Nan Madol

Nan Madol és una série de chicotetes illes artificials unides per una ret de canals, coneguda com «La Venècia del Pacífic». Està prop de l'illa de Pohnpei, que forma part dels Estados Federados de Micronesia, i va ser la capital de la dinastia Saudeleur fins a aproximadament l'any 1500 de la nostra era. Nan Madol significa "lloc entre els espais" ^[1] i fa referència als seus canals. El jaciment de Nan Madol va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 2016.

Història

El Nan Madol va ser la capital ceremonial i política de la dinastia Saudeleur, la qual governava als 25 000 habitants de Pohnpei. Ubicat a banda de l'illa principal de Pohnpei, està habitat aproximadament des de el I o II d. C. Segons els arqueòlecs, la construcció de l'illot va començar entre els sigles VIII i IX, pero la seua arquitectura megalítica provablement no va escomençar a construir-se fins a el XII. No obstant existixen numeroses teories alternatives sobre la seua construcció. El etnógrafo i oceanógrafo polac John Stanislaw Kubary va fer la primera descripció detallada de Nan Madol en 1874.^[2]

Objectiu i característiques

En el centre hi havia una residència especial destinada a la noblea, i també per a activitats funeràries presidides pels sacerdots. La seua població casi segurament no va excedir de 1000 persones, i inclús va poder haver segut menys de la mitat. Encara que molts dels residents anaren caps, la majoria eren gent comuna. El Nan Madol va servir, en part, per a que els governants Saudeleur pogueren organisar i controlar als seus potencials rivals, requerint-los viure en la ciutat i no en les seues cases, a on les seues activitats hagueren segut difícils de supervisar.

Madol Powe, el sector funerari, conté 58 illots en l'àrea noreste del Nan Madol. La major part dels illots varen ser alguna volta ocupats per les vivendes dels sacerdots. Alguns illots complixen funcions especials, com a preparació d'aliments en Usennamw, construcció de canoas en Dapahu, i preparació d'oli de coco en Peinering. En Peinkitel, Karian, i Lemenkou hi ha tombes rodejades per altes parets, pero el major guany és l'illot funerari real de Nandauwas, a on hi ha parets d'entre 6 i 8 metros d'altura rodejant un recint funerari central dins del pati principal.

Aliments i aigua

En el Nan Madol no hi ha aigua dolça, ni aliments. Cal anar a l'interior per a trobar-los. Per als Saudelaur açò no suponia cap problema, ya que en ser els caps suprems, la gent els duya tot lo que necessitaren. Quan varen derrocar als Saudelaurs i va començar l'era dels Nahnmwarkis, estos seguien vivint en Nan Madol, pero tenien que conseguir aigua i aliments per ells mateixos, veent-se obligats a abandonar finalment Nan Madol i a tornar les seues pròpies cases. Un atre possible motiu per a l'abandó del complex va poder ser una forta disminució demogràfica pels recursos.

Arqueologia i turisme

Hui Nan Madol forma un complex arqueològic que cobrix més de 18 km², i inclou l'arquitectura megalítica construïda sobre una zona de sec de coral a lo llarc del llitoral surest de l'illa Temwen, varis atres illots artificials, i a Pohnpei, l'illa principal. El cor del lloc, en les seues parets de pedra, té un àrea d'aproximadament 1,5 km de llarc per 0,5 km d'ample i conté casi 100 illots artificials (formats de pedra i coral) rodejats per canals.

La datació per carbono indica que la construcció de Nan Madol va començar al voltant de l'any 1200. No obstant, les excavacions mostren que l'àrea va poder haver segut ocupada des del 200 d. C.^{cita requerida} S'han identificat algunes provables pedreres al voltant de l'illa, pero l'orige exacte de les pedres de Nan Madol està encara per determinar. Cap de les pedreres propostes existix en Madolenihmw, la qual cosa fa pensar que les pedres varen ser transportades a la seua posició actual. S'ha sugerit que es podrien haver posat a flotació en basses des de la pedrera, pero ningú ha pogut demostrar este procediment. Els arqueòlecs encara tenen que desentranyar el misteri. Alguns habitants actuals de Pohnpei creuen que les pedres varen aplegar volant a l'illa gràcies a la màgia negra.

Un aspecte intrigant de Nan Madol és la correlació casi exacta entre l'història transmesa per tradició oral a lo llarc dels sigles, i els vestigis desenterrados en excavacions arqueològiques.

En 1985 les ruïnes de Nan Madol varen ser declarades com a lloc històric. S'està fent un major esforç per a conservar-les. Per a aplegar allí és necessari un permís i pagar una chicoteta cantitat de diners, pero és prou fàcil conseguir una visita al lloc.

Inspiració lliterària

En la lliteratura, les ruïnes de Nan Madol són un dels escenaris utilisats en la novela de fantasia "The Moon Hole" d'Abraham Merritt, publicada en 1919. Les illes allí es diuen Nan-Tauach i les ruïnes Nan-Matal. Esta novela o el lloc de Nan Madol mateixa poden haver inspirat a H. P. Lovecraft per a la ciutat en ruïnes de R'lyeh, que apareix en els seus contes "Dagon" (1919) i "La cridada de Cthulhu" (1926)^[3]^[4] Nan Madol i la seua història, també s'utilisen com a base per a la novela La civilisació de l'abisme escrita per James Rollins en 2001.^[5]

Galeria

Vore també

Referències

↑ Ramos, Javier. «Nan Madol, l'enigmàtica ciutat de basalt». Archivat des d'el original, el 30 de maig de 2016. Consultat el 23 de maig de 2020.
↑ Rainbird, Paul (2004). The Archaeology of Micronesia, Cambridge University Press, p. 21. ISBN 978-0521651882.
↑ (2001) H.P. Enciclopèdia Lovecraft (en en), Greenwood Publishing Group. ISBN 0-313-31578-7.
↑ (2017) L'amor a les ruïnes. Cartes sobre Lovecraft. (en en), State University of New York Press. ISBN 978-1-4384-6511-1.
↑ (2012) The Civilization of the Abyss (en fr), Fleuve éditions. ISBN 978-2-265-08970-9.

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nan Madol.
Mysterious Nan Madol - Pohnpei
Nan Madol
Micronesia Diary: Nan Madol (Pohnpei)

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Nan Madol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Ramos, Javier. «Nan Madol, l'enigmàtica ciutat de basalt». Archivat des d'el original, el 30 de maig de 2016. Consultat el 23 de maig de 2020.

[Rainbird-2] Rainbird, Paul (2004). The Archaeology of Micronesia, Cambridge University Press, p. 21. ISBN 978-0521651882.

[3] (2001) H.P. Enciclopèdia Lovecraft (en en), Greenwood Publishing Group. ISBN 0-313-31578-7.

[4] (2017) L'amor a les ruïnes. Cartes sobre Lovecraft. (en en), State University of New York Press. ISBN 978-1-4384-6511-1.

[5] (2012) The Civilization of the Abyss (en fr), Fleuve éditions. ISBN 978-2-265-08970-9.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]