Perfilaje de pou

El perfilaje de pou o de sondeig, també conegut com well logging (terme en anglés), és una manera d'obtindre un registre detallat (perfil de sondeig) de les formacions geològiques penetrades per la perforació d'un sondeig geotécnico. El perfilaje pot ser una inspecció visual de les mostres que apleguen a la superfície carrejades pel fanc que retorna de la perforació (perfils geològics), o be pot basar-se en la medició d'una propietat física a través de l'us de ferramentes especials que són descendides dins del pou (perfils geofísicos). Alguns tipos de perfils geofísicos de pou poden ser portats a terme durant qualsevol de les etapes de l'història del pou: perforació, terminació, producció, o abandó. Estos registres es realisen en pous perforats per a l'exploració de petròleu i gas, aigües subterrànees, minerals i geotermia, aixina com també com a part d'estudis de mig ambient o geotécnicos.

Perfilaje per mig de cable

Registre obtingut per mig de cable, que comprén registres de calibración, densitat i resistividad.

Diferents indústries, com la mineria, el petròleu i el gas utilisen el perfilaje per mig de cable per a obtindre un registre continu de les propietats de la roca d'una formació, aixina com consultors d'aigua subterrànees i ingeniers ambientals. El perfilaje en cable consistix en l'adquisició i anàlisis de senyes geofísicos realisats en funció de la profunditat del pou, junt en el recapte de servicis relacionats. És de notar que el «perfilaje per mig de cable» i el «registre de fanc» (o mud logging en anglés) no són lo mateix, pero estan estretament vinculats a través de l'integració dels conjunts de senyes. Les medicions es fan referenciadas a la profunditat del pou (TD: Total Depth). Estes i l'anàlisis associat es poden usar per a calcular propietats petrofísicas, com la saturació d'hidrocarburs i la pressió de formació, i per a prendre decisions durant la perforació i producció.

El perfilaje en cable es realisa baixant una «ferramenta de registre» a l'interior del pou. Esta ferramenta es coloca en l'extrem d'un cable i a voltes pot estar combinada en atres ferramentes i instruments. El perfilaje es realisa des del fondo del pou cap a la boca del mateix, ubicada en la superfície del terreny. Al mateix temps que la ferramenta ascendix pel pou a una velocitat constant, va registrant a través d'una série de sensors, les propietats físiques de les roques que componen les formacions geològiques travessades. Existix una gran varietat de ferramentes de perfilaje. Algunes d'elles medixen l'emissió natural de rajos gamma, unes atres es basen en principis acústics, respostes radiactives estimulades, electromagnetisme, resonància magnètica nuclear, pressió i atres propietats de les roques i els seus decorreguts continguts. Per a este artícul, les ferramentes es dividixen segons la propietat principal a la que responen.

Les senyes en sí es registren en la superfície (modo en temps real) o en el pou (modo de memòria) en un format de senyes electròniques i després es proporciona al client un registre imprés o una presentació electrònica anomenada «registre de pou», junt en una còpia electrònica de les senyes brutes. Les operacions de perfilaje de pou poden realisar-se durant el procés de perforació (consulte Registre durant la perforació) per a proporcionar informació en temps real sobre les formacions que estan sent penetrades pel pou, o be es realisen una volta que el pou ha alcançat la profunditat desijada.

Les senyes en temps real es registren directament en funció de la profunditat medida per cable. Les senyes de la memòria es registren en funció del temps i després les senyes de profunditat es medixen simultàneament en relació en el temps. Els dos conjunts de senyes es combinen utilisant la base de temps comú per a crear un registre de resposta de l'instrument versus profunditat. La profunditat registrada en la memòria també es pot corregir exactament de la mateixa manera que es realisen les correccions en temps real, per lo que no deuria haver diferència en la precisió de la profunditat total (TD) alcanzable.

La profunditat medida del cable es pot derivar de vàries medicions diferents, pero generalment es registra sobre la base d'un contador de roda calibrat o (més exactament) utilisant marques magnètiques que proporcionen increments calibrats de la llongitut del cable. A continuació, les medicions realisades deuen corregir-se pel estiramiento elàstic i la temperatura.

Hi ha molts tipos de perfilajes de pou i es poden classificar per la seua funció o per la tecnologia que utilisen. Els «registres de pou obert» s'eixecuten ans que el pou de petròleu o gas estiga entubado, és dir revestit en canonada. Els «registres de pou entubado» s'eixecuten en acabant de que el pou ha segut revestit en la canonada de producció.

Els registres de cable es poden dividir en categories àmplies en funció de les propietats físiques mides.

Perfilajes elèctrics

Perfilaje de resistividad

El perfilaje de resistividad medix la resistividad elèctrica de les roques del subsol. La resistividad és la resistència que presenta un material al pas d'una corrent elèctrica. Açò ajuda a diferenciar entre formacions que contenen aigua salada (bons conductors d'electricitat) i aquelles saturades d'hidrocarburs (mals conductors d'electricitat). Les medicions de resistividad i porosidad s'utilisen per a calcular la saturació d'aigua del reservorio. La resistividad s'expressa en ohms•metro, i en freqüència es representa en una escala logarítmica en funció de la profunditat per l'ampli ranc de valors de resistividad. La distància des de la paret del pou penetrada per la corrent elèctrica cap a l'interior de la formació geològica, varia segons la ferramenta, des d'uns pocs centímetros fins a varis metros. Esta distància es coneix com a profunditat d'investigació i és radial.

Imàgens de pou

El terme «imàgens del pou» es referix als métodos de perfilaje i processament de senyes que s'utilisen per a produir imàgens a escala de centímetros de la paret del pou i de les roques que la componen. El context és, per tant, el de pou obert, pero algunes de les ferramentes estan estretament relacionades en els seus equivalents d'un pou entubado. L'obtenció d'imàgens de pous ha segut una de les tecnologies de més ràpit alvanç en el perfilaje de pous en cable. Les aplicacions van des de la descripció detallada del jaciment fins al rendiment del jaciment i la recuperació millorada d'hidrocarburs. Les aplicacions específiques són l'identificació de fractures, anàlisis de característiques sedimentológicas a chicoteta escala, evaluació de la gruixa neta petrolífera (net pay) en formacions d'estrats prims i l'identificació de ruptures (irregularitats en la paret del pou que estan alineades en la tensió horisontal mínima i apareixen a on les tensions entorn el pou excedix la resistència a la compressió de la roca). L'àrea temàtica es pot classificar en quatre parts:

• Imàgens òptiques
• Image acústica
• Imàgens elèctriques
• Métodos que es basen en tècniques d'imàgens acústiques i elèctriques utilisant la mateixa ferramenta de registre

Perfilajes de porosidad

Els perfilajes de porosidad medixen la fracció o el percentage del volum de poros en un volum de roca. La majoria dels peerfilajes de porosidad utilisen tecnologia acústica o nuclear. Els perfilajes acústics medixen les característiques de les ones sonores que es propaguen a través de l'entorn del pou. Els perfilajes nuclears utilisen reaccions nuclears que tenen lloc en l'instrument de registre de fondo de pou o en la formació. Els perfilajes nuclears inclouen perfilajes de densitat i perfilajes de neutrons, aixina com registres de rajos gamma que s'utilisen per a la correlació.

El principi bàsic darrere de l'us de la tecnologia nuclear és que una font de neutrons colocada prop de la formació que la seua porosidad s'està medint donarà com a resultat que els neutrons siguen dispersats pels àtoms d'hidrogen, principalment els presents en el líquit existent en la formació. Ya que hi ha poca diferència en els neutrons dispersats per hidrocarburs o aigua, la porosidad mida dona una sifra propenca a la verdadera porosidad física, mentres que el valor obtingut per mig de les mides de resistividad elèctrica és el per el decorregut conductor en la formació. La diferència entre les mides de porosidad de neutrons i porosidad elèctrica indica, per tant, indica la presència d'hidrocarburs en el decorregut de la formació.

Densitat

El perfilaje de densitat medix la densitat aparent d'una formació bombardejant-la en una font radiactiva i medint el reconte de rajos gamma resultant producte dels efectes de dispersió de Compton i absorció fotoeléctrica. Esta densitat aparent es pot utilisar per a determinar la porosidad.

Porosidad per mig de neutrons

El perfilaje de porosidad per mig de neutrons funciona bombardejant una formació en neutrons epitérmicos d'alta energia que perden energia per mig de dispersió elàstica fins a alcançar nivells casi tèrmics abans de ser absorbits pels núcleus dels àtoms de la formació. Depenent del tipo particular de ferramenta de registre de neutrons, es detecten ya siga el raig gamma de captura, neutrons tèrmics dispersos o neutrons epitérmicos dispersos de major energia. El registre de porosidad per mig de neutrons és predominantment sensible a la cantitat d'àtoms d'hidrogen presents en una formació particular, que generalment correspon en la porosidad de la roca.

Se sap que el bor causa taxes de reconte de neutrons anormalment baixes degut a que té una secció travessera de captura alta per a l'absorció de neutrons tèrmics. Un aument en la concentració d'hidrogen en minerals d'argila té un efecte similar en la taxa de conteo.