Anar al contingut

Periodo Jōmon

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:JomonPottery. caps block 0
Vasija del periodo Jōmon Incipient (10 000-8000  a. C.), la vasija més antiga del món, Museu Nacional de Tòquio.

El periodo Jōmon (縄文時代 Jōmon-jidai?) es va iniciar en Japó aproximadament en el 14 500 a. C. i dura fins al 300 a. C., si be estes dates estan en continu debat i modificació.[1][2][3]

Este periodo es va desenrollar des de finals del Pleistoceno fins al començ del Holoceno en l'archipèlec japonés; i en l'història mundial correspon al transcurs de l'época entre el Mesolítico (o finals del Paleolític) fins a l'época del Neolític, durant l'Edat de Pedra. cal mencionar el descobriment de la ceràmica i el desenroll de les denominades "vivendes-fosar" (竪穴住居 pit-dwelling) (és dir, vivendes en plantes excavades en profunditat), entre atres fenomens culturals.[4]

Orige del nom

[editar | editar còdic]
Archiu:Jomon Vessel with Flame-like Ornamentation, attributed provenance Umataka, Nagaoka-shi, Niigata, Jomon period, 3000-2000 caps block 5 - Tokyo National Museum - caps block 6
Obra del Jōmon Mig (3000-2000 a. C.)

El terme "jōmon" (en japonés 縄文) té el seu orige en l'expressió anglesa "cord marked pottery" ("ceràmica en marques d'cuerdo"), utilisada pel zoólogo i orientaliste nortamericà Edward S. Morse en 1877, per a referir-se a la ceràmica trobada en el conchero de Oomori. Esta ceràmica va ser considerada com un dels elements més característics de l'Edat de Pedra en Japó. En el posterior descobriment de la ceràmica yayoi i el desenroll dels estudis tipològics, es va establir la distinció entre ceràmica jōmon i ceràmica yayoi, base de l'actual divisió entre el periodo Jōmon (縄文時代）i el periodo Yayoi (弥生時代).

Distribució geogràfica

[editar | editar còdic]

Encara reconeixent l'existència de variants regionals, la cultura Jōmon va mantindre uns patrons similars en l'àmbit de totes les illes, des d'Hokkaido fins a Okinawa. La seua base econòmica va ser donada per les activitats cinegéticas, peixqueres i recolectores, encara que també s'ha supost l'existència d'una agricultura molt primitiva de cereals.[2][5][6]

Els estudis de mapage genètic fet per Cavalli-Sforza han mostrat un patró d'expansió genètica de la regió de la mar de Japó al restant d'Àsia.[7] Estos estudis també sugerixen que l'expansió demogràfica Jomon possiblement va poder haver aplegat a Amèrica a través d'un camí a lo llarc de la costa del Pacífic.[8]

Cultura i tecnologia

[editar | editar còdic]

Este periodo pren el seu nom precisament del tipo de alfarería desenrollada, sent el seu significat «marca de corda», senyal distintiva que deixaven les cordes sobre argila humida, que es formava en tires de fanc cuites a baixes temperatures. Segons la seua datació, la ceràmica d'este periodo és la més antiga del món.[9][5]

Els habitants d'Hokkaidō i del nort d'Honshū no varen adoptar el sistema d'arrossars (introduït des del continent asiàtic cap a 500 a. C.),cita requerida provablement per la debilitat del cep de l'arròs davant el fret. Mentres en Shikoku, Kyūshū i Honshū es va desenrollar la cultura Yayoi, en Hokkaidô es va mantindre sense grans alteracions la cultura Jōmon, encara que en esta nova etapa sol denominar-se cultura (periodo) epi-jōmon o zoku-jōmon.cita requerida

Ceràmica

[editar | editar còdic]

D'acort en l'evidència arqueològica, el poble Jōmon va crear algunes de les vasijas de ceràmica més antigues de l'història, conegudes com a ceràmica Jōmon, que daten de el XIV a. C. Esta ceràmica va ser datada per primera volta despuix de la Segona Guerra Mundial, a través dels métodos de datació per radiocarbono.

L'arqueòloga Junko Habu indica que «La majoria dels experts japonesos afirmen hui que la producció de ceràmica va ser desenrollada per primera volta en el continent asiàtic i posteriorment introduïda en l'archipèlec japonés», i explica que «una série d'excavacions en la conca del riu Amur en les décades de 1980 i 1990 va revelar que la ceràmica en esta regió pot ser tan antiga com la ceràmica de la “Cova Fukui”, si no mes antiga».[10]

La ceràmica del Periodo Jōmon va ser nomenada Jōmon Doki, la primera paraula significa ‘patró de corda’ i es referix a la decoració en fanc que s'assembla a dissenys realisats en una corda.

Les vasijas s'utilisaven sobretot per a cuinar, transportar aigua o almagasenar els aliments, lo que va permetre millorar les condicions de vida. S'elaboraven en forns oberts a una temperatura entre 500 °C i 600 °C una volta ya tornejat el fanc. Estes vasijas varen ser evolucionant a lo llarc del periodo; en l'era Incipient (11.000 a. C. al 5.000 a. C.), contaven en una base puntaguda per a clavar-se en terra i preparar aliments en l'exterior. Posteriorment, durant la fase Primerenca (5.500 a. C. al 3.500 a. C.) es varen començar a fer en base plana, lo que indica que es va escomençar a cuinar baix sostre. Esta fase es caracterisa per la seua vistositat, puix les ceràmiques estaven profusamente decorades en patrons, figures de serps i demés dissenys cridaners, la qual cosa pot significar que tingueren un us ritual i funcional. En la zona nort d'Honshū i en el sur d'Hokkaidō va destacar un tipo de vasija fina i de forma cilíndrica, mentres que en Kyūshū apareixen florituras de mechó. Finalment la fase Tardana (2.500 a. C. a l'1.500 a. C.) es caracterisa pel disseny més simple, les parets més primes i pel seu us funcional.

La ceràmica va tindre una gran importància cultural per als Jōmon, ya que el seu us ritual i funerari va ser habitual. D'esta manera, s'han trobat grans vasijas que es varen utilisar per a enterrar a jóvens o unes atres que buscaven ser ofrenes religioses.

El poble Jōmon va molejar també figures de fanc, cridades dogū i gots decorats en motius més sofisticats, usant cuerdo trenades i sense trenar aixina com vares d'arbres per a fer impressions sobre l'argila humida. Aixina que, les dōgu es varen amprar de forma ritual, sent les figurillas una possible representació de dònes embarassades. Ademés algunes s'han trobat trencades d'una forma no fortuïta, lo que pot indicar que es realisaven per a transmetre una malaltia a la pròpia figura.

Hàbits

[editar | editar còdic]
Poblat del periodo Jōmon, reconstruït a partir dels restants de Uenohara. Kagoshima.
Planta d'una casa rectangular.

Gràcies als montículs de desperdicis que els Jōmon varen deixar arrere se sap de les seues costums i la seua forma d'alimentació. Aixina, s'han trobat evidències de que consumien fruta, anous, carn peixcat i marisc. En la pujada de la temperatura entre el 8.000 i 3.000 a. C., els primers pobladors es varen assentar en la costa i en estuaris. Allí s'han trobat restants de moluscs, closques, ossos de cérvols i orsos, arcs, arpones i rems, entre uns atres.

Els assentaments es varen caracterisar per ser semipermanentes. Les cases consistien en una construcció afonada en un sostre de palla, a on vivien cinc o sis persones. Al voltant d'una llar central en revestiment en pedra es trobaven mija dotzena de llocs semi-excavats. És destacable que durant el periodo Tardà es varen reservar alguns buits més grans, lo que podria indicar que eren llocs rituals o be la casa del cacic del poblat.

Sobre el comerç, si be les comunitats eren autosuficients per lo general, s'han trobat indicis d'intercanvis entre regions. Per açò, en les terres altes de l'actual prefectura de Nagano s'han trobat restants de sal, a la seua volta que en la zona costera varen aparéixer instruments d'obsidiana i pedra.

Subdivisions

[editar | editar còdic]
Archiu:SannaiTour. caps block 22
Edificis reconstruïts en Sannai-Maruyama,[11] Prefectura de Aomori.

Arqueológicament, esta etapa es dividix en sis subperíodos. Les discrepàncies en dates segons els distints autors són acusades. En la següent taula es mostra una d'elles de manera orientativo:[6]

Subperiodos Dates[12]
Jōmon incipient 11 000-7500 a. C.
Jōmon inicial 7500-4000 a. C.
Jōmon primerenc o primitiu 4000-3000 a. C.
Jōmon mig 3000-2000 a. C.
Jōmon tardà 2000-1000 a. C.
Jōmon final 1000-500 a. C.

Els periodos Jōmon primitiu i mig varen vore una explosió en la població, segons lo indicat pel número d'assentaments d'este periodo. Estos dos periodos varen ocórrer durant l'òptim climàtic del Holoceno (entre 4000 i 2000 a. C.), quan el clima local es va tornar més humit.[13]


Del subperíodo Jōmon final s'han trobat les figurillas i vasijas dogū de ceràmica en significació simbòlica i molt ornamentada, com les cridades vasijas de 'estil crida' i els objectes de fusta lacada. Este periodo va experimentar un aument en la complexitat del disseny de les cases de sanga, la vivenda més comunament utilisada en eixe moment, i algunes inclús tenen pisos pavimentados de pedra. Un estudi realisat en 2015 va trobar que esta forma de vivenda va continuar fins a la cultura Satsumon.[14]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Habu, 2001
  2. ↑ 2,0 2,1 Habu, 1995, p. 1
  3. ↑ Hall, Shively y McCullough, 1993, p. 58
  4. ↑ Tazawa, Yutaka., Matsubara, Saburo., Okuda Shunsuke i Nagahata, Yasunori. 1985: Història Cultural del Japó. Una Perspectiva. Ministeri de Relacions Exteriors del Japó, Tòquio. 120p.
  5. ↑ 5,0 5,1 Yusa, 2005, p. 12
  6. ↑ 6,0 6,1 Charles T. Keally. «Jomon Culture» (en anglés). Consultat el 1 de novembre de 2009.
  7. ↑ "The third synthetic map shows a peak in Japan, with rapidly falling concentric gradients... Taken at face value, one would assume a center of demographic expansion in an area located around the Siga of Japan." The History and Geography of Human Gens p249, Cavalli-Sforza ISBN 0-691-08750-4 (en anglés).
  8. ↑ "The synthetic maps suggest a previously unsuspected center of expansion from the Siga of Japan but cannot indicate dates. This development could be tied to the Jōmon period, but one cannot entirely exclude the pre-Jōmon period and that it might be responsible for a migration to the Americas. A major source of food in those pre-agricultural claves came from fishing, then as now, and this would have limited for ecological reasons the area of expansion to the coastline, perhaps that of the Siga of Japan, but also farther along the Pacific Coast." The History and Geography of Human Gens p253, Cavalli-Sforza ISBN 0-691-08750-4 (en anglés).
  9. ↑ Turnbull, 2006, p. 5
  10. ↑ Habu, 2004.
  11. ↑ «三内丸山遺跡調査概報». Consultat el 10 de març de 2019.
  12. ↑ Totes indicades en edats de radiocarbono brutes o a.P.
  13. ↑ Francis E. Mayle, David Beerling, William D. Gosling, Mark B. Bush(2004).Philosophical Transactions: Biological Sciences.359(1443)
    499–514.doi:10.1098/rstb.2003.1434.
  14. ↑ (2015).«A Study of the Utilization of Wood to Build Pit Dwellings from the Epi-Jomon Culture».Journal of the Graduate School of Letters.10
    71–85.doi:10.14943/jgsl.10.71.Consultat el 10 de març de 2019.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
223-229.
  • Turnbull, Stephen (2006). Samuráis, L'Història dels Grans Guerrers de Japó, Libsa. ISBN 84-662-1229-9.
  • Yusa, Michiko (2005). Religions de Japó, Tres Vores, Madrit. Espanya: Edicions Akal, S.A.. ISBN 978-84-460-1854-4.
  • Radiocarbon measures of carbonized material from pottery artifacts (uncalibrated): Fukui Cave 12500 +/-350 BP and 12500 +/-500 BP (Kamaki&Serizawa 1967), Kamikuroiwa rockshelter 12, 165 +/-350 years BP in Shikoku (Esaka et al. 1967), from "Prehistoric Japan", Keiji Imamura, p46
  • Collcut, Martin (1990). Japó, L'imperi del sol naixent, Círcul de Llectors. ISBN 84-226-2898-8.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Wikipedia en japonés
Estudis en espanyol
En anglés


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Periodo_Jōmon&oldid=818967»