Oxitetrafluoruro de xenón
El oxitetrafluoruro de xenón (XeOF4) és un compost químic inorgànic. És un líquit estable incoloro[1][2] en un punt de fusió de -46,2 °C (-51,2 °F; 227,0 K)[3] que pot sintetisar-se a partir de la hidrólisis parcial del XeF6, o per mig de la reacció del XeF6 en sílice[2] o NaNO3:[4]
Plantilla:Chem + Plantilla:Chem → Plantilla:Chem + Plantilla:Chem + Plantilla:Chem
Es produïx una síntesis d'alt rendiment a partir de la reacció del XeF6 en POF3 a una temperatura de -196 °C (-320,8 °F; 77,1 K).[5]
Com la majoria dels òxits de xenón, és molt reactiu i inestable, i es hidroliza en l'aigua per a donar lloc a productes perillosos i corroents, com el fluorur d'hidrogen:
2Plantilla:NbspPlantilla:Chem + 4Plantilla:NbspPlantilla:Chem → 2Plantilla:NbspPlantilla:Chem + 8Plantilla:NbspPlantilla:Chem + 3Plantilla:NbspPlantilla:Chem
Ademés, també es forma una chicoteta cantitat d'ozon i flúor.
Reaccions
[editar | editar còdic]El Plantilla:Chem reacciona en el Plantilla:Chem seguint estos passos:
Plantilla:Chem + Plantilla:Chem → Plantilla:Chem + 2Plantilla:NbspPlantilla:Chem
Plantilla:Chem + Plantilla:Chem → Plantilla:Chem + 2Plantilla:NbspPlantilla:Chem
El XeO3 que es forma és un explosiu perillós, que es descompon de manera molt explosiva en Xe i O2:
2Plantilla:NbspPlantilla:Chem → 2Plantilla:NbspPlantilla:Chem + 3Plantilla:NbspPlantilla:Chem
En estat líquit, el XeOF4 té un comportament anfótero i forma complexos tant en bases de Lewis forts, com el CsF, com en àcit de Lewis forts, com el SbF5.[6] Forma un aducto de proporcions 1:1 en el XeF2, isoestructural en el XeF2·IF5,[7] aixina com en varis fluorur de metals alcalinos i pesats.[3]
La reacció del XeOF4 en el XeO3 permet obtindre una via de síntesis adequada per a conseguir el XeO2F2.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Science.140(3569)
- 899–900.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.140.3569.899.Consultat el 2023-04-15.
- ↑ 2,0 2,1 Annual Review of Physical Chemistry.16(1)
- 375–396.ISSN 0066-426X.doi:10.1146/annurev.pc.16.100165.002111.Consultat el 2023-04-15.
- ↑ 3,0 3,1 Inorganic Chemistry.5(2)
- 183–186.ISSN 0020-1669.doi:10.1021/ic50036a004.Consultat el 2023-04-15.
- ↑ Inorganic Chemistry.27(7)
- 1296–1297.ISSN 0020-1669.doi:10.1021/ic00280a043.Consultat el 2023-04-15.
- ↑ Inorganic Chemistry.29(18)
- 3621–3622.ISSN 0020-1669.doi:10.1021/ic00343a063.Consultat el 2023-04-15.
- ↑ Journal of Fluorine Chemistry.21(1)
- 10.ISSN 0022-1139.doi:10.1016/S0022-1139(00)85330-0.Consultat el 2023-04-15.
- ↑ Zeitschrift f�r anorganische und allgemeine Chemie.385(1-2)
- 5–17.ISSN 0044-2313.doi:10.1002/zaac.19713850103.Consultat el 2023-04-15.
- ↑ The Journal of Physical Chemistry.71(10)
- 3339–3341.ISSN 0022-3654.doi:10.1021/j100869a035.Consultat el 2023-04-15.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oxitetrafluoruro de xenón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.