Patagonia argentina
La Patagonia argentina, també cridada o regió patagónica argentina, la regió geogràfica més austral de la República Argentina. Comprén la part de la Patagonia que es troba dins dels llímits argentins.
Està integrada per les províncies de Mendoza, La Pampa, Neuquén, Riu Negre, Chubut, Santa Creu i Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur.[1]
Llimita al nort en Nou Que el seu i Centre, a l'est en la província de Buenos Aires i l'oceà Atlàntic, i a l'oest en Chile (Cordillera dels Vages). És la més extensa territorialmente, contant en 1 060 631 km² (804 538 d'Argentina i 256 093 de Chile). No obstant, representa la menor densitat de població de les regions argentines. En el cens oficial de l'any 2022, es va contabilisar a 2 909 797 habitants,[2] que en relació en l'extensió territorial equival a la taxa poblacional més baixa del país en 2,5 hab/km².
Generalitats
[editar | editar còdic]La regió patagónica argentina es subdivide segons dos criteris:
- Patagonia Nort o regió del Comahue: incloent les províncies de Riu Negre i de Neuquén, i segons alguns autors, el partit de Patagones de la Província de Buenos Aires i part de la província de La Pampa; i
- Patagonia Sur que inclou a les províncies de Chubut, Santa Creu i la Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur.
La Patagonia argentina en les seues terres emergides en el sector continental suramericà, s'estén per més de 800 000 km². No obstant, en incorporar-se el sector de l'Antàrtida Argentina -que forma un departament de la província de Terra del Fòc, Antàrtida Argentina i Illes de l'Atlàntic Sur- l'àrea emergida s'incrementa als 1 700 000 km².
Les ciutats més importants són: Neuquén i General Roca en l'Alt Valle del riu Negre; Bariloche i El Bolsón en la Cordillera; Les Grutas, Comodoro Rivadavia i Port Madryn sobre la mar; i Trelew en la Vall del riu Chubut. Ushuaia -capital de la Província de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur- és l'única ciutat trasandina de l'Argentina.
Toponímia
[editar | editar còdic]La Patagonia va rebre el seu nom dels «patagones», nom donat als natius vists per l'expedició espanyola liderada pel portugués Fernando de Magallanes, que varen desembarcar per primera volta en la costa atlàntica en 1520, en les proximitats de l'actual localitat argentina Port Sant Julián. Si ben no existix consens al respecte, es creu que l'orige del terme patagón procedix dels relats del croniste Antonio Pigafetta a bordo de l'Expedició de Magallanes-Elcano, qui narra en els seus escrits la trobada en un home de gran tamany en les costes patagónicas, creant aixina el mit dels jagants patagónicos. No obstant, és provable que dit terme derive del conegut Gran Patagón, célebre jagant del romanç de cavalleria espanyol Primaleón.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]- Disputa de la Patagonia Oriental, Terra del Fòc i l'estret de Magallanes
- Regió de la Patagonia
- Patagonia extraandina
- Replanell patagónica
- Llímits de la Patagonia
- Província fitogeográfica patagónica
- Ecorregión terrestre estepa patagónica
- Ecorregión terrestre pasturages patagónicos
- Ecorregión terrestre del mont de planures i replanells
- Ecorregión d'aigua dolça Patagonia
- Museu de la Patagonia
- Patagonia chilena
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Regions estadístiques». Institut Nacional d'Estadística i Censos (INDEC). Consultat el 28 de setembre de 2025.
- ↑ Població total Cens 2022. Resultats Definitius INDEC
- ↑ Jorge Magasich i Jean-Marc de Beer (2001). Amèrica màgica. Mits i creències en temps del descobriment del Nou Món. LOM Edicions, pp.208-209. Santiago de Chile
Bibliografia
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Patagonia argentina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.