Magneti Marelli propietat de FIAT i és montat en alguns automòvils de Fiat Group Automobiles. Gestiona electrònicament i de forma directa l'aire que entra en els cilindres. El sistema MultiAir permet controlar la mescla de carburant que es produïx abans de la combustió, lo que redunda en una reducció del consume, de les emissions nocives i una millora de les prestacions del motor. En un primer moment s'aplicaria en motors de gasolina, pero en un futur esta tecnologia es desenrollaria també para motors Diésel. En 2009 es va comercialisar el primer motor en esta tecnologia en la variant del motor FIRE 1.4 de gasolina del Alfa Romeo Mit. En juliol de 2013 es presentava per al mercat brasiler el Fiat 500 MultiAir Flex-Fuel, el primer automòvil en sistema MultiAir i tecnologia FlexFuel[1][2][3] que permet utilisar simultàneament com combustible per a automòvils a gasolina, etanol o la mescla d'abdós combustibles en qualsevol proporció.[4]
Concepte
[editar | editar còdic]La clau del sistema MultiAir és una nova culata. Dins d'ella es troba un sol arbre de levas que actua directament sobre les vàlvules d'escape i indirectament per mig d'uns actuadors electrohidráulicos sobre les d'admissió. Tot el sistema està governat per una unitat de control de motor (ECU), la funció del qual és canviar el diagrama d'admissió en funció als paràmetros òptims per a la mescla. Açò permet una gran versatilitat, ya que, a diferència dels motors anteriors, en el sistema MultiAir es pot regular l'obertura i tancament de la vàlvula d'admissió, aixina com la seua alçada, respecte als paràmetros donats pel perfil de la leva, permetent reduir la duració de l'obertura i disminuir l'alçada quan no és necessari un gran omplit dels cilindres o motor en baixa càrrega, mantenint casi sempre una mescla estoquiométrica d'aire/combustible. Açò permet al motor aforrar energia per la disminució dels esforços mecànics per a obrir les vàlvules. Adicionalment permet prescindir de la palometa d'admissió, lo que beneficia la lliure circulació de l'aire pel conducte d'admissió, sense la problemàtica resistència que provoca esta.
Història
[editar | editar còdic]El sistema és una solució similar a la ya aplicada per Alfa Romeo Fiat Group en les seues motors Diésel de finals dels anys 1990. El paràmetro clau per a la millora del rendiment i reducció de consum i contaminació en un motor Diésel és la cantitat de Diésel que entra en la cámara. Per a controlar este paràmetro es va aplicar i va desenrollar la tecnologia de common-rail para motors Diésel que tant èxit ha tingut. Ara du eixa mateixa aproximació als motors de gasolina, a on el paràmetro clau per a millorar rendiments i reduir consum és la cantitat d'aire que entra en el cilindre.
Com ya ho fera anteriorment en l'injecció directa turbodiésel o el sistema common-rail, el MultiAir ha segut desenrollat per Centre Ricerche Fiat. És fabricat per Fiat Powertrain Technologies, mentres que Magneti Marelli proporciona la centralita de gestió.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Fiat lanca 500 Sport MultiAir Flex» (en portugués). Auto Esporte. Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2014. Consultat el 4 de giner de 2014.
- ↑ «Fiat apresenta 500 MultiAir Flex» (en portugués). Car and Driver. Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2014. Consultat el 4 de giner de 2014.
- ↑ «Fiat Brasil introduïx el 500 Sport Air Flex». Autoblog.com. Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2014. Consultat el 4 de giner de 2014.
- ↑ Cornel Stan (2008). «2.2 Fuel and GHC efficiency technologies», Alternative Propulsion Systems for Automobiles (en Anglés), Alemània: Expert Verlag, p. 260. ISBN 9783816928355.
- Este artícul conté una traducció derivada de «MultiAir» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.