Anar al contingut

Negre de fum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul tracta sobre el pigment per a pintura artística i tintes. Per a el pigment i material de reforç d'us industrial vore Negre de carbó.
Fabricació de negre de fum a partir de la combustió de resines, gravat d'un llibre de química francés de 1906. Mostra el método amprat durant el sigle XIX, a on s'arreplegava el negre de fum en la superfície interna d'un con de metal. El con podia fer-se descendir per mig d'una polea, raspant la suja de les parets de la cambra per a que s'acumulara en el sol.[1]

El negre de fum[nota 1] o negre de suja és un pigment compost majorment de carbono, que s'obté per mig de la combustió incompleta de diferents materials, com olis, grassas, alquitrà, hulla, fustes resinosas, plantes o gas.[2][3]

El negre de fum forma part d'un conjunt de pigments negres basats en carbono, dels quals és el més utilisat. El seu us es remonta a la Prehistòria. És molt cubriente i estable davant la llum.[2]

El pigment negre de fum s'ha utilisat per a fabricar pintures per a artistes, tinto d'imprenta i tinta chinenca.

Varietats

[editar | editar còdic]

Negre de fum

[editar | editar còdic]

El método més antic per a l'obtenció d'este pigment consistix en cremar directament fustes resinosas, olis, grasses o resinas, en lo possible llimitant l'aporte d'aire a fin de que la combustió no siga completa i que el carbono del material que està sent cremat no es oxide; açò genera un fum negre que es deposita sobre una superfície freda (tradicionalment de metal) en la qual queda adherit el suja, que després s'arreplega per raspat.[4] Esta suja es caracterisa per presentar un particulado relativament gros i perque el carbono es troba en ell mesclat en substàncies bituminosas, lo que no ho fa del tot apte per a certes tècniques de pintura; per este motiu s'han desenrollat atres procediments per a obtindre negres de fum més purs i més finamente particulados.

Ocasionalment es produïa negre de fum cremant hulla, pero el pigment resultant era d'un granulado encara més gros que en el cas anterior, i les seues aplicacions eren encara més llimitades.[5]

El color «negre de fum» correspon al de la suja obtinguda cremant fusta d'abedull pubescente. És casi completament negre, en un matís roig taronja. A la dreta pot vore's una mostra d'este color.

Negre bugia

[editar | editar còdic]

El negre bugia o negre de llàntia és una varietat de negre de fum que s'elaborava antigament per mig de veles de cera o llànties de mecha que s'encenien en cambres de suja. En este procediment es conseguix un negre de fum compost de carbono casi pur, en pocs components orgànics i alquitrán, i de gra més fi, que ademés conserva l'excelent poder cubriente i colorant que caracterisa a este grup de pigments.

El color negre bugia usat actualment en pintura artística seguix estant compost de carbono casi pur. A la dreta es proveïx una mostra aproximada de la seua coloració. Té una tenyida azulado que es fa evident en aclarir-ho en blanc, com es veu en la mostra baix estes llínees.

Negre bugia aclarit
HTML #
Model de color CMYK (85, 55, 50, 0)
RGB (39, 68, 79)
HSV (196°, 51 %, 31 %)
Referència

Nomenclatura

[editar | editar còdic]

Denominació en el Índex internacional del color

  • Pigment Black 7
  • CI 77266[6]

Noms en atres idiomes

  • En anglés: lamp black; lamp-black
  • En alemà: Lampenschwarz
  • En finés: lamppumusta
  • En francés: noir de bougie
  • En italià: nero vaig donar lampada
  • En neerlandés: lampenzwart[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bussard, B.; Dubois, {{{nom2}}} (1906 (quinta edició)). Leçons élémentaires de chimie à l'usage de l'enseignement secondaire dones jeunes filles, Pariu: Librairie Eugène Belin, p. 38–40.
  2. 2,0 2,1 2,2 Mayer, Ralph (1993). Materials i tècniques de l'art, Madrit: Tursen / H. Blume. ISBN 84-87756-17-4.
  3. «Pigments Through the Ages: Carbon black: History» (en anglés). WebExhibits.org. Consultat el 18 d'abril de 2012.
  4. Cahours, Auguste (1856). «Negre de fum», Lliçons de química general elemental, Vol. 1, Madrit, p. 191.
  5. Roqué i Pagani, Pedro (1851). «Fabricació del negre de fum», Curse de química industrial, Vol. 2 (Química orgànica), Barcelona, p. 26–27.
  6. 6,0 6,1 «Material Name: lampblack» (en anglés). Museum of Fine Arts, Boston. Consultat el 18 de maig de 2012.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>