Nimbo (iconografia)
Un nimbo, halo o aureola (del llatí, nimbus, "núvol obscur" o "aureola") és la lluminositat, a modo de corona, usualment circular, que apareix darrere i al voltant del cap en una image o icon. Com a símbol, fa destacar la llum espiritual o divina del personage representat.
Encara que se sol amprar com a sinònim d'aureola, esta sol colocar-se sobre el cap (un círcul o elipse solt o roçant el cap) o be la seua lluminositat pot envoldre tot el cos del personage.
Tipos de nimbos
[editar | editar còdic]A modo indicatiu, poden distinguir-se, entre uns atres, diferents tipos de nimbos:
- Nimbo quadrat, utilisat per a representar alts dignatarios que estaven encara vius en el moment de la seua representació (papes, emperadors, reis).
- Nimbo redó, per a representar personages fallits. Pot ser d'un rogle o de rogle doble.
- Nimbo crucífero o cruciforme, quan en el círcul s'inscriu una creu de braços iguals, reservat a la representació de Jesucristo.
- Nimbo triangular, en forma de triàngul, exclusiu de la persona del Pare de la trinitat cristiana.
- Nimbo radiado o radiant, en forma de rajos, disc aplicat als deus antics.
- Nimbo perlado, utilisat principalment pels musulmans, a on els bienaventurados viuen en perles.[1]
- Nimbo cenital: situat sobre el cap en posició horisontal; si està a una certa altura, es denomina també «levitante».
- Nimbo estrelat: l'aureola té forma d'estrela.
Antiguetat
[editar | editar còdic].jpeg){kind=link}
El nimbo va ser amprat pels egipcíacs, hindús, grecs i romans en imàgens de deus o personages divinizados, com símbol de poder i grandea.
En les representacions pictòriques més antigues trobades, el nimbo era de fet un disc i no un círcul, evocant a Ra el deu del disc solar en l'Antic Egipte i este disc també va aparéixer especialment sobre el cap dels deus egipcíacs Jonsu o Hathor. En l'antiguetat greco-romana apareix sobre els caps de deus com Heli o Apolo. Durant l'Imperi Romà, el nimbo va a prendre la forma d'un círcul perfecte, especialment en les representacions d'emperadors divinizados.[2]
També s'han representat nimbos i aureoles en molta freqüència en l'art de l'Índia, sobretot en l'iconografia budista, a on s'han atestat per lo manco des de el I.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Juan Eduardo Cirlot (1992). Diccionari de símbols, Llabor, pp. 325. ISBN 84-335-3504-8.
- ↑ Baudouin Paternotre de la Mairieu (2013). Monothéisme et ses valeurs : étape cruciale de l'évolution, Editions Acadèmia, p. 42.
- ↑ Metropolitan Museum of Art: Seated Buddha. Consultat el 22 d'agost de 2016.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- M. Collinet-Guérin, Histoire du nimbe dones origines au temps modernes, París, 1961.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nimbo (iconografía)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.