Planisferi de Caverio

Archiu:Caverio Map circa 1506.jpg

Planisferi de Caverio.

El planisferi de Caverio, o Canerio, va ser dibuixat entre 1504-1505 pel cartógrafo genovés Nicolaus de Caverio o Nicolo Caveri, representant el món conegut pels occidentals en 1502-1504. Pren com a model el Planisferi de Cantino, llaugerament actualisat, en la major part de les seues anotacions topogràfiques en portugués. Es conserva en el Departament de mapes i plans de la Biblioteca Nacional de França.

Descripció

El planisferi consta de dèu fulls de pergamí, allumenades i ensambladas en un mapa de 2,25 × 1,15 metros. Du la firma: Opus Nicolay de Caveri Januensis. És un mapa dels coneguts com portulanos, carta de navegació en la que es representen per mig de llínees rutes loxodrómicas. Segons la costum de l'época, les banderes representen els dominis de cada Estat pero, menys polític que el planisferi de Cantino elimina la llínea de demarcació establida en el Tractat de Tordesillas i qualsevol alusió a jurisdiccions polítiques. Com a novetat, «verdadera revolució tecnològica per als mapes de navegació», les latitutés s'indiquen en el marge esquerre per mig d'una escala graduada des dels 55 graus sur als 70 graus nort.

Amèrica del Nort es representa en tres segments diferenciats: Groenlàndia i la costa este de Terranova, l'interior de la qual ve indicat per la presència de grans arbres verts, abdós en bandera portuguesa, i molt més a l'oest la Florida i la península de Yucatán. Retallada per la vora superior del full, Groenlàndia podria pertànyer tant al continent asiàtic com a l'americà, una possibilitat que queda completament descartada en el planisferi de Martín Waldseemüller.

Al surest de la Florida es troben les Antilles, en la llegenda «Les Antilhas del Rei de Castella», en L'Espanyola i l'Isabela (Cuba). A l'oest es troba un golf contenint numeroses chicotetes illes. La costa descendix immediatament per a formar la península de Yucatán, escamoteando gran part de Mèxic. Yucatán, potser explorat per marins portuguesos de forma clandestina, no figurava en el planisferi de Cantino i prova que el mapa de Caverio no és una simple adaptació d'aquell.

El dibuix i la toponímia de la costa d'Amèrica del Sur es basa en gran part en els resultats de les expedicions d'Américo Vespucio i Fernando de Noronha entre 1502-1504. L'interior de Brasil es representa en tossals, arbres verts i grans loros de color roig que recorden els de Cantino.

La costa africana es descriu en gran precisió (una girafa, un lleó i un elefant caracterisen l'interior del continent); les llegendes colocades junt a Calcuta i Cochin, Índia descriuen el comerç en els ports de l'Índic. No obstant, el Mar Rojo es dibuixa de forma menys precisa que en el planisferi de Cantino.

Història

L'abundància d'inscripcions en portugués sugerix que va poder haver-se realisat en Portugal. La recollida d'informacions proporcionades per Fernando de Noronha en 1504 indica una data provable de realisació entre 1504-1505. Per una atra part, la falta de continuïtat en les costes d'América Central i del Sur, demostra que al seu autor no li havien aplegat encara notícies dels viages de Juan de la Cosa als golfs de Darién i Uraba el mateix any 1504.

El planisferi de Caverio és la font principal del mapa de Martín Waldseemüller, publicat en 1507, i va ser utilisat també en la confecció d'atres mapes del primer quarto de el XVI, en els que es troba la mateixa incorrecta configuració de la Florida, el Golf de Mèxic i la península de Yucatán.

Forma part de les antigues coleccions del Servici Hidrogràfic de la Marina conservades en la Biblioteca Nacional de França.

Bibliografia

• Jerry Brotton, Trading Territories: Mapping the Early Modern World, Cornell University Press, 1998, ISBN 0801434998, pág. 76

• Dennis Reinhartz i Gerald D Saxon editors, Mapping and Empire: Soldier-Engineers on the Southwestern Frontier, University of Texas Press, 2005, ISBN 0292706596, pág. 4
• Eviatar Zerubavel, Terra Cognita, Transaction Publishers, 2003, ISBN 0765809877, pág. 98
• J. Siebold, Slide # Monograph: Caveri World Map [1]
• Archivat el 29 de octubre de 2006 archivat en Wayback Machine., en anglés.
• Charles George Herbermann, The Waldseemüller Map of 1507, en Historical Records and Studies, United States Catholic Historical Society, 1899, págs. 335-338 [2] en anglés.
• William Henry Babcock, Legendary Islands of the Atlantic; A Study in Medieval Geography, Ahir Publishing, 1922, ISBN 0836969634, pág. 146
• John L Allen ed., North American Exploration, O of Nebraska press, 1997, ISBN 080321023X, págs. 198-199
• VV. AA., Cartografia històrica de la trobada de dos móns, Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Informàtica, Mèxic i Institut Geogràfic Nacional, Espanya, 1992, ISBN 84-7819-044-9, págs. 66-67, 70.