Llum en l'art
El tractament de la llum en l'art és un dels temes més importants de les tècniques artístiques[3] de cada una de les arts (especialment les denominades arts visuals); aixina com de la teoria de l'art i de l'estètica. Ha segut abundantment tractat per la historiografia de l'art.[4]
No solament es llimita a la representació de la llum i el seu opost (l'ombra),[5] sino que s'estén a la consideració de l'allumenament adequada que deuen rebre les obres d'art en la seua exhibició (una funció que cau dins de l'àmbit de la museística i el comisariado artístic de les exposicions d'art) i inclús al paper de la llum com a part essencial de determinades obres d'art en sí mateixes.[6]
Leonardo Dona Vinci descriu en un màxim de detalls l'aplicació i el significat de llum i ombra. “L'ombra és una carència de llum i només la resistència dels cossos opacs que impedixen els rajos de llum. Per la seua naturalea, l'ombra pertany a l'obscuritat, mentres que la llum, per la seua naturalea, pertany a la lluminositat. L'una amaga, l'atra revela. Sempre estan junts sobre els cossos; i l'ombra té més poder que la llum (…) L'ombra és el mig pel qual els cossos revelen les seues formes. (…) Aixina l'obscuritat és el primer esclavó de l'ombra i la llum l'últim. Per lo tant, tu, pintor, has de fer l'ombra lo més obscur possible prop del seu orige i deixa que el final de l'ombra es convertixca en llum, de modo que semble com si no tinguera fi.” A això seguixen estudis detallats de com la força de la llum canvia d'acort en l'àngul en el qual incidix sobre l'objecte. La llum és “en el seu efecte com una proyecció ya que la que incidix sobre l'àngul recte alcança el màxim grau de força.”
Pintura
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Llum en la pintura.
Molts artistes no temien fer cas omís de les regles de la perspectiva en pintar en una forma plana, obres com les de Gauguin, Matisse i Modigliani.
En els sigles XII i XIII es varen erigir moltes de les catedrals gòtiques de l'Occident; la pintura tenia un caràcter religiós, a l'estil predominant bidimensional o representat en el pla, sense perspectiva; en Giotto, el primer dels grans artistes que varen crear efectes tridimensionals de perspectiva i de llum. Un atre dels artistes reconeguts és Joseph Turner; en una ocasió, en lloc de representar grisos les finestres, com era costum, les va pintar com si la llum relumbrara en elles. Turner havia demostrat tindre consciència de lo que seria la característica fonamental del seu estil: l'us de la llum en tots els seus infinits matisos.[7]
En pintura, la llum és un objecte especial, l'aparició del qual en el quadro és precisament la que permet la visió del contorn, la textura i el color dels objectes i la seua ubicació en l'espai; variant distintes convencions en cada u dels estils pictòrics i les tècniques pictòriques associades (sombreado, sfumato, chiaroscuro, tenebrisme, luminismo, impressionisme, fauvisme). L'utilisació de distints tipos de focs de llum (interns, externs, cenitales, inferiors —llum de candilejas—, laterals, anteriors, posteriors —contraluz—, ubics, llum reflectida, llum natural, llum artificial, llum filtrada, etc.) permet parlar de distints tipos d'allumenament, i inclús de l'especulació sobre la vibració d'eixa llum.
- Llum en la pintura (llum en dibuix, llum en gravat, etc. —pintura, dibuix, gravat, ilustració (disseny gràfic), etc.—)
- Allumenament de manuscrits o miniatura, aplicació manual de colors, pròpia dels còdexs.
- Nit en pintura[8]
-
-
Anunciación, de Fra Angelico, transició del Gòtic al Renaixença. Efectes volumètrics de sombreado i sotil tractament del pas de la llum natural a un interior. -
Adoració dels pastors, d'El Greco, Manierisme. Un foc de llum central (el Chiquet Jesús) allumena les figures en la seua torne, en una escena nocturna. -
Sopa de Emaús de Caravaggio, Barroc inicial. Violents contrasts de llums i ombres, en una escena d'interior. -
Ball en el Moulin de la Galette, de Pierre-Auguste Renoir, Impressionisme. La llum es filtra pel fullage i altera el seu color segons la superfície en que s'incidix, reflectint-se en atres cossos.
-
Talisman, de Paul Sérusier, Fauvisme. Els colors es donen en criteris arbitraris en grans superfícies planes, en les que la saturació i la temperatura cromàtica són més importants que atres recursos de la llum o les ombres.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Escultura
[editar | editar còdic]La tridimensionalidad pròpia de l'escultura fa que l'allumenament (natural o artificial) siga particularment important en la seua contemplació, i que es considere l'ubicació de les escultures en el seu entorn en funció d'això. En la majoria dels casos, la llum és vital per a l'escultura.
Formes d'allumenar els objectes tridimensionals en espais interiors.
- Allumenament d'un objecte creant ombres intencionades.
És quan l'objecte pot generar ombres utilisant el propi objecte o be, el mateix objecte pot ser la lluminària en a on s'estage la llum.
- Allumenament uniforme d'un objecte chicotet o regular.
Quan l'objecte té una o vàries fonts de llum direccionar, es pot aplegar a percebre com un element pla.
- Allumenar l'objecte gran de manera uniforme.
Per a conseguir un allumenament uniforme, es requerixen vàries fonts de llum depenent l'àrea que ocupe l'objecte.
- Allumenament d'un objecte emfatisant un detall a través de la seua ombra.
- Allumenament d'un objecte emfatisant la lluentor del propi objecte.
Quan l'objecte té com a característica ser fabricat en un tipo de material lluent i esta qualitat pot ser utilisada per al seu allumenament.
- Allumenament zero ombres.
Quan l'element requerix ser vist en tots els seus detalls.
Àngul d'incidència <30°
Un àngul d'incidència molt inferior a 30° dona lloc a la proyecció extrema d'ombres sobre els objectes exposts. La proyecció d'ombres exagera les textures. En cas d'elements eixints, grans àrees de l'escultura queden sombreados. Pese a l'elevada illuminància, per l'àngul d'incidència pronunciat s'obté tan sol una escassa sensació de lluminositat en les superfícies verticals.
Àngul d'incidència =30°
Un àngul d'incidència de 30° en l'allumenament d'accent està considerat com a ideal per a escultures, i en círculs especialisats es coneix com “la regla dels 30°”. Permet conseguir una distribució intensa i uniforme de la lluminositat en superfícies verticals i horisontals. La forma i la textura adquirixen una bona modelació per mig de llum i ombra. En superfícies verticals, l'àngul d'incidència de 30° permet evitar molt eficaçment enlluernament a l'observador causat per reflexió en superfícies lluentes.
Àngul d'incidència >30°
Un àngul d'incidència considerablement superior a 30° es revela inconvenient per a allumenar escultures, ya que a penes s'obté modelació per mig de llum i ombra. Ademés, aumenten les provabilitats de que l'observador proyecte la seua pròpia ombra sobre l'objecte expost. En cas de superfícies lluentes, existix el risc adicional d'enlluernament per reflexió. Si també hi ha lluminàries dispostes despuix de l'objecte i dirigides cap a est, a l'enlluernament per reflexió s'afig un molest enlluernament directe.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Notícia i fotografia, en Públic, 22 d'octubre de 2007.
-
Una estàtua de Hathor allumenada pel sol, en el mateix temple. -
Les estàtues de la cambra, allumenades en llum artificial.
-
- ↑ The Palace Museum, font citada en en:Hall of Preserving Harmony.
- ↑ Diana Angoso, Carmen Bernárdez, Beatriz Fernández i Ángel Llorente, Les tècniques artístiques, Educathyssen. - Àngels Toajas, Glossari visual de tècniques artístiques [1] archivat en Wayback Machine., UCM, 2009. - Yésica García, Les tècniques artístiques
- Archivat el 6 de novembre de 2015 archivat en Wayback Machine., CSIF, maig de 2010.
- ↑ Us bibliogràfic de les expressions "llum en l'art" i "allumenament en l'art".
- ↑ L'Ombra, exposició, Madrit, Museu Thyssen/Cajamadrid, 2009.
- ↑ Manuel Morales, I es va fer la llum artificial en la joya visigótica de sant Pedro de la Nau - L'iglésia de Sant Pedro de la Nau estrena allumenament led als 14 sigles de ser alçada: En casi catorze sigles d'història en els que solament l'ha allumenat el sol, este cim de l'art visigótico espanyol [ l'iglésia de Sant Pedro de la Nau ], situada en la localitat zamorana del Campillo, estrena instalació elèctrica en 13 lluminàries de llum led unides al sol i que s'assemblen a ciris. Estes llànties s'han dissimulat darrere de les columnes, en les naus laterals i l'altar i recreen el recolliment en que va ser erigida esta obra entorn al 673. "El nou allumenament allumena, en sol 91 vats, zones estratègiques del temple de forma tamizada i càlida", senyala en una de les naus laterals l'arquitecte Jesús Castell, de la Fundació Santa María la Real, entitat que promou la recuperació del patrimoni artístic i ha acomés les obres. Ademés, els cristals de les finestres s'han substituït per làmines d'alabastre que irradian la llum misteriosa i difusa que hi havia en l'antiguetat. "Llavors, es colocaven fines pells d'animal per a deixar passar la claritat pero no la pluja", afig abans d'explicar que "en algun moment va haver instalació elèctrica, pero es va retirar ràpidament perque trencava l'ambient intimiste, no quedava ben".
- ↑ (1966) «Partix IV», Els grans pintors i les seues obres mestres (en Espanyol), Passege de la Reforma 116, Mèxic 6, D.F.: Reader´s Digest S.A. de C.V., p. 127.
- ↑ Anderson, font citada en Night in paintings (Western art). Bonnefoy, font citada en Night in paintings (Eastern art).
- ↑ «Proyectar aplicacions - Estudis d'allumenament - Llum per a escultures: àngul de museu» (en és). www.erco.com. Consultat el 4 d'abril de 2018.
_-_Egypt-10C-045.jpg)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Luz en el arte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.