Noseana
La noseana és un mineral de la classe dels tectosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la sodalita”. Va ser descoberta en 1815 en la regió volcànica d'Eifel, en l'estat de Renania-Palatinado (Alemània), sent nomenada aixina en honor de Karl W. Nose, mineralogista alemà.[1] Sinònims poc usats són: nosealita, noselita o nosita.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un alumino-tectosilicato en anión adicional de sulfat, del tipo feldespatoide, en catión sodi, hidratado. Pertany al grup de la sodalita de aluminotectosilicatos en cationes adicionals.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Es forma en fonolitas —roques volcàniques alcalinas— deficients en sílice.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: sanidina, mica, leucita, magnetita, ilmenita, titanita o zircón.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Klaproth, M.H., 1815. "Beiträge zur chemischen Kenntnis der Mineralkörper, Bd". 6; 50. Chemische Untersuchung dones Spinellans, 371-376.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Noseana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.