Museu Bonnat
El Museu Bonnat-Helleu (en francés, Musée Bonnat-Helleu) és un museu de belles arts, essencialment de pintura i obra gràfica (dibuixs i gravats), ubicat en Bayona (França). Conta en unes 7.000 peces artístiques i goja de renom internacional especialment pel seu fondo d'obra sobre paper, que és (junt en el del Louvre de París) l'únic en França que posseïx esbossos originals dels tres genis del Renaixença italiana: Leonardo dona Vinci, Miguel Ángel Buonarrotti i Rafael Sanzio.
El centre va ser inaugurat en 1901 com a Museu Bonnat en honor al seu principal impulsor, el pintor i coleccioniste Léon Bonnat, fill ilustre de la localitat; i en 2011 va ser rebatejat com Bonnat-Helleu en alusió al també pintor Paul César Helleu. Per obres d'ampliació, l'edifici va tancar les seues portes en abril de 2011 i despuix de 14 anys de treballs en un presupost de 29 millons d'euros va ser reobert el 26 de novembre de 2025 en el doble d'espai expositiu.[1]
.jpg){kind=link}
Història
[editar | editar còdic]El proyecte del museu va escomençar a perfilar-se cap a 1885 i va cobrar majors bríos a partir de 1889, quan la sèu de l'Ajuntament va quedar devastada per un incendi que va destruir bona part de les seues coleccions i archius.
L'ambiciós pla d'un nou edifici institucional (que devia combinar un museu, una biblioteca i un archiu) va recaure en l'arquitecte Charles Planckaert, qui va dissenyar un bloc d'aspecte palacial i estil eclèctic; les fronteres lluïxen ostentosas columnes al estil Napoleón III i definixen una construcció de gust parisenc que contrasta en la localitat, caracterisada per vivendes més rústiques. La primera pedra de l'edifici es va posar en 1896 i va ser inaugurat en 1901.
Per a la creació del museu les autoritats havien recaptat l'ajuda del pintor Léon Bonnat, naixcut en Bayona i que gojava de prestigi i influències en París. Pintor realiste que havia segut molt criticat en la seua joventut, Bonnat va cimentar en la seua madurea una sòlida posició com a retratista de potentados europeus i nortamericans. L'èxit comercial i les seues responsabilitats públiques (en la seua madurea va dirigir els Museus Nacionals) li varen permetre establir bons contactes en el mercat anticuario i reunir una valiosa colecció, que en 1891 va decidir donar per a impulsar el nou museu. Este sorprenent fondo constava de 374 pintures i uns 1800 dibuixos de múltiples artistes europeus, des de el XV, ademés d'un conjunt de numeroses obres del propi Bonnat.
Posteriors donacions d'atres benefactors en el XX varen enriquir el museu encara més; no solament en vells mestres, sino també ampliant el periodo representat fins al impressionisme i els nabis. En senyal de gratitut davant una important donació d'obres de Paul César Helleu efectuat per la seua filla Paulette, el museu es va rebatejar en 2011 en el nom oficial Musée Bonnat-Helleu; si ben va tindre que tancar les seues portes per uns treballs d'ampliació a un solar confrontant (abans una escola d'educació primària) per a duplicar l'espai disponible. Les obres, ralentisades en part per troballes arqueològiques, varen concloure en 2025. Hui es considera un dels museus provincials més importants de França.
De la mateixa manera que el Museu Condé de Chantilly o la Colecció Frick de Nova York, el fondo artístic donado per Léon Bonnat té en els seus estatuts la prohibició de prestar obres; pero les incorporacions posteriors estan lliures d'esta norma i això facilita intercanvis en atres museus. Aixina, en 2022 l'institució bayonesa ha prestat al Museu de Belles arts de Bilbao sèt esbossos pintats a l'oli per Rubens [1].
Coleccions
[editar | editar còdic]El Museu Bonnat alberga un important fondo d'obres del propi Bonnat, junt en eixemples de colegues de la seua época, no només francesos sino també espanyols. Sent a penes un adolescent Bonnat va viure en Madrit durant sis anys (1846-1853); va estudiar en els Madrazo i va conéixer el Museu del Prat, lo que va ser determinant en la conformació del seu estil i també de les seues preferències com a coleccionista.
La colecció pictòrica arranca en Maso vaig donar Banc, Bernardo Daddi, Paolo de Sant Leocadio (L'adoració dels Reis Macs), Lazzaro Bastiani i Filippo Lippi, i inclou llenços d'escola espanyola: El Greco (Sant Jerónimo), José de Ribera, Murillo (Sant Salvador de Horta i el inquisidor d'Aragó), Alonso Cano i Goya. Destaquen les tres obres del pintor aragonés: un Autorretrato, El duc d'Osuna i un model a l'oli per al gran llenç L'última comunió de Sant Josep de Calasanz. Els citats pintors espanyols varen ser admirats per Bonnat i li varen influir en la seua joventut, quan va desenrollar un estil tenebrista llunt de l'academicisme predominant en París. També s'exhibixen eixemples de Dosso Dossi, Corneille de Lió, Charres Li Brun, Simon Vouet, Van Dyck, David Teniers el Jove, Jan Fyt, Frans Hals, Gerard de Lairesse, Paulus Potter, Sassoferrato, Mengs i Giambattista Tiepolo, aixina com diversos esbossos sobre taula de Rubens (Llegat Derrécagaix, 1921), relacionats en dos importants encàrrecs per a Espanya: els tapissos del convent de les Descalces Reals de Madrit, i la Torre de la Parada.
El repertori dels sigles XIX i XX inclou una famosa Banyista de mig cos d'Ingres, entre atres eixemples de dit artiste i de Delacroix, Géricault, Corot, Girodet-Trioson, Courbet, Eugène Boudin, Edgar Degas, Gustave Caillebotte, Armand Guillaumin, Maurice Denis, Puvis de Chavannes i britànics com Joshua Reynolds, Thomas Lawrence, Constable, John Hoppner...
El fondo de dibuixos és de valor extraordinari, en unes 2000 peces que ho convertixen en la segona colecció francesa en dit gènero, despuix de la del Louvre de París. Destaquen uns cinc dibuixos de Durero (entre ells l'aquarela Cap de cabirol) i uns atres de Pisanello, Luca Signorelli, Domenico Ghirlandaio, Pietro Perugino, Lorenzo vaig donar Credi, Sandro Botticelli, Leonardo dona Vinci, Miguel Ángel, Rafael Sanzio, Giulio Romà, Giovanni Bellini, Tiziano, Paolo Veronese, Correggio, Parmigianino, Primaticcio, Hans Holbein el Jove, Federico Barocci, Guercino, Pietro dona Cortona, Rembrandt, Charles Lebrun, Claudio de Lorena, Francesco Guardi, Piranesi, Goya... i un ampli repertori francés dels sigles XVIII i XIX (François Lemoyne, Watteau, Fragonard, Nicolas Lancret, Jean-Baptiste Greuze, Hubert Robert, Ingres, Géricault, Degas).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «seues-portes-despuix de-14-anos-obres-el-espai-expositiu-duplicat/ El museu Bonnat-Helleu de Baiona obri hui les seues portes despuix de 14 anys d'obres i en l'espai expositiu duplicat» (en espanyol). Consultat el 8 de decembre de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Bonnat» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.