Norma del suprem
En anàlisis matemàtic, la norma del suprem (o també coneguda com la norma uniforme) assigna a funcions acotades de valors complexos número no negatiu
(d'una forma anàloga podem definir la norma del suprem per a funcions a valors reals ).
Esta norma és també cridada com la norma de Chebyshev, la norma infinit, la norma sup, o també, quan el suprem és de fet un màxim, en tal cas passa a cridar-se la norma del màxim. Un dels seus tants noms, la "norma uniforme" prové del fet de que la successió convergix a baixe la norma uniforme si i solament si convergix a uniformemente.[1]
El matemàtic Pafnuty Chebyshev va ser el primer en estudiar esta norma de manera sistemàtica (d'ahí el nom de "norma de Chebyshev").
Definició
[editar | editar còdic]Siga un conjunt qualsevol, definim el conjunt de les funcions acotades en , és dir
,
en atres ocasions este conjunt sol escriure's com (la lletra ve per la paraula bounded en anglés que significa acotada), o també en atres casos o també (s'usa este terme en casos que la topología de tinga una forma específica). No és difícil vore que per mig de les operacions puntuals el conjunt es transforma en un espai vectorial.
Si definim la funció de la forma
tenim que el parell es transforma en un espai vectorial normado, és dir, és una norma. Finalment a esta funció la cridem com la norma del suprem.
Norma del suprem per a funcions no acotades
[editar | editar còdic]Observe que si la condició de ser acotada és retirada, llavors pot existir tal que . Per lo tant en este cas la funció deixa de ser una norma, no obstant és possible definir una topología de totes formes en l'espai i
pansa a ser una mètrica estesa.
No és difícil trobar eixemples en que . Si considerem llavors definint la funció donada per
, per a tot
satisfà lo que necessitem.
Eixemples
[editar | editar còdic]
Cas Real i Complex
[editar | editar còdic]Si considerem al conjunt com un conjunt finito, per eixemple si , llavors no és difícil notar que (d'una manera anàloga podem construir ) i en este cas podem notar que la norma del suprem pren la forma de la famosa norma del màxim en (o análogamente en ), açò és
.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Rudin, Walter (1964). Principles of Mathematical Analysis, New York: McGraw-Hill, pp. 151. ISBN 0-07-054235-X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Norma del supremo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.