Nasadiya-sukta
|
Hinduismo |
| Aum |
|
Niaiá • Vaisesika |
|
Aitareia-upanishad • Brijad-araniaka |
|
Èpica
|
|
Atres escritures
Smriti • Sruti |
El Nasadiya-sukta és el himne 129 del 10.º mandala del Rig-veda. El seu nom li va ser posat degut a que íncipit diu «na asat» També li'l coneix com el «. Su nombre le fue puesto debido a que íncipit dice «na asat» También se lo conoce como el «». Explica l'orige de l'univers tal com ho creïen els indues en l'época de la seua composició.[1]
¿Quí pot proclamar que sap?
¿D'on va sorgir esta creació?
¿D'on es va produir?
Si els deus varen sorgir despuix,
¿quí pot saber d'on va sorgir?
Interpretacions
[editar | editar còdic]El himne ha generat una gran cantitat de lliteratura de comentaris, tant en la teologia índia com en la filologia occidental.[4]
Comença afirmant paradòxicament que «en eixe llavors no existia lo no existent, ni tampoc existia lo existent» (asat āsīt na na o sát āsīt tadânīm), que és paralel al versícul 2: «en eixe llavors no existia la mort, ni tampoc existia lo immortal» (ná mṛtyúḥ āsīt amrtam tárhi ná).
Pero ya en el versícul 2 es menciona que hi havia «respiració sense alé, per la seua pròpia naturalea, eixe mateix Un» (anit avātám svadháyā ékam tat). En el versícul 3 es desplega «des de la calor Upanishad va nàixer eixe Un» (tat tápasaḥ mahina ajāyata ékam). El versícul 4 menciona el desig (kama) com la llavor primigènia, i els primers poetes (kavis) que «varen trobar el víncul del ser dins del no ser en el pensament dels seus cors».
Brereton (1999) sosté que la referència als sabio que busquen estar en el seu esperit és central, i la processó gradual del himne des del no ser fins al ser, de fet, reviu la creació dins de l'escoltant (vore sphota), que equipara el dir poètic en la creació (vore shabda).
El himne és, sense dubte, posterior al Rig-veda, i expressa un pensament que no correspon en el vedisme (sacrificis d'animals i deus guerrers) més propi de les doctrines upanishádicas.[5]
El himne ha segut interpretat com una de les primeres aparicions de l'investigació escèptica i l'agnosticisme.[6]
Text
[editar | editar còdic]A continuació es troba el text en lletra devanagari, lletra AITS (alfabet internacional de transliteraació del sánscrito) i espanyol:[7]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Swami Ranganathananda: Human being in depth: a scientific approach to religion. Nova York: SUNY Press, 1991. Pág. 21. ISBN 0-7914-0679-2.
- ↑ Kramer Kenneth: World scriptures: an introduction to comparative religions, 1986. Pág. 34. ISBN 978-0-8091-2781-8.
- ↑ Subodh Varma: «The gods came afterwards», artícul en el diari Claves of Índia del 6 de maig de 2011.
- ↑ Wendy Doniger: The Rig Veda. Penguin Books, 1981. Pág. 25. ISBN 0-14-044989-2.
En el comentari al vers 10.129, diu:Este breu himne, encara que és llingüísticament simple [...] és conceptualment molt provocatiu, i de fet, ha provocat centenars de comentaris complexos entre teòlecs indis i erudits occidentals. En molts sentits, està destinat a desconcertar, qüestionar, plantejar preguntes sense resposta, i acumular paradoxes.Wendy Doniger - ↑ Ravi Prakash Arya, i K. L. Joshi: Ṛgveda Saṃhitā: Sanskrit Text, English Translation, Notes & Index of Verses, volum 4, pág. 519. [2001]. Delhi: Parimal Publications, Sanskrit Series n.º 45; reimpressió 2003. ISBN 81-7110-138-7 (joc de quatre volums).
- ↑ Umesh Patri, i Prativa Devi: Progress of atheism in Índia: a historical perspective. [1] archivat en Wayback Machine. Atheist Centre 1940-1990 Golden Jubilee. Vijayawada: febrer de 1990. Consultat el 2 d'abril de 2007.
- ↑ Avinash Sathaye: Translation of Nasadiya Sukta.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nasadiya-sukta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.