Nitrogen sòlit
El nitrogen sòlit és una série de formes sòlides de l'element nitrogen, observades per primera volta en 1884. És fonamentalment objecte d'investigació acadèmica. El nitrogen sòlit a baixa temperatura i baixa pressió és un component substancial de cossos del sistema solar exterior, mentres que el nitrogen sòlit a alta temperatura i alta pressió és un potent explosiu, en una densitat energètica superior a qualsevol un atre material no nuclear.[1]
Generació
[editar | editar còdic]Karol Olszewski va observar per primera volta el nitrogen sòlit en 1884, al licuar hidrogen en l'evaporament de nitrogen líquit i després permetre que l'hidrogen líquit congelara el nitrogen.[2] En evaporar el nitrogen sòlit, Olszewski també va generar una temperatura extremadament baixa de 48 K, un récort mundial en eixe moment.[3]
Les tècniques modernes solen seguir un enfocament similar: el nitrogen sòlit es produïx normalment en un laboratori evaporant nitrogen líquit en un buit. El sòlit produït és poroso.[4]
Presència en la naturalea
[editar | editar còdic]El nitrogen sòlit forma una gran part de la superfície de Plutó (a on es mescla en monòxit de carbono sòlit i metà sòlit) i de la lluna de Neptú Salamandra. En Plutó, va ser observat directament per primera volta en juliol de 2015 per la sonda espacial New Horizons i en Salamandra va ser observat directament per la sonda espacial Voyager 2 en agost de 1989.[5][6][7]
Inclús a les baixes temperatures del nitrogen sòlit, és prou volàtil i pot sublimarse per a formar una atmòsfera o condensarse novament en gebre de nitrogen. En comparació a atres materials, el nitrogen sòlit pert cohesió a baixes pressions i fluïx en forma de glaciarés quan s'acumula. No obstant, la seua densitat és major que la del gèl d'aigua, per lo que les forces de flotabilitat transporten naturalment blocs de gèl d'aigua cap a la superfície. De fet, New Horizons va observar gèl d'aigua surant sobre gèl de nitrogen en la superfície de Plutó.[5]
En Salamandra, el nitrogen sòlit adopta la forma de cristals de gebre i una capa transparent de gèl de nitrogen recocido, a sovint referida com un barniz.[7] Es varen observar erupció de gas de nitrogen per la Voyager 2 que brotaven de les regions subpolares al voltant de la capa de gèl polar sur de Salamandra.[8] Una possible explicació d'este fenomen observat és que el Sol lluïx a través de la capa transparent de gèl de nitrogen, calfant les capes inferiors. El nitrogen sublima i eventualment erupciona a través de forats en la capa superior, arrastrant pols conseguixc i creant ralles obscures.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “Structural transformation of molecular nitrogen to a single-bonded atomic state at high pressures” . The Journal of Chemical Physics 121 (22): 11296-300. doi:. PMID 15634085. Bibcode: 2004JChPh.12111296I.
- ↑ “Nouveaux essais de liquéfaction de l'hydrogène. Solidification et pression critique de l'assote” (fr) . Comptes Rendus Hebdomadaires dones Séances de l'Académie dones Sciences 98: 913–915.
- ↑ “Toward Absolute Zero: During the past three centuries attempts to approach the absolute zero of temperature have led to the discovery of many important phenomena, including superconductivity and superfluidity” . American Scientist 65 (6): 752–758. Bibcode: 1977AmSci..65..752C.
- ↑ “Peculiarities of heat transfer in porous solid nitrogen” . Journal of Engineering Physics 23 (3): 1075–1081. doi:. Bibcode: 1972JEP....23.1075M.
- ↑ 5,0 5,1 «Pluto's mysterious floating hills» (en en). NASA. Archivat des d'el original, el 2016-02-07.
- ↑ «Flowing nitrogen isse glaciers seen on surface of Pluto after New Horizons flyby» (en en).
- ↑ 7,0 7,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (en anglés)
- ↑ «Neptune: Moons: Triton» (en en). NASA.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nitrógeno sólido» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.