Neoarcaico
El Neoarcaico o Neoarqueano és la quarta i última era i eratema del eón i eonotema Arcaic en l'escala temporal geològica. Va començar fa 2800 millons d'anys i va terminar fa 2500 millons d'anys, durant 300 millons d'anys. És seguit pel Paleoproterozoico. El periodo es definix cronométricament, no fa referència a un determinat nivell de secció de roca de la Terra.[1][2] En esta época les bactèries varen millorar el mecanisme de la fotosíntesis que va passar a ser oxigénica, per lo que llavors comença la lliberació de grans cantitats d'oxigen molecular al mig ambient. Esta acumulació tòxica d'oxigen en l'atmòsfera produirà despuix la gran oxidació que tindrà lloc en el Proterozoico.
Fa uns 2700 millons d'anys es va produir el major episodi magmático de la història de la Terra, degut provablement a una jagantesca remugada mantélica.[3] Atres episodis similars, pero de menor intensitat s'han produït aproximadament cada 800 millons d'anys, fa 1900 Ma, en l'Orosírico i fa 1200 Ma, en el llímit Ectásico-Esténico.[4]
Plantilla:Precámbrico
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Global Boundary Stratotype Section and Point (GSSP) of the International Commission of Stratigraphy, Status on 2009.
- ↑ International Stratigraphic Chart, 2008
- ↑ Condie, K. C. (1998) «Episodic continental growth and supercontinents: a mantle avalanche connection?». Earth Planet. Sci. Lett., 163(1-4): 97-108
- ↑ Anguita, F.; Anguita, J.; Fanc, G.; López, P.; Muñoz, A.; Muñoz, I.; Muñoz, V. i Vargas, J. (2003). «Acontenyiments tèrmics en els planetes terrestres», Anguita, F. i Castella, G. (eds.) (ed.). el+Sistema+Solar&hl=és&sa=X&ei=Naq8UuD2LY_L0AXOroGoBw&vore=0CDUQ6AEwAA#v=onepage&q=Cr%C3%B3nicas%20de el%20Sistema%20Solar&f=false Cròniques del sistema solar, Equip Sirius, pp. 133-138. ISBN 84-95495-39-2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Neoarcaico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.