Anar al contingut

Norma del suprem

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En anàlisis matemàtic, la norma del suprem (o també coneguda com la norma uniforme) assigna a funcions acotades de valors complexos f:S número no negatiu

f:=f,S:=sup{|f(x)|,xS}

(d'una forma anàloga podem definir la norma del suprem per a funcions a valors reals f:S ).

Esta norma és també cridada com la norma de Chebyshev, la norma infinit, la norma sup, o també, quan el suprem és de fet un màxim, en tal cas passa a cridar-se la norma del màxim. Un dels seus tants noms, la "norma uniforme" prové del fet de que la successió (fn)n convergix a f baixe la norma uniforme si i solament si fn convergix a f uniformemente.[1]

El matemàtic Pafnuty Chebyshev va ser el primer en estudiar esta norma de manera sistemàtica (d'ahí el nom de "norma de Chebyshev").

Definició

[editar | editar còdic]

Siga S un conjunt qualsevol, definim el conjunt de les funcions acotades en S, és dir

C(S):={f:S, existe M0 tal que |f(x)|MxS},

en atres ocasions este conjunt sol escriure's com Cb(S) (la lletra b ve per la paraula bounded en anglés que significa acotada), o també en atres casos (S) o també b(S) (s'usa este terme en casos que la topología de S tinga una forma específica). No és difícil vore que per mig de les operacions puntuals el conjunt C(S) es transforma en un espai vectorial.

Si definim la funció :C(S)[0,+) de la forma

f:=f,S:=sup{|f(x)|,xS}

tenim que el parell (C(S),) es transforma en un espai vectorial normado, és dir, és una norma. Finalment a esta funció la cridem com la norma del suprem.

Norma del suprem per a funcions no acotades

[editar | editar còdic]

Observe que si la condició de ser acotada és retirada, llavors pot existir φC(S) tal que φ=+ . Per lo tant en este cas la funció deixa de ser una norma, no obstant és possible definir una topología de totes formes en l'espai C(S) i

pansa a ser una mètrica estesa.

No és difícil trobar eixemples en que φ=+. Si considerem S:=(0,1) llavors definint la funció φ:S donada per

φ(x):=1x, per a tot xS=(0,1)

satisfà lo que necessitem.

Eixemples

[editar | editar còdic]
El perímetro del quadrat és el conjunt de punts en 2 tal que la norma del suprem és igual a una constant positiva. Per eixemple, els punts (2,0), (2,1) i (2,2) es troben en el perímetro d'un quadrat i pertanyen al conjunt de vectores la norma del qual del suprem és igual a 2.

Cas Real i Complex

[editar | editar còdic]

Si considerem al conjunt S com un conjunt finito, per eixemple si S:={1,2,,n} , llavors no és difícil notar que C(S)=n (d'una manera anàloga podem construir n) i en este cas podem notar que la norma del suprem pren la forma de la famosa norma del màxim en n (o análogamente en n), açò és

x:=max(|x1|,,|xn|)=xmax.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Rudin, Walter (1964). Principles of Mathematical Analysis, New York: McGraw-Hill, pp. 151. ISBN 0-07-054235-X.