Obra matemàtica de Karl Marx

Archiu:Marx7.jpg

Karl Marx

Els manuscrits matemàtics de Karl Marx consistixen principalment en els intents de Karl Marx de comprendre els fonaments del càlcul infinitesimal, d'al voltant de 1873-1883. Una edició russa editada per Sofya Yanovskaya finalment es va publicar en 1968, i una traducció a l'anglés es va publicar en 1983.

Segons Hubert C. Kennedy, Marx "[...] sembla no haver segut conscient dels alvanços realisats pels matemàtics continentals en els fonaments del càlcul diferencial, inclós el treball de Cauchy". En el mateix text, Kennedy diu: "Si ben l'anàlisis de Marx de la derivada i el diferencial no va tindre un efecte immediat en el desenroll històric de les matemàtiques, l'afirmació de Engels de que Marx va fer [descobriments independents] està certament justificada. La definició operativa de Marx del diferencial previst en el desenroll del sigle XX en matemàtiques, i hi ha un atre aspecte del diferencial, que sembla haver segut vist per Marx, que s'ha convertit en una part estàndar dels llibres de text moderns: el concepte del diferencial com la part principal d'un increment", lo que implica que la comprensió i interpretació del càlcul per part de Marx estava llunt de ser miope. Açò pugues haver contribuït a un interés en l'anàlisis no estàndar entre els matemàtics chinencs.

Història

Karl Marx naix en el Regne de Prusia, part de l'actual Alemània, en plena monarquia, en el sí d'una família judeua de classe mija acomodada i en amplis interessos intelectuals, la que va poder proporcionar-li l'accés a la formació universitària. La seua situació li permet ser testic del gran canvi social que durà a la formació de les noves classes socials i d'un nou model de producció.

Karl Marx és conegut com filòsof, humaniste, intelectual, com a pensador revolucionari. Són famosos els seus estudis econòmics i sociològics, és sabut que era un visionari: va predir abans que ningú l'existència de cicles econòmics; una miqueta de lo que hui tots hem sentit parlar a sovint, en un periodo en que la Revolució Industrial no havia fet res més que escomençar. No obstant, poc se sap sobre la seua gran afició per les matemàtiques, ni de l'existència dels seus estudis i tractats matemàtics. Segons el seu gendre Paul Lafargue:

"Marx tenia una atra manera notable de relaixar-se intelectualment: les matemàtiques, per les que tenia una afició especial. L'àlgebra li va proporcionar inclús consol moral i es va refugiar en els moments més angustiosos de la seua agitada vida. Durant l'última malaltia de la seua esposa no va poder dedicar-se al seu habitual treball científic i l'única manera de lliberar-se de l'opressió causada pels seus sofriments va ser sumergir-se en les matemàtiques. Durant eixa época de sofriment moral va escriure una obra sobre càlcul infinitesimal que, segons l'opinió dels experts, és de gran valor científic i serà publicada en les seues obres completes. Va vore en les matemàtiques superiors la forma més llògica i al mateix temps més simple de moviment dialèctic. Sostenia l'opinió de que la ciència no es desenrolla realment fins que deprén a utilisar les matemàtiques".

Marx va dedicar tota la seua vida a l'estudi dels fenomens socials, i va voler fer-ho en tal rigor que va terminar entregat a l'estudi i us exclusiu de les matemàtiques. No existix cap edició dels seus papers matemàtics que nos permeta saber fins a a on va aplegar, tot lo que se sap de la seua obra matemàtica nos ha aplegat gràcies a les numeroses cartes publicades que intercanviava majoritàriament en Engels i en atres pensadors de l'época. De fet, Karl Marx no va publicar en vida més que artículs periodístics. Inclús la seua gran obra, El capital, va ser publicada per Engels anys despuix de la seua mort.

Orige del seu pensament

Archiu:Marx-Engels-Forum01.jpg

Estàtua de Marx i Engels en Berlín

Marx comença a estudiar filosofia en Berlín, a on coneix el que serà el seu íntim amic de per vida, Engels, i coincidint en la mort d'Hegel, lo que provoca que durant este periodo totes les conversacions dels universitaris se centren en les seues idees. La més significativa és la del concepte de "dialèctica".

La dialèctica és un procés per mig del qual, en opondre's una tesis o realitat (concepcions, tradicions, idees, etc.) i una antítesis (problemes, contradiccions, etc.) sorgix una realitat nova, cridada síntesis de les anteriors. Açò comporta una transformació de la realitat al mateix temps que una forma nova d'entendre-la.

Bibliografia

• (1998).«Proceedings of the International Congress of Mathematicians, Vol. III (Berlin, 1998)».III

799–809.ISSN 1431-0635.Consultat el 8 d'agost de 2019.

• (1978).«Marx's mathematical manuscripts».Science and Nature.1

59–62.ISSN 0193-3396.

• (1977).«Karl Marx and the foundations of differential calculus».Història Mathematica.4(3)

303–318.ISSN 0315-0860.doi:10.1016/0315-0860(77)90058-1.

• (1982).«Marx, Peano, and Differentials».Science & Nature.5

39–42.ISSN 0193-3396.

• (1968).«Matematicheskie rukopist».Moscow, Nauk.
• (1983).«Mathematical manuscripts of Karl Marx».New Park Publications Ltd..London:
• Plantilla:OCLC ISBN 9782717808643
• (1948).«A Centenary of Marxism».Science & Society.

181–196.