Nit de la Alborada

Archiu:Nit de L'Albà Elche.jpg

Nit de la Alborada

La Nit de la Alborada (coneguda en valencià com Nit de l'Albada o Nit de l'Albà) és un acte festiu realisat en la ciutat espanyola d'Elig (província d'Alacant) i preludia les festes patronals de la ciutat en honor a la Verge de l'Asunción. Se celebra el dia 13 d'agost. Des de 2021 està declarada com Festa d'Interés Turístic Nacional. Una nit en la que el cel es llan de artificios pirotècnics visten el cel de llum, color i sò. Esta festa també és coneguda com la nit del fòc.

Història

La tradició, que es remonta a l'Edat Mija, era en el seu orige un modo que tenien les famílies ilicitanes d'agrair a la Verge els fills que havien tingut (llançant una eixida per cada fill recent naixcut). Les eixides usades reben el nom de palmeres per la seua semblança en l'arbre més emblemàtic i patrimoni de la humanitat de la ciutat d'Elig.

Es tenen referències de la celebració de la Nit de la Alborada des de el XVI, en la qual s'encenien llums en les finestres de les cases i en les muralles i es disparaven eixides, canons i arcabuces. S'entregaven dotzenes d'eixides per diferents llocs principals de la ciutat, en l'objecte de lluir i festejar l'Asunción de la Verge.

En un manuscrit de 1625 es feya referència a la festa ilicitana d'agost com una de les majors pirotècnia d'Espanya. L'escrit expon que al alba de la vespra de l'Asunción es disparava l'artilleria per tres voltes, ajudant totes les campanes de les iglésies i els ministriles, dulzainas i trompetes. Atres fonts apunten que no solament es disparava esta cantitat de fusilería la nit del 13, sino també del 14 en l'intenció d'alluntar "les forces del mal".

En els sigles se li va ser afegint potència a l'espectàcul lumínico. En el XVIII el Consell sufragava un castell de fòcs artificials que es cremava en la frontera de la casa consistorial (realisant aixina la substitució dels canons per pirotècnia) i en el XIX es proyectava la gran palmera. Més alvance, en 1935 es va implantar el "eixida ofrena" és dir, eixides votivos pels difunts ilicitans, costum que persistix en l'actualitat, no obstant; no va ser fins al cap de la guerra civil espanyola que va permetre llançar fòcs artificials cotisats per particulars, és dir, veïns i comerciants d'Elig.

A lo llarc de el XX la festa s'ha anat popularisant i masificando, aumentant exponencialment el número de fòcs artificials i traques disparades aixina com l'ingrés turístic de la localitat.

La Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d'Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, va otorgar la distinció de Festa d'Interés Turístic Autonòmic de la Comunitat Valenciana a la «Nit de la Alborada» d'Elig en l'any 2014. Va ser finalment declarada com Festa d'Interés Turístic Nacional en l'any 2021.

En l'any 2022, per primera volta i despuix de dos anys sent cancelada per la Pandèmia de COVID-19, va ser traslladada a la nit del 15 d'agost pels forts vents i el risc d'un possible reventón tèrmic que es prevea per a la nit del 13 d'agost.^{cita requerida}

Hui en dia, en pel seu gran renom apleguen mils de turistes a vore esta festa. Per això, Renfe posa a la seua disposició dos trens especials, en la nit del 13 al 14, per a que les persones puguen transladarse a la Nit de l'Albà a la Roà per a evitar l'utilisació en coche. Ademés, també circulen cinc trens els dies 14 i 15 entre Alacant i Múrcia, passant per Elig, operant al doble de la seua capacitat habitual.

Millors llocs per a vore La Nit de l'Alba:

• Pont del Bimil·lenari: la seua perspectiva permet vore tots els fòcs artificials que han llançat des de distints punts de la ciutat.
• Pont de la Generalitat: seguint el mateix esquema que l'anterior pont, pero en este lo que dependrà serà de les condicions atmosfèriques del moment.
• Caixer del Vinalopó: el millor lloc per a anar en família i amics, pero és dels més concorreguts.
  

Desenroll

La major festa pirotècnica d'Espanya dona els seus primers esclats a les 23:15, els ilicitans disparen contínuament fòcs artificials des dels terrats dels edificis, creant un espectàcul pirotècnic sense igual (en 2008 varen ser llançats uns 17.000kg nets de pólvora). A les 00:00 es dispara la palmera de la verge des de la torre principal de la Basílica de Santa María, la qual alcança els 300 metros d'altura i conta en un radi de 8 braços d'extensió.

A les 23:55, és tradició que els ilicitans apaguen la llum per a crear total obscuritat. Encara que abans l'Ajuntament tallava el suministrament elèctric del centre de la ciutat, es va deixar de fer perque la gent es quedava atrapada en els ascensors, entre atres coses. Instants despuix comença a sonar, envolt en dita obscuritat, El Gloria Patri, l'última vora del Misteri d'Elig (declarat per l'UNESCO Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat) i a les 00:00 es llança des de la basílica de Santa María una palmera d'eixidas (un total de 1300), que ascendixen uns 300 metros i es despleguen en un radi de 800 metros, allumenant gran part de la ciutat com si fòra de dia. D'ahí ve el nom, "La Nit de l'Amanecer". La lluminositat es manté prop d'un minut i, seguidament, des de la torre de la basílica es mostra una image de la Verge de l'Asunción realisada en vengales. Mentres sona l'havanera Aromes Ilicitans (himne extraoficial d'Elig) per uns altaveus de gran potència.

És tradició menjar meló d'Alger despuix del llançament de la Palmera Imperial, és tradició acompanyar la festa de llums menjant meló d'Alger, fruta fresca que conseguix allaugerar la calor de la localitat en agost, el pico del estío.

En 2025, es va batre el récort en el dispar de 2,7 tonellades de material pirotècnic, en comparació a l'any anterior el seu nivell a aumentat a 100 quilos de material amprat pel reforç d'incrementar la Alborada en 24.000 eixides més, lo que va supondre que el presupost final s'elevara a 173.000 euros. Segons el seu alcalde, Pablo Ruiz Villanueva, l'impacte econòmic va deixar la Alborada per la venda de pólvora, tant a particulars com a l'Ajuntament, va anar de 805.375 euros, dels que 173.500 euros varen eixir de les arques municipals.