Plom(II)
El plom(II) és un estat d'oxidació en que es troba el plom en numerosos composts. En mig acuoso, a pH menors a 7.8, pot trobar-se com Pb2+; un catión incoloro per l'estabilitat de la seua configuració electrònica ([Xe] 6s2) que impedix transicions electròniques en llongituts d'ona del espectre visible.[1]
Comportament àcit-base
[editar | editar còdic]El catión Pb2+ es troba estable en solucions àcides o neutres, a mida que aumenta el pH es hidroliza parcialment formant l'espècie monohidroxoplomo(II), PbOH+.[1] A pH superiors a 7,8 precipita el hidròxit de plom(II), Pb(OH)2, de color blanc.[1]
- Pb2+ + OH- Archiu:U+21 caps block 12 .svg Pb(OH)+
- Pb(OH)+ + OH- Archiu:U+21 caps block 16 .svg Pb(OH)2 ↓
L'hidròxit de plom(II) és anfótero i es dissol a pH superiors a 12,4 originant l'anión plumbito, HPbO2-, també formulat com Pb(OH)3- o PbO22-.[1]
- Pb(OH)2 ↓ + OH- Archiu:U+21 caps block 23 .svg HPbO2- + H2O
Reaccions
[editar | editar còdic]El catión Pb2+ forma composts estables en un gran número d'aniones, alguns d'ells són coloreados. Esta propietat és utilisada per a la seua identificació i quantificació analítica.
Reaccions de precipitació
[editar | editar còdic]1) Hidròxit alcalinos forts
[editar | editar còdic]En mijos alcalinos es produïx la precipitació de l'hidròxit de plom(II) de color blanc, el qual es dissol en excés de base.[1]
- Pb2+ + 2OH- → Pb(OH)2 ↓
2) Carbonat de sodi
[editar | editar còdic]Per reacció en carbonat de sodi la fredor es precipita carbonat de plom(II) de color blanc.[1]
- Pb2+ + CO32- → PbCO3 ↓
pksPbCO3 = 13,5[2]
3) Àcit sulfhídrico
[editar | editar còdic]Per reacció en àcit sulfhídrico precipita sulfur de plom(II) de color negre.[1]
- Pb2+ + H2S → PbS ↓ + 2H+
pksPbS = 27,9[2]
4) Clorur
[editar | editar còdic]En presència de clorur es produïx un precipitat blanc cristalí de clorur de plom(II).[1]
- Pb2+ + 2 Cl- → PbCl2 ↓
pksPbCl2 = 4,8[2]
5) Cianur de plom
[editar | editar còdic]Per reacció en cianurs precipita cianur de plom(II) de color blanc, el qual és insoluble en excés de reactiu.
- Pb2+ + 2 CN- → Pb(CN)2 ↓
6) Yodur de plom
[editar | editar còdic]Per reacció en el anión yodur es produïx un precipitat groc de yodur de plom(II).[1] El precipitat es solubiliza en excés de reactiu per formació de complexos yodados.
- Pb2+ + 2 I- → PbI2 ↓
pksPbI2 = 7,6[2]
7) Bromur de plom II
[editar | editar còdic]Per reacció en el anión bromur es produïx un precipitat de bromur de plom(II).[1]
- Pb2+ + 2 Br- → PbBr2 ↓
pksPbBr2 = 5,68[3]
8) Hexacianoferrato(II)
[editar | editar còdic]En presència del anión complex hexacianoferrato(II) es produïx un precipitat d'hexacianoferrato(II) de plom(II).[1]
- Pb2+ + Fe(CN)64- → Pb2[Fe(CN)6] ↓
pksPb2[Fe(CN)6] = 18,02[3]
9) Tiocianato de plom
[editar | editar còdic]En presència de tiocianato precipita tiocianato de plom(II).[1]
- Pb2+ + SCN- → Pb(SCN)2 ↓
pksPb(SCN)2 = 4,7[2]
10) Rodizonato de sodi
[editar | editar còdic]El catión Pb2+ reacciona en el rodizonato formant un precipitat blau-violeta en mijos alcalinos o neutres.
- 2 Pb2+ + C6O62- + 2 OH- + H2O → Pb(C6O6)·Pb(OH)2·H2O ↓
En mig lleument àcit es produïx un precipitat roig escarlata.
- 3 Pb2+ + 2 C6O62- + 2 OH - + H2O → 2Pb(C6O6)·Pb(OH)2·H2O ↓
11) Oxalato
[editar | editar còdic]En presència d'oxalato precipita oxalato de plom(II).[1]
- Pb2+ + C2O42- → PbC2O4 ↓
pksPbC2O4 = 10,5[2]
12) Ditizona
[editar | editar còdic]La ditizona, de color vert, reacciona en el catión Pb2+ formant un quelat roig en solucions neutres o alcalinas.[1] Per a evitar l'interferència d'atres cationes com Ag+, Cu2+, Hg2+, Cd2+ i Zn2+ es adiciona prèviament cianur de potassi, resultant llavors una reacció específica per al plom en una sensibilitat molt alta (pD = 6).[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 F. Burriel Martí, F. Lucena Comte, S. Arribes Jimeno, J. Hernández Méndez (2006). «Química analítica dels cationes: Plome», Química analítica qualitativa, 18ª edició edició, Thomson, pp. 426-435. ISBN 84-9732-140-5.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 F. Burriel Martí, F. Lucena Comte, S. Arribes Jimeno, J. Hernández Méndez (2006). «Apèndix VI - Constants d'equilibri àcit base, productes de solubilidad i constants de formació de complexos.», Química analítica qualitativa, 18ª edició edició, Thomson, pp. 1014-1032. ISBN 84-9732-140-5.
- ↑ 3,0 3,1 Harris, Daniel C. (2007). «Apèndix F - Productes de solubilidad», Anàlisis químic quantitatiu, tercera edició, Reverté, pp. AP10-AP11. ISBN 84-291-7224-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plomo(II)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.