Anar al contingut

Odal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Nom Protonórdico Anglosaxó
*Ōþalan Éðel
"herència, facenda"
Forma Futhark antic Futhorc
Unicode
O+16DF
Transliteración o œ
Transcripció o, ō œ, oe, ōi
AFI [o(ː)] [iː], [ø(ː)]
Lloc alfabètic 23 o 24
Ætt Ætt de Tyr

Odal (Erro al crear miniatura: ) és el nom de la runa que equival a la lletra «o». El seu nom en protonórdico ha segut reconstruït llingüísticament com ôþalan. En l'alfabet gòtic correspon a la lletra 𐍉 cridada oþal. Variacions del nom odal són otila i othala.

La runa provablement va derivar de la lletra que representa la o en els antics alfabets itálicos, més específicament del rético, que a la seua volta provenia de la lletra del alfabet grec Ω.

Ethel en el futhorc

[editar | editar còdic]

En el futhorc anglosaxó esta runa representava els sons vocàlics actualment transcritos com œ. La runa s'associa freqüentment en la propietat i el herència, riquea i prosperitat. Aixina ho veem en el poema rúnic anglosaxó a on es nomena com ethel (ēðel).

Erro al crear miniatura: Iþel byþ oferleof æghwylcum men,
gif he mot ðær rihtes and gerysena on
brucan on bolde bleadum oftast.
Una finca és molt volguda per tot home,
si pot gojar allí en la seua casa
tot això és apropiat en constant prosperitat.

Lleis de propietat escandinaves

[editar | editar còdic]

Odal s'usa per a representar el concepte de herència en l'antic dret de propietat escandinau, encara vigent en Noruega. Es distinguixen el Åsetesrett (dret hogareño a la casa i parcela familiar) i el Odelsrett, dret alodial, o lliure de càrrega senyorial (per eixemple en Gamla Uppsala i Odal, Hedmark).

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Odenstedt, Bengt (1990). On the Origin and Early History of the Runic Script, Typology and Graphic Variation in the Older Futhark. Uppsala. ISBN 91-85352-20-9
  • Enoksen, Lars Magnar (1998). Runor : història, tydning, tolkning. Historiska Mija, Falun. ISBN 91-88930-32-7
  • Williams, Henrik (2004). "Reasons for runes," in The First Writing: Script Invention as History and Process, Cambridge University Press, pp. 262-273. ISBN 0-521-83861-4
  • Rix, Hemlut (1997). Germanische Runen und venetische Phonetik, en Vergleichende germanische Philologie und Skandinavistik, Festschrift für Otmar Werner, ed. Birkmann et al., Tübingen.
  • Robinson, Orrin W. (1992). Old English and its Closest Relatives: A Survey of the Earliest Germanic Languages. Stanford University Press. ISBN 0-8047-1454-1