Anar al contingut

Plautdietsch

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El plautdietsch, plódich[1] o baix alemà menonita és l'idioma parlat pels descendents dels menonitas en Rússia que viuen apartats conservant les seues tradicions. És una varietat del baix prusiano, dins del baix alemà oriental, la qual va ser desenrollada pels ancestros d'estes persones durant els sigles XVI i XVII, mentres varen estar radicats en la delta del riu Vístula, en el Regne de Prusia (actual Polònia).

Des de que es varen traslladar al Imperi rus com a conseqüència de l'invitació a poblar que els fera l'emperatriu Catalina II de Rússia en el XVIII, estos grups són coneguts com menonitas de Rússia (la qual cosa no significa que siguen ètnicament russos, sino solament que es varen traslladar tots allí per a viure de manera aïllada).

Un sigle més vesprada, els menonitas de Rússia varen emigrar a Canadà i als Estats Units i, des d'allí, a diferents països d'Amèrica, llocs a on hui continuen parlant el baix alemà menonita.

Història

[editar | editar còdic]

D'orige principalment frisón, flamenc i baix sajón, els ancestros dels menonitas de Rússia varen adoptar el dialecte del baix alemà pertanyent al conjunt de les llengües bajogermánicas que es parlava en la Prusia occidental, pero varen mantindre alguna cosa del vocabulari holandés mentres varen viure en la delta del riu Vístula de la Prusia imperial des de 1550 fins a 1790 aproximadament.[2] En la segona mitat d'el XVIII, l'Imperi rus va invitar a alemans no menonitas del centre i sur d'Alemània a poblar la regió del Volga (els quals serien coneguts des de llavors com alemans del Volga) i també va invitar als menonitas heretats en el regne de Prusia a fundar les seues colónies en eixa mateixa regió. Més vesprada, Rússia també va invitar a més alemans no menonitas a poblar la regió del Mar Negra, en terres guanyades a l'Imperi otomà i renombrades com Nova Rússia, actual Ucrània (els quals serien coneguts des de llavors com alemans de la mar Negra). Els menonitas també varen rebre l'invitació de radicar-se en l'actual Ucrània (per llavors partix de l'Imperi rus) fundant com a primer assentament allí la colónia Chortitza. Més alemans no menonitas també varen ser invitats a poblar atres regions de Rússia i són coneguts genèricament com alemans de Rússia. Aixina, l'arribada dels menonitas a Rússia es va produir dins d'un procés major originat a partir de les polítiques de l'Imperi rus tendientes a poblar el seu territori en comunitats germanes.

Aproximadament un sigle despuix, molts dels seus descendents varen emigrar a Amèrica, especialment Canadà i en menor mida Estats Units. Anys més vesprada, les polítiques d'assimilació implementades per Canadà varen fer que els més conservadors emigraren a Mèxic, Paraguay, Belize, Bolívia, Argentina i atres països, sempre en busca de llocs a on les seues costums siguen respectades.

Els menonitas en Mèxic parlen principalment Plautdietsch (o baix alemà menonita).

Actualment, el plautdietsch es parla en Mèxic (al voltant de 100 000 persones, especialment en Chihuahua, Durango, Zacatecas, Aguascalientes i Campeche), Alemània (100 000), Bolívia (150.000), Paraguay (40 000 persones en Filadèlfia, Loma Argent, Neuland), Canadà (particularment Manitoba, Saskatchewan i Ontario), Brasil (10 000 en Curitiba, Palmeira, Witmarsum i Colônia Nova), Belize (10 000), Argentina (2000 en Guatraché, Pampa dels Guanacs, Les Delícies, Nova Galia i Sant Josep de Metán) i els Estats Units (Kansas, Nebraska, Seminole).

Hi ha dos dialectes principals d'esta llengua, que tracen les seues diferències a les dos colónies originals establides en l'actual Ucrània: la Chortitza o Colónia Vella i Molotschna o Colónia Nova. Hui en dia, els descendents dels menonitas que varen permanéixer en Canadà parlen casi exclusivament anglés i es troben assimilats en gran mida, ya que les seues famílies eren les més lliberals entre els menonitas i per això les polítiques d'assimilació que havia aplicat Canadà no varen fer que emigraren. Per eixemple, Homer Groening, pare de Matt Groening (creador de Els Simpson), va deprendre plautdietsch de chiquet en Saskatchewan en la década de 1920, pero Matt mai ho va deprendre.

Comparació en idiomes relacionats

[editar | editar còdic]

El plautdietsch té una base del baix sajón i, per això, no va sofrir els efectes de la mutació consonàntica que va separar al alt alemà del baix alemà i del restant dels idiomes germànics. Es tracta llavors d'un dialecte bajogermánico que, filológicamente parlant, es troba més alluntat del alt alemà (Hochdeutsch) o escrit que, per eixemple, el yiddish que parlen molts judeus. Aixina podem notar les següents diferències:

Efectes de la mutació consonàntica alemana

[editar | editar còdic]

Plautdietsch no va participar en la mutació consonàntica alemana pero va conservar les consonante originals, de la mateixa manera que el baix alemà, l'holandés i l'anglés.

Alemà estàndar Baix alemà Plautdietsch Neerlandés Inglés Espanyol
pf, f = p Pfeife Piep Piep pijp pipe pipa
Apfel Appel Aupel appel apple poma
z, s, ss, ß = t Zunge Tung Tung tong tongue llengua
was wat waut wat what quina
essen eten äten eten to eat menjar
Fuß Foot Foot voet foot peu
ch = k machen maken moaken maken to make fer
t = d tun doon doone(n) doen to do fer
Teil Deel Deel deel part (cog.
"dole", "deal") 		part
b = w (sò v), f Leben Lewen Läwe(n) leven life vida
Korb Korf Korf mand basket canastra
Inglés th = d danken danken danken danken to thank agrair

De la mateixa manera que el frisón, el neerlandés i el baix alemà, el plautdietsch solament mostra la mutació de th cap a d.

Mutacions vocàliques en varis idiomes germànics

[editar | editar còdic]
Sò original Alemà estàndar Baix alemà Plautdietsch Neerlandés Inglés Espanyol
ī Wein [IPA vain] Wien [vin] Wien [vin] wijn [vεɪn] wine [wain] va vindre
ȳ neu [IPA nɔɪ] nü [ny] nie [ni] nieuw new nou
ū Haus Huus Hus [Mol: hus, OCol: hys] fugiu house casa

Mentres que el neerlandés, l'anglés i l'alemà varen sofrir canvis vocàlics semblances, el plautdietsch solament va juntar el sò i (com l'o francesa o ü alemana) en la i, mentres que l'o es conservò en el dialecte molotschna. En el dialecte de la Colónia Vella, esta es va modificar cap a i.

Desenrolls propis

[editar | editar còdic]

Disminució de vocals

[editar | editar còdic]
Alemà Plautdietsch Espanyol
i oberta -> i oberta Fisch Fesch peix, peix

helfen, rennen

halpen, ranen ajudar, córrer
o oberta -> o oberta Luft, Brust Loft, Brost aire, pit
a curta -> au [ɑ] Mann, Hand Maun, Haunt home, mà

Grosseig de vocals

[editar | editar còdic]
Alemà Plautdietsch Espanyol
ü llarga = ie, ee grün, über jreen, äwa verda, sobre (prep.)
ö llarga = ee schön scheen bell
eu, ei [ai] = ei [ɛ] Heu, rein Hei, rein fenaç, net
ü curta = i dünn denn prim

Götter

Jetta deus

Diptonguización abans de g, k, ch [IPA x], r, pèrdua de r

[editar | editar còdic]
Alemà Plautdietsch Espanyol
Herz Hoat cor
machen moaken fer
fragen froagen preguntar
suchen sieekjen buscar
hoch huach alt
Korn, Körner Kuarn, Kjieena gra, grans

Atres equivalència

[editar | editar còdic]
Alemà Plautdietsch Espanyol
a llarga = o Wasser, Vater Wota, Voda aigua, pare
i oberta = ee [ɔɪ] Seele [zeːlə] Seel [zɔɪl] ànima
ei = ee [ɔɪ] eins, zwei, drei [ai] eent, twee, dree [ɔɪ] un, dos, tres
o, o tancades, = oo [ɔʊ] rot, Hut root, Hoot roig, capell

Palatalisació

[editar | editar còdic]

Totes les paraules en una g o k (incloent les que es varen modificar en l'alt alemà cap a ch) davant o darrere d'una vocal davantera (i, i, sense contar l'i neutra schwa) mutaron a j (sò que correspon a l'i espanyola) i c (que sol escriure's kj o tj), inclús si hi ha una consonante en mig. Una g intervocàlica es va transformar en ɟ, i sol escriure's gj o dj. En aquelles paraules a on una i es va disminuir cap a a, la consonante palatal es va mantindre. Lo mateix va ocórrer en el sò ç.

Alemà Plautdietsch Espanyol
gestern jistren ahir
geben jäwen donar
Kirche Kjoakj iglésia
Brücke Brigj pont
Milch Malkj llet
recht rajcht dret

Números

[editar | editar còdic]
0-9 0 null 1 eent 2 twee 3 dree 4 veja 5 fiew 6 sas 7 säwen 8 acht 9 näajen
10-19 10 tieen 11 alf 12 twalf 13 drettieen 14 vieetieen 15 feftieen 16 sastieen 17 säwentieen 18 achttieen 19 näajentieen
20-90 0 null 10 tieen 20 twintich 30 dartich 40 vieetich 50 feftich 60 zastich 70 zäwentich 80 tachentich 90 näajentich
0-99 0 null 11 alw 22 twee un twintich 33 dree un dartich 44 veja un vieetich 55 fiew un feftich 66 sas un zastich 77 säwen un zäwentich 88 acht un tachentich 99 näajen un näajentich
ordinal 1st ieeschta 2d tweeda 3d dredda 4th vieeda 5th fefta 6th sasta 7th säwenda 8th achta 9th näajenda
partitive 1/2 haulf, d'Halft 1/3 een Dreddel 1/4 een Vieedel 1/5 een Feftel 1/6 een Sastel 1/7 een Säwendel 1/8 een Achtel 1/9 een Näajendel

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «inah. gob. mx/index. php/cuicuilco/article/download/16526/17958? inline=1#fn3 ¿Qué parlen eixos menonitas? Indagacions en el baix i alt alemà en Salamanca, Quintana Rosegue» (en és). revistes. inah. gob. mx. Consultat el 2021-09-21.
  2. ↑ De Smet 1983

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Plantilla:Incubator


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plautdietsch&oldid=1081794»