Olivera

(Redirigit des de «Oliu»)

L'olivera (Olea europaea) és un arbre perennifoli de la família de les oleàcees, cultivat des de l'antiguetat per l'obtenció d'oli d'oliva i olives de taula. És propi del sur d'Europa, nort d'Àfrica i regions mediterrànees d'Àsia Occidental. S'adapta bé als climes mediterràneus, resistix la sequera i preferix sols ben drenats i solats.

Olivera

Olive tree olea europaea mallorca.jpg
Olivera

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Lamiales
Família Oleaceae
Gènero Olea
Espècie Olea europaea
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica
Olea europaea range.svg
Distribució natural i zones de cultiu
Olivera milenària (Les Coves de Vinromà)
Oliveres (Torrechiva)
Olivera milenaria del terme municipal de Canet lo Roig
Camp d'oliveres del terme municipal de Canet lo Roig

DescripcióEditar

És un arbre de talla mijana, que pot arribar fins als 10 metros d'altura, encara que en cultius es manté més baix. El tronc és tortuós, de corfa escamosa i grisenca, i pot arribar a ser molt gros i foradat en els eixemplars més vells.

- Fulla: Les fulles són oposades, simples, llanceolades, de marge sancer. El feix és de color vert fosc i brillant, mentres que l'envés és grisenc i cobert de pèls escames. Mesuren entre 3 i 9 cm de llarc.

- Flor: És una espècie principalment hermafrodita, encara que poden haver flors només masculines. Les flors són chicotetes, de color blanc-crema, agrupades en inflorescències axilars, i apareixen entre maig i juny.

- Fruit: El fruit és l'oliva, una drupa carnosa de forma variable segons la varietat. El seu color va del vert al negre en madurar. Es recolecta generalment entre octubre i giner, segons l'us.

- Tronc: El tronc és rugós, de color gris clar, sovint carregat de rebrots i en formes molt irregulars i antigues. És molt resistent a les condicions adverses i pot regenerar-se des d'arrels.

HàbitatEditar

L'olivera preferix sols calcaris o llaugerament àcits, ben drenats i plens de sol. Es troba tant en conreu com subespontània en garrigues i terrenys abandonats. Aguanta be les temperatures altes i la sequera, pero és sensible a les gelades prolongades. És característica del paisage mediterràneu i està present en gran part del litoral i prelitoral valencià, andalús, extremeny i murcià.

TaxonomiaEditar

Olea europaea fon descrita per Carles Linneo i publicada en Species Plantarum 1: 8 (1753).

CitologiaEditar

Té un número cromosòmic 2n = 46.

EtimologiaEditar

  • Olea: del llatí olea, 'olivera', que prové del grec élaia.
  • europaea: ‘d'Europa’, fent referència a la seua distribució principalment europea.

UsosEditar

L'olivera és una de les espècies més importants de la mediterrànea pel seu fruit, l'oliva, del qual se n’obté oli, i també es consumix directament com a olives trencades, olives en salmorra, etc. La fusta d'olivera és molt dura i apreciada en ebanisteria. Tradicionalment s'ha usat com a planta medicinal, i les fulles tenen propietats hipotensores.

ConservacióEditar

No està amenaçada, i és molt cultivada. No obstant, les malalties com la Xylella fastidiosa han afectat diverses zones. L'abandó de camps pot favorir l'expansió descontrolada d'oliveres silvestres en certes regions.

Refranys valenciansEditar

  • “D'oliva vella, oli vell”

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. ISBN 843058496X
  • Rallo, Luis et al. (2005), “Variedades de Olivo en España”, Sevilla, Madrid, Barcelona, México: Junta de Andalucía. Consejería de Agricultura y Pesca. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Ediciones Mundi-Prensa, ISBN 10:84-491-0645-1)
  • Valdés, B. (2012). Flora vascular de Andalucía occidental. Consejería de Medio Ambiente, Junta de Andalucía
  • Tutin, T.G. et al. (1964–1980). Flora Europaea

Enllaços externsEditar

Commons