Paullinia cupana
La Paullinia cupana és un arbust trepador de la família Sapindaceae. És originari de la Amazònia, trobat en Bolívia, Paraguay, Perú, Argentina, Brasil, Equador, Colòmbia i Veneçola.
El seu frut, el guaraná, és ric en vitaminas i estimulants com la cafeïna per lo que és utilisat per a #consum, principalment com beguda.
Descripció
[editar | editar còdic]Els fruts tenen clafoll groc, roja o anaranjada i quan maduren deixa vore la polpa blanca i la seua llavors, de manera que semblen ulls. Les llavors contenen una substància idèntica a la cafeïna a voltes cridada guaranina, i uns atres estimulants.
El frut de guaraná és esfèric, negruzco i alguna cosa lluent, és una càpsula dehiscente de 3 valvas, en l'interior de la qual hi ha només una llavor, la càpsula una volta alcançada la seua madurea completa, s'obri parcialment deixant al descobert la llavor.
Per la seua propietat estimulant,[1] és usada per a la fabricació d'aixarops, barras, polss i gaseosas. En el Brasil és cultivat en els estats d'Amazones i Baïa.
El guaraná juga un important rol en la cultura dels tupí guaraní brasilers. El nom guaraná és un derivat de la paraula "wara'ná" que en tupí-guaraní significa "fruta com els ulls de les persones". Estes tribus creuen que la fruta és màgica per a la cura de malalties de l'intestí i un modo de recuperar la força. També creuen en el mit de el "chiquet diví", que va ser assessinat per una serp i els seus ulls varen donar vida a esta planta. CR
En la regió pròxima al municipi de Maués, a on és cultivada, els indis de la nació saterê-mawé tenen llegendes sobre l'orige de la planta.
Usos
[editar | editar còdic]Tradicionalment, una volta recolectats els fruts, les llavors se separen i almagasenen fins a la fermentació del arilo, que després és extret. En seguida són torrades i se'ls lleva el tegumento, per a fer una pols fina de les llavors. Els indígenes diuen que esta pols pot curar moltes malalties. El guaraná és usat com a ingredient en algunes gaseosas i begudes energizantes. També s'ampra com a suplement dietari per a promoure la salut i la pèrdua de pes. Els indígenes de la selva tropical amazónica utilisen la llavor martafallada del guaraná com una beguda i com a medicina. El guaraná s'usa per a tractar diarrea, disminuir fatiga, reduir la fam, i per a ajuda en la artritis. També té una història d'us en ressaques per abús de l'alcohol i els maldecaps relacionats en la menstruació. Les llavors torrades són la base d'una beguda refrescant i energètica. Es va amprar en esclaus i porteadores.CR
Begudes
[editar | editar còdic]Ademés d'atres composts químics, la planta de guaraná té cafeïna (a voltes cridada "guaranina"), teofilina i teobromina. Els extractes sucosos del guaraná són estimulants del sistema nerviós central pel seu contingut cafeínico. Els fabricants de begudes energizantes solen agregar cafeïna sintètica o cafeïna natural derivada de la descafeinización.
El Brasil produïx diferents tipos de gaseosas en extractes de guaraná que no contenen cafeïna agregada. Cada una es diferencia enormement en el seu sabor; alguns en un menut sabor natural a fruta de guaraná. En el Brasil, les vendes de begudes de guaraná són majors inclús que les de gaseoses de coa. Són per lo general gaseoses i dolces, en un gust molt frutal. La majoria de les begudes de guaraná són produïdes en el Brasil i consumides allí o en països propencs. El Paraguay també conta en una gran varietat de marques nacionals de molt bona calitat. Les principals marques paraguayanes són Pulp, Maxi, De la Costa i Niko. Les principals marques brasileres són Guaraná Antarctica, Guaraná Schin (de Schincariol), Guaraná Brahma (d'AmBev), Kuat i Guaraná Jesus, una marca local brasilera que du el nom del farmacèutic que la va formular.[2] Molts productors locals també creen begudes pero no per a la seua exportació. El Perú conta en la marca Guaraná Backus i la gaseosa PerúCola sabor guaraná. En Mèxic, en 2001 The Coca Coa Company va introduir una beguda en este frut anomenada Senzao, actualment la beguda ha disminuït en la majoria de la república mexicana i només és possible trobar-la en alguns estats. En Bolívia es produïx i comercialisa en gran èxit la marca "Simba", llínea de gaseoses frutales de The Coca Coa Company, que entre elles es destaca la sabor guaraná.
Pèrdua de pes i suplements de salut
[editar | editar còdic]Els estudis en vitamines mostren beneficis en les funcions cognitives.[3] No han segut evaluades per la Administració de Drogues i Aliments (FDA) o atres agències governamentals similars. En els Estats Units, el guaraná té un estatus de GRAS, per eixemple generalment conceptuada com a segura i deu etiquetar-se com no usat per a diagnosticar, tractar, curar o previndre cap malaltia.
El Journal of Human Nutrition and Dietetics va publicar en juny de 2001 un estudi que mostra la pèrdua de pes en promig de 5 kg en un grup que va beure una mescla de yerba mat, guaraná i damiana, comparat en un promig de 0,5 kg de pèrdua en un grup placebo despuix de 45 dies.[4]
Un estudi universitari en el Brasil sobre l'extracte de guaraná va mostrar una disminució del 37 per cent en la formació de tromboxano des de l'àcit araquidónico.[5] Esta conclusió és significativa per a reduir els atacs de cor; ya que l'excés de formació de tromboxano pot desenrollar una falla arterial, donant com resultat un atac cardíac o dany isquémico.[6]
En 1997 un estudi aparte sobre els efectes del guaraná en activitats físiques de les rates va mostrar un increment en la retenció de memòria i un millor rendiment físic comparat en un placebo.[7]
Atres estudis mostren les seues propietats antioxidants, antisépticas i reductores de les cèlules grassas (quan es combina en Àcit linoleico conjugat).[8]
Si be, els efectes colaterals són rars en el guaraná, Drugs.com recomana: "Considerant l'us de suplements herbarios, és aconsellable la consulta en un professional d'assistència mèdica. Ademés, la consulta en un mege entrenat en us d'herbes i suplements per a la salut pot ser beneficiós i la coordinació del tractament entre tots els assistents mèdics pot ser ventajosa". Drugs.com ademés advertix no mesclar el guaraná en la efedrina.[9]
Procés d'industrialisació de la beguda
[editar | editar còdic]El processament de l'aixarop de la fruta es va iniciar en el Brasil en 1905 per Luiz Pereira Barreto, un mege de la ciutat de Resende, en Riu de Janeiro. En 1906 és llançat per la F. Diefenthaller, una fàbrica de gaseoses en Santa María, Riu Gran del Sur, que produïa el Guaraná Cyrilla. En 1921 es llança al mercat Guaraná Champagne Antarctica, produïda per la companyia homònima.
En Sèrbia i atres països del este europeu, es fabrica una beguda energizante a pur de guaraná, comercialisada en este nom; pero en lloc de ser una gaseosa, té un sabor agre i efecte cardioacelerador. En tal efecte, s'ha trobat que el consum del guaraná casi al natural, produïx certes reaccions plaenteres en el ser humà, sense presentar dany algun, com lo són, #erecció prolongades per un determinat temps, sensació d'èxtasis, de ligerez, entre unes atres.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Paullinia cupana va ser descrita per Carl Sigismund Kunth i publicat en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 5: 117. 1821.[10]
- Paullinia: nom genèric que va ser nomenat per Carlos Linneo en honor de Simon Pauli der Jüngere (1603-1680), un mege i botànic alemà qui va descobrir la planta.[11]
- cupana: epítet
- Paullinia sorbilis Mart.[12]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Propietats del Guaraná».
- ↑ NewStandard: 7/11/99
- ↑ Haskell, et al.(2006).«A double-blind, placebo-controlled, multi-dose evaluation of the acute behavioural effects of guarana in humans».
- ↑ Anderson, T and Foght, J(2001).«Weight loss and delayed gastric emptying following a South American herbal preparation in overweight patients».14(3)
- 243.Consultat el 10 de giner de 2007.
- ↑ Bydlowski SP, et al.(1991).«An aqueous extract of guarana (Paullinia cupana) decreases platelet thromboxane synthesis».24(4)
- 421-4.
- ↑ Nicolaou, KC et al.(1979).«Synthesis and biological properties of pinane-thromboxane A2, a selective inhibitor of coronary artery constriction, platelet aggregation, and thromboxane formation».76(6)
- 2566-2570.
- ↑ Espinola EB, et al.(1997).«Pharmacological activity of Guarana (Paullinia cupana Mart.) in laboratory animals».55(3)
- 223-9.
- ↑ Terpstra, et al.(2002).«The Decrease in Body Fat in Mice Fed Conjugated Linoleic Acid Is Due to Increases in Energy Expenditure and Energy Loss in the Excreta».132
- 940-945.Consultat el 10 de giner de 2007.
- ↑ guarana medical facts from Drugs.com
- ↑ Paullinia cupana en Tròpics
- ↑ Carl von Linné: Critica Botanica. Leiden, 1737, S. 94
- ↑ Paullinia cupana en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- KUSKOSKI Eugenia M., ROSEANE Fett, GARCÍA A. Agustín*, TRONCOSO G. Ana M.PROPIETATS QUÍMIQUES I FARMACOLÒGIQUES DEL FRUT GUARANÁ (Paullinia cupana). VITAE, REVISTA DE LA FACULTAT DE QUÍMICA FARMACÈUTICA ISSN 0121-4004 Volum 12 número 2, any 2005. Universitat de Antioquia, Medellín - Colòmbia. págs. 45-52
- Angelo P.C., Nunes-Silva C.G., Brigido M.M., Azevedo J.S., Assuncao I.N., Sousa A.R., Patricio F.J., Rego M.M., Peixoto J.C., Oliveira W.P., Freitas D.V., Almeida I.R., Viana A.M., Souza A.F., Andrade I.V., Acosta P.O., Batista J.S., Walter M.I., Leomil L., Anjos D.A., Coimbra R.C., Barbosa M.H., Fonda I., Pereira S.S., Silva A., Pereira J.O., Silva M.L., Marins M., Holanda F.J., Abreu R.M., Pando S.C., Goncalves J.F., Carvalho M.L., Leal-Mesquita I.R., dona S., Batista W.C., Atroch A.L., Franca S.C., Porte J.I., Schneider M.P., Astolfi-Filho S., Guarana (Paullinia cupana var. sorbilis), an anciently consumed stimulant from the Amazon rain forest: the seeded-fruit transcriptome. Plant Cell Rep. 2008 Jan;27(1):117-24. Epub 2007 Oct 5.
- Baghkhani L, Jafari M. Cardiovascular adverse reactions associated with Guarana: is there a causal effect?. J Herb Pharmacother 2002, 2 (1): 57-61.
- Campos AR, Fancs AI, Sants FA, Rao VS. Guarana ( Paullinia cupana Mart.) offers protection against gastric lesions induced by ethanol and indomethacin in rats. Phytother Res 2003, 17 (10): 1199-202.
- Gugliucci A . Antioxidant effects of Ilex paraguariensis : induction of decreased oxidability of human LDL in viu. Biochem Biophy s Res Commun 1996, 224 (2): 338-44.
- Haskell CF, Kennedy D, Wesnes KA et al . A double-blind, placebo-controlled, multi-dose evaluation of the acute behavioural effects of guarana in humans. J Psychopharmacol 2006, 13 (en prensa).
- Llima WP, Carnevali Jr LC, Eder R et al . Lipid metabolism in trained rats: Effect of guarana ( Paullinia cupana Mart.) supplementation. Clin Nutr 2005, 24 (6): 1019-28.
- Mattei R, Dias RF, Espínola EB, et al . Guarana ( Paullinia cupana ): toxic behavioral effects in laboratory animals and antioxidant activity in vitro. J Ethnopharmacol 1998, 60 (2): 111-6.
- Miura T, Tatara M, Nakamura K, Suzuki I. Effect of guarana on exercise in normal and epinephrine-induced glycogenolytic mice. Biol Pharm Bull 1998, 21 (6): 646-8.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Paullinia cupana.- 15px|link=|alt= Wikisource contiene obras originales de o sobre Paullinia cupana.
- Tot sobre la planta de Guaraná (espanyol)
- Description de la Guarana et de ses effets (francés)
- LEISTUNGSFÄHIGES VERSTAND (alemà)
- Guarana is number one of natural energizers (anglés)
- Guaraná é o n.º 1 dos energètics naturais (portugués)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paullinia cupana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
