Piquimachay

Piquimachay (Piki machay: cova de les puces en quechua meridional) és una cova ubicada a uns 19 km al nort del centre de la ciutat d'Ayacucho, uns 450 km al surest de Llima, capital del Perú. Es troba situada en la marge dreta del riu Pongora, en el districte de Pacaycasa de la província de Huamanga del departament de Ayacucho. Té una llongitut aproximada de 60 metros.

Esta cova, de la mateixa manera que la de Jayhuamachay, va ser estudiada pel arqueòlec nortamericà Richard MacNeish. En l'estrat més profunt, que va denominar Pacaicasa (20 000 a 13 000 a. C.), va trobar artefactes líticos de presunta fabricació humana, junt en restants òsseus d'animals ya extinguits, l'antiguetat dels quals va calcular en 20 000 a. C., considerant-les com les evidències més antigues de la presència humana en l'antic Perú, del periodo lítico. No obstant, atres arqueòlecs varen considerar que no constituïxen indicis suficients per a afirmar l'existència del home de Pacaicasa. És a partir del segon nivell, Ayacucho a on es troben algunes evidències més confiables de la presència del home a fins del Pleistoceno. La correcció radiocarbónica del datat procedent del complex Ayacucho va permetre datar-ho entre 15 781 i 14 886 anys abans de Crist. Els estrats superiors de la cova pertanyen al periodo arcaic.

Estudis

A fins de la década de 1960 l'arqueòlec nortamericà Richard MacNeish de l'Universitat de Calgary va montar un Proyecte Arqueològic-Botànic en zones del departament de Ayacucho, que va donar com resultat el descobriment de més de 500 jaciments de totes les époques. Els seus principals treballs es varen centrar en dos coves: Piquimachay i Jayhuamachay.

Cronologia

En total, MacNeish va distinguir quatre nivells o estrats superposts en l'interior de la cova de Piquimachay:

• Pacaicasa (20 000 -13 000 a. C.) Caçadors recolectors / Lítico
• Ayacucho (13 000 - 11 000 a. C. corregit a entre 15 781 i 14 886 a. C.) Caçadors recolectors / Lítico
• Huanta (11 000 - 9000 a. C.) Caçadors recolectors / Lítico
• Pont i Jaywa (8000 - 6000 a. C.) Caçadors recolectors / Lítico
• Piki (6000 - 4000 a. C.) Arcaic
• Chihua i Cachi (4000 - 2000 a. C.) Arcaic.

Piquimachay I (Lítico)

Segons la teoria de MacNeish, cap al 20 000 a. C., la cova va servir com a habitació o refugi temporal de caçadors i recolectors primitius. Estos caçaven animals salvages i recolectaven fruts i raïls selvades. La zona hauria segut un dels pocs llocs de l'antic món andino a on el home va ser caçador de grans animals.

Les proves de la presència humana en eixos remots temps serien un conjunt d'artefactes o ferramentes de pedra, associats en restants òsseus d'animals ya extinguits i coprolitos (excrements fosilizados).

En el nivell o complex Pacaicasa es varen trobar 71 artefactes líticos, més uns 100 núcleus i lascas, mesclats en 96 restants òsseus d'animals extinguits, quatre dels quals varen ser segons pareix utilisats com a ferramentes. Exceptuant una ferramenta lítica feta de basalt, les restants estan fetes de toba volcànica, material procedent de la mateixa cova. Eixe instrumental lítico, molt tosco, hauria servit per a chancar, descarnar, entre atres funcions desconegudes.

En el nivell o complex Ayacucho es varen trobar diverses ferramentes (chancadores, descarnadores i puntes unifaciales) elaborades en distints tipos de pedra (basalt, calcedonia, pedernal i quarsita). També es varen trobar puntes triangulars d'os, descarnadores fets de costelles d'animals, etc. Es va trobar ademés un húmer de pereós jagant (datat en el 12 200 ± 180 a. C.), restants de cavalls, venados, camélidos i possiblement mastodonts i tigres dents de sabre. Es destaca ademés la troballa de la mandíbula d'un chiquet en els dents inclosos, un ràdio, falanges i costellas, que serien els més antics restants humans del Perú.

No obstant, arqueòlecs com Augusto Cardich i Duccio Bonavia varen qüestionar l'existència de la fase cultural Pacaicasa, en considerar que els instruments líticos ubicats en ella no serien d'orige humà sino simples roques fracturades de la mateixa cova, produïdes de manera natural. També serien del mateix orige els artefactes líticos del Complex Ayacucho, encara que exceptuant uns quants instruments que són d'indubtable factura humana, entre ells quatre artefactes unifaciales, que MacNeish va identificar com a possibles puntes i gavinets. La tercera ocupació cultural cridada Complex Huanta presentaria els mateixos problemes ya que casi tots els suposts artefactes serien pedres naturals, exceptuant una punta lítica bifacial.

Actualment, es considera com més provable que la presència humana en eixa zona de Ayacucho es remonta al 13 000 i 12 000 a. C., és dir, a fins del Pleistoceno.

Piquimachay II (Arcaic)

Els capes atribuïdes als Complexos Ayacucho i Huanta varen ser coberts per tonellades de roca que varen caure del sostre de la cova, succés que MacNeish data entre 9000 i 7000 a. C. Sobre el desplome es varen donar noves ocupacions, molt esporàdiques, que MacNeish assigna als complexos Jayhua i Chihua, que són ya del Holoceno. Un nou desplome va ocórrer posteriorment i després es varen produir noves ocupacions de cultures que ya tenien ceràmica.

Estos nivells corresponen al Periodo Arcaic, de 5000 a 2000 a. C. El home de llavors va ser criador de cuyes, com ho evidencien els coprolitos (excrements fòssils), ossos i restants de corralillos en foguers que es varen trobar. Va ser també horticultor que cultivava la quinua i la carabassa.

Vore també

• Periodo Lítico Andino
• Periodo Arcaic Andino
• Pacaicasa
• Cova de Toquepala
• Home de Lauricocha
• Jayhuamachay
• Chivateros

Bibliografia

• Del Bust Duthurburu, José Antonio: Perú preincaico, pp. 31-32. Colecció d'obres triades de José Antonio del Bust. Lima, Empresa Editora El Comerç S.A., 2011. ISBN 978-612-306-033-6
• Cardich, Augusto: Orige del home i de la cultura andinos. Tom I de l'Història del Perú, pp. 104-107. Lima, Editorial Juan Mejía Baca, 1982. Quarta edició. ISBN 84-499-1606-2
• Kauffmann Doig, Federico: Història i art del Perú antic. Tom 1, p. 117-118. Lima, Edicions PEISA, 2002. ISBN 9972-40-213-4
• Silva Sifuentes, Jorge E. T.: «Orige de les civilisacions andinas». Inclosa en la Història del Perú, pp. 37-39. Lima, Lexus Editors, 2000. ISBN 9972-625-35-4
• Tauro del Pi, Alberto: Enciclopèdia Ilustrada del Perú. Tercera Edició. Tom 13. PEÑ/QUI. Llima, PEISA, 2001. ISBN 9972-40-162-5