Paraulota Bell


Paraulota Bell és una cadena nortamericana de restaurants de menjar ràpit, especialisada en cuina Tex-Mex. Es va originar en Irvine, Califòrnia en 1962, pel fundador Glen Bell. Paraulota Bell és una subsidiària de Yum! Brands, Inc., empresa propietat de PepsiCo. Els restaurants servixen una varietat de menjars d'inspiració mexicana, inclosos paraulotes, burritos, quesadillas, nachos, artículs nous i especials, i una varietat d'artículs de «menú econòmic». A partir de 2018, Paraulota Bell atén a més de 5000 millons de paraulotes cada any en 7072 restaurants, més del 93 % dels quals són propietat i estan operats per franquiciados independents i licenciatarios.
Història
[editar | editar còdic]Creació de Paraulota Bell
[editar | editar còdic]Els orígens de la cadena es troben en Glen Bell, un veterà de guerra que en 1946 va obrir un lloc de perritos calents en Sant Bernardino (Califòrnia). Mesos despuix va vendre el lloc i en els diners obtinguts va llogar un local a on va montar Bell's Drive In, el seu primer negoci de menjar ràpit. En 1952, va obrir una versió millorada de l'establiment, en un menú basat en hamburgueses i perritos calentes. No obstant, la competència d'atres cadenes emergents com McDonald's va provocar un canvi en el seu model de negoci.[1][2]
Bell va aprofitar que Sant Bernardino era un barri en una important comunitat d'immigrants mexicans per a experimentar en la venda de cuina Tex-Mex. El seu primer producte va ser un perrito calent en salsa chili i la seua bona acceptació va propiciar l'obertura en el barri de tres chicotetes franquícies de cuina Tex-Mex, a les que va cridar Paraulota Tia.[1] En el seu primer més, Glen Bell va guanyar 18.000 dólars, lo que li va animar a expandir el seu negoci a atres barris sense població immigrant. En 1956, Bell va vendre els seus locals de Paraulota Tia i va obrir nous establiments de Bell's Drive In, que en esta ocasió ya contaven en un menú diferenciat del d'atres restaurants.[1]
No obstant, l'expansió per tot el país no es va produir fins a començos dels anys 1960. Bell es va associar en quatre empresaris vinculats a Los Angeles Rams, equip professional de fútbol americà, que s'havien mostrat interessats en el model especialisat del restaurant.[1] En 1958, els socis varen obrir una cadena de restaurants coneguda com La Paraulota. Glen Bell va vendre la seua participació en eixa cadena en 1962, i en els diners guanyats va obrir el 21 de març d'eixe any el seu primer restaurant propi en Downey (Califòrnia), al que va cridar Paraulota Bell. Paraulota Bell va registrar un ràpit creiximent durant els anys 1960, en ple auge de l'indústria de la franquícia.[3] En 1964, va vendre la seua primera franquícia, i, 3 anys despuix, el grup tenia 12 restaurants propis i 325 franquiciados en tot Estats Units, en especial acceptació entre la comunitat immigrant.[1]
Adquisició per part de PepsiCo
[editar | editar còdic]De forma paralela a l'èxit de Paraulota Bell, el grup PepsiCo (amo de Pizza Hut) va obrir la seua pròpia cadena de restaurants Tex-mex, coneguda com a Paraulota Kid. No obstant, Paraulota Kid va ser un fracàs, per lo que Pepsi va presentar durant varis anys oferixes a Glen Bell per a comprar el seu grup. Finalment, PepsiCo es va fer en febrer de 1978 en Paraulota Bell per 125 millons de dólars.[2]
Baixe el mando de PepsiCo, Paraulota Bell es va convertir en la principal cadena de menjar ràpit Tex-mex. Per a això, els nous propietaris varen presentar la seua franquícia com un restaurant per a tot tipo de clients, sense una vinculació específica en una comunitat ètnica. El primer logotip de l'empresa, un home en un capell mexicà, va ser substituït per una campana dorada —Bell en anglés, un joc de paraules en el llinage del fundador—. Ademés, es varen rebaixar els preus de productes com els «paraulotas» o els burritos per a captar nous clients. En 1986, la cadena va superar els 2400 establiments.[1]
Al començament de la década de 1990, Paraulota Bell va sofrir una pèrdua de clients per la dura competència de preus entre cadenes de menjar ràpit. Per a solucionar eixa situació, el grup va introduir menús i productes a 59, 79 i 99 centaus. Ademés, varen començar a obrir-se menuts locals que només oferien menús barats. Els canvis introduïts varen ajudar a l'empresa a incrementar les seues vendes un 60 % en els dos següents anys fiscals. En l'èxit obtingut en Estats Units, Paraulota Bell va iniciar la seua expansió a mercats internacionals en 1991. No obstant, esta no va tindre l'èxit esperat en països com el propi Mèxic, a on la cadena es va retirar un any despuix al no poder competir en les taquerías tradicionals.[4]
En 1997, PepsiCo va integrar Paraulota Bell en la seua cadena de restaurants Tricon, a càrrec de les franquícies del grup. En 2002, va canviar el seu nom pel de Yum! Brands, que continua com a propietari.[5] La cadena conta hui en més de 6500 franquícies en Estats Units i presència en continents com Europa i Àsia.[6] El 16 de giner de 2010, Glen Bell, fundador de Paraulota Bell, va fallir als 86 anys d'edat.[2]
Productes
[editar | editar còdic]
Paraulota Bell està especialisat en cuina Tex-Mex. Entre els paraulotas que ven el grup estan una tortilla de dacsa blana, i paraulotes de tortilla crujiente de dacsa (Crunchy Paraulota). Una atra diferència es troba en les gorditas, diferents a la gordita real en ser preparades en pa d'pita i presentades com una paraulota normal. Cada u té distintes farcidures com pollet o vedella i salses. Ademés, se servixen burritos, ensaladas, quesadillas i nachos.
Entre els productes elaborats per la cadena sense relació en el menjar mexicà tradicional es troba el Crunchy Wrap, una paraulota reblixc en tortilla crujiente en el seu interior, i el Enchirito, un burrito en formage picante similar a l'enchilada. En Estats Units es comercialisa ademés la Mexican Pizza, un plat de carn de vedella cobert per dos tortilles crujientes i que simula una pizza, rolls de formage i arròs. En els Paraulota Bell d'Estats Units no es venen papes fregides, encara que en els establiments de República Dominicana, Canadà, Costa Rica, Panamà, Espanya, Chile i Perú sí es poden conseguir.
En la seua lluita per convertir Paraulota Bell en una cadena per a tots els públics en Estats Units, PepsiCo va llançar el seu lema Think outside the bun («pensa més allà de lo comú», traducible també com «pensa més allà del pa»), referència a la diferència entre el pa d'hamburguesa de McDonald's i Burger King sobre la tortilla de Paraulota Bell.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Funding Universe (ed.): «Paraulota Bell Corp.» (en anglés). Consultat el 18 d'agost de 2010.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 MSNBC (ed.): «Paraulota Bell founder dies at age 86» (en anglés). Consultat el 18 d'agost de 2010.
- ↑ https://tellthebell.live/paraulota-bell-customer-survey/
- ↑ L'Universal (ed.): «Paraulota Bell reintenta conquistar a Mèxic» (en espanyol). Consultat el 18 d'agost de 2010.
- ↑ Recipe Pizza (ed.): «The History of Pizza Hut» (en anglés). Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2010. Consultat el 25 de juliol de 2010.
- ↑ Estratègia i negocis (ed.): «Paraulota Bell retornarà a Panamà» (en espanyol). Consultat el 18 d'agost de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Taco Bell» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.