Poble merina

El poble merina és el major dels grups ètnics de Madagascar, en més de cinc millons d'integrants.^[1] Es concentra principalment en les Terres Altes Centrals, entorn a l'actual capital, Antananarivo.

Coneguts com els «malgaches de les terres altes», en contraposició als pobles costers, els merina varen eixercitar un paper central en l'unificació política de l'illa durant els sigles XVIII i XIX, baix el Regne d'Imerina.

Història

Els merina tenen un orige mixt. La majoria de les seues ancestros varen ser austronesios que varen aplegar a Madagascar entre els sigles I i V d. C., als que es varen sumar aportes posteriors de pobles bantúes, àraps, indis i europeus.^[2]

Segons la tradició oral, despuix de conviure i mesclar-se en els pobles originaris coneguts com vazimba, els merina es varen assentar en l'altiplano central. Des d'el XVI, baix el regnat d'Andriamanelo, varen començar a consolidar menuts regnes que donarien lloc a la formació del Regne d'Imerina.

Durant el XVIII, la figura d'Andrianampoinimerina (c. 1785-1810) va resultar decisiva per a unificar els distints territoris d'Imerina i assentar les bases de l'expansió merina. El seu fill i successor, Radama I (1792-1828), va estendre el domini merina sobre casi tota l'illa, en capital en Antananarivo. El regne va ser reconegut internacionalment i va establir tractats en potències europees, lo que va facilitar l'arribada de misionero cristians, comerciants i assessors militars.^[3]

A lo llarc d'el XIX, vàries reines varen eixercir el poder, entre elles Ranavalona I, Rasoherina i Ranavalona II, consolidant la monarquia i favorint, en el cas d'esta última, la cristianización oficial del regne.

L'independència merina va finalisar en les Guerres franc-hovas (1883–1885 i 1895), que varen culminar en l'anexió de Madagascar per França en 1896 i l'abolició definitiva de la monarquia en 1897.^[4]

Societat i cultura

La societat merina va ser històricament estratificada i organisada en un rígit sistema de castes:

Els Andriana, nobles, dividits a la seua volta en varis subgrups jeràrquics en funcions heretades.
Els Hova, hòmens lliures, agricultors i artesans.
Els Andevo, esclaus, en gran part d'orige africà, capturats en atres regions de Madagascar o importats des de l'exterior.

Varen practicar l'endogàmia dins de cada estrat i varen mantindre normes estrictes que prohibien els matrimonis mixts. El sistema de castes va persistir fins a l'época contemporànea, i els seus efectes socials encara es perceben en l'actualitat.^[5]^[6]

Entre les seues traces culturals destaquen:

El cultiu intensiu del arròs en terrats i en complexes obres d'irrigación, que els va permetre alimentar a una població numerosa.
Rituals socials i religiosos com la circumcisió, el famadihana (exhumació i reinhumación d'antepassats) i la Fandroana (festa de l'Any Nou malgache, lligada a la realea).
Una forta veneració pels razana (ancestros), enterrats en tombes familiars de pedra; es creu que els antepassats poden intervindre en la vida dels vius.
Expressions artístiques com l'hiragasy (teatre musical popular en dansa, música i sàtira política) i la lliteratura oral dels hain-teny, versos dialogats de caràcter poètic.
L'us d'instruments musicals tradicionals com la valiha (cítola de bambú), la sodina (flauta), el lokanga (violí de tres cordes) i diversos tambors.
Una tradició textil basada en la producció de seda i teixits de ràfia, utilisats tant en la vida quotidiana com en cerimònies rituals.

Vore també

Referències

↑ «Merina people». Encyclopaedia Britannica. Consultat el 27 d'agost de 2025.
↑ Shoup, John A. (2011). Ethnic Groups of Africa and the Middle East: An Encyclopedia, ABC-CLIO, pp. 180–181. ISBN 978-1-59884-362-0.
↑ Campbell (2005). An Economic History of Imperial Madagascar, 1750–1895: The Rise and Fall of an Island Empire, Cambridge University Press, pp. 7–8, 40, 81–82. ISBN 978-0-521-83935-8.
↑ Esterhuysen, Pieter (2013). Africa A to Z: Continental and Country Profiles, Africa Institute of South Africa, p. 247. ISBN 978-0-7983-0344-6.
↑ Danver, Steven L. (2015). Native Peoples of the World: An Encyclopedia of Groups, Cultures and Contemporary Issues, Routledge, p. 61. ISBN 978-1-317-46400-6.
↑ Middleton, Karen (1999). Ancestors, Power, and History in Madagascar, BRILL, p. 260. ISBN 90-04-11289-8.

Bibliografia

Campbell, Gwyn. An Economic History of Imperial Madagascar, 1750-1895: The Rise and Fall of an Island Empire. Cambridge University Press, 2005.
Ogot, Bethwell A. Africa from the Sixteenth to the Eighteenth Century. UNESCO, 1992.
Bradt, Hilary; Austin, Daniel. Madagascar. 9.ª ed. Globe Pequot Press, 2007.

Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblo merina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[brit-1] «Merina people». Encyclopaedia Britannica. Consultat el 27 d'agost de 2025.

[2] Shoup, John A. (2011). Ethnic Groups of Africa and the Middle East: An Encyclopedia, ABC-CLIO, pp. 180–181. ISBN 978-1-59884-362-0.

[3] Campbell (2005). An Economic History of Imperial Madagascar, 1750–1895: The Rise and Fall of an Island Empire, Cambridge University Press, pp. 7–8, 40, 81–82. ISBN 978-0-521-83935-8.

[4] Esterhuysen, Pieter (2013). Africa A to Z: Continental and Country Profiles, Africa Institute of South Africa, p. 247. ISBN 978-0-7983-0344-6.

[5] Danver, Steven L. (2015). Native Peoples of the World: An Encyclopedia of Groups, Cultures and Contemporary Issues, Routledge, p. 61. ISBN 978-1-317-46400-6.

[6] Middleton, Karen (1999). Ancestors, Power, and History in Madagascar, BRILL, p. 260. ISBN 90-04-11289-8.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]