Anar al contingut

Pla de Minkowski

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul tracta sobre el pla de Benz. Per a la configuració espacial vore espai de Minkowski.

En matemàtiques, un pla de Minkowski (cridat aixina pel matemàtic alemà Hermann Minkowski (1864-1909)) és un dels plans de Benz (els atres dos són el pla de Möbius i el pla de Laguerre).[1]

Pla de Minkowski real clàssic

[editar | editar còdic]
Pla de Minkowski clàssic: modele 2d/3d

Aplicant la distància pseudoeuclídea d(P1,P2)=(x'1x'2)2(y'1y'2)2 a dos punts Pi=(x'i,y'i) (en lloc de la distància euclídea), s'obté la geometria de les hipérboles, perque una circumferència pseudoeuclídea {P2d(P,M)=r} és una hipérbola en punt mig M.

Per mig d'una transformació de coordenades xi=x'i+y'i, yi=x'iy'i, la distància pseudoeuclídea es pot reescriure com d(P1,P2)=(x1x2)(y1y2). Les hipérboles tenen llavors asíntotas paraleles als eixos de coordenades denotats sense comilla (és dir, a x i i; i no a x' i i' ).

La següent completación (vore pla de Möbius i pla de Laguerre) homogeneiza la geometria de les hipérboles:

  • El conjunt de punts:
𝒫:=({})2=2({}×)(×{}) {(,)} , ,
  • El conjunt de cicles:
𝒵:={{(x,y)2y=ax+b}{(,)}a,b,a0}{{(x,y)2y=axb+c,xb}{(b,),(,c)}a,b,c,a0}.

l'estructura d'incidència (𝒫,𝒵,) es diu pla de Minkowski real clàssic.[2]

El conjunt de punts consta de 2, dos còpies de i el punt (,).

Qualsevol llínea recta y=ax+b,a0 es completa en el punt (,); i qualsevol hipérbola y=axb+c,a0 es completa en els dos punts (b,),(,c) (vore la figura).

Dos punts (x1,y1)(x2,y2) no poden conectar-se per mig d'un cicle si i solament si x1=x2 o y1=y2.

Es definix llavors:

  • Dos punts P1,P2 són (+)-paralels (P1+P2) si x1=x2 i (-)-paralels (P1P2) si y1=y2.

Abdós són relaciones d'equivalència en el conjunt de punts.

  • Dos punts P1,P2 es diuen paralels (P1P2) si P1+P2 o P1P2.

De la definició anterior, es deduïx que:

Lema: Per a qualsevol parell de punts no paralels A,B existix exactament un punt C en A+CB. Per a qualsevol punt P i qualsevol cicle z hi ha exactament dos punts A,Bz en A+PB. Per a tres punts qualssevol A, B, C, no paralels dos a dos, hi ha exactament un cicle z que conté A,B,C. Per a qualsevol cicle z, qualsevol punt Pz i qualsevol punt Q,P∦Q i Qz existix exactament un cicle z tal que zz={P}, és dir, z toca a z en el punt P.

De la mateixa manera que els plans clàssics de Möbius i Laguerre, els plans de Minkowski poden descriure's com la geometria de seccions planes d'una cuádrica adequada. Pero en este cas, la cuádrica es definix en un espai tridimensional 'proyectivo: el pla real clàssic de Minkowski és isomorfo a la geometria de les seccions planes d'un hiperboloide (cuádrica no degenerada d'índex 2).

Axioma d'un pla de Minkowski

[editar | editar còdic]

Siga (𝒫,𝒵;+,,) una estructura d'incidència en el conjunt 𝒫 de punts, el conjunt 𝒵 de cicles i dos relacions d'equivalència + ((+)-paralela) i ((-)-paralela) en el conjunt 𝒫. Per a P𝒫, es definix:

P+:={Q𝒫Q+P} i P:={Q𝒫QP}.

Una classe d'equivalència P+ o P es denomina (+)-generador i (-)-generador, respectivament (per al model espacial del pla clàssic de Minkowski, un generador és una llínea sobre l'hiperboloide).

Dos punts A,B es diuen paralels (AB) si són A+B o AB.

Una estructura d'incidència 𝔐:=(𝒫,𝒵;+,,) es denomina pla de Minkowski si es complixen els següents axioma:

Axioma de Minkowski c1-c2
Axioma de Minkowski c3-c4
  • C1: Per a qualsevol parell de punts no paralels A,B existix exactament un punt C en A+CB.
  • C2: Per a qualsevol punt P i qualsevol cicle z existixen exactament dos punts A,Bz en A+PB.
  • C3: Per a tres punts qualssevol A,B,C, no paralels dos a dos, hi ha exactament un cicle z que conté A,B,C.
  • C4: Per a qualsevol cicle z, qualsevol punt Pz i qualsevol punt Q,P∦Q i Qz existix exactament un cicle z tal que zz={P}, és dir, z toca a z en el punt P.
  • C5: Qualsevol cicle conté a lo manco 3 punts. Existix a lo manco un cicle z i un punt P que no està en z.

També s'establixen atres declaracions sobre classes paraleles (equivalents a C1 i C2 respectivament):

  • C1': Per a dos punts qualssevol A,B es té que |A+B|=1.
  • C2': Per a qualsevol punt P i qualsevol cicle z es té que: |P+z|=1=|Pz|.

Les primeres conseqüències dels axioma són:


De manera anàloga als plans de Möbius i Laguerre, s'obté la conexió en la geometria del pla llineal a través dels residus.

Per a un pla de Minkowski 𝔐=(𝒫,𝒵;+,,) i P𝒫 es definix l'estructura local

𝔄P:=(𝒫P,{z{P}Pz𝒵}{EPE{P+,P}},), que es denomina residu en el punt P.

Per al pla clàssic de Minkowski, 𝔄(,) és el pla afí real 2.

Una conseqüència immediata dels axioma C1 a C4 i C1′, C2′ són les dos teoremes següents.


Per a un pla de Minkowski 𝔐=(𝒫,𝒵;+,,), qualsevol residu és un pla afí.


Model mínim

[editar | editar còdic]
Pla de Minkowski: model mínim

El model mínim d'un pla de Minkowski es pot establir sobre el conjunt K:={0,1,} de tres elements:

𝒫:=K2
𝒵:={{(a1,b1),(a2,b2),(a3,b3)}{a1,a2,a3}={b1,b2,b3}=K}={{(0,0),(1,1),(,)},{(0,0),(1,),(,1)},{(0,1),(1,0),(,)},{(0,1),(1,),(,0)},{(0,),(1,1),(,0)},{(0,),(1,0),(,1)}}

Sobre els punts paralels, es té que:

  • (x1,y1)+(x2,y2) si i solament si x1=x2
  • (x1,y1)(x2,y2) si i solament si y1=y2.

D'ahí que |𝒫|=9 i |𝒵|=6.

Plans finitos de Minkowski

[editar | editar còdic]

Per a plans de Minkowski finitos, s'obté de C1′ i C2′:


Açò dona lloc a la següent definició:

  • Per a un pla finito de Minkowski 𝔐 i un cicle z de 𝔐, l'número entero n=|z|1 es denomina el orde de 𝔐.

Consideracions combinatòries simples permeten deduir que:


Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Andreas I Schroth (1995). Topological Circle Plans and Topological Quadrangles, CRC Press, pp. 73 de 168. ISBN 9780582288119.
  2. Burkard Polster, Günter Steinke (2001). Geometries on Surfaces, Cambridge University Press, pp. 7 de 490. ISBN 9780521660587.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]