Portonaccio

Portonaccio és un jaciment arqueològic ubicat prop de l'antiga ciutat etrusca de Veyes, al nort de Roma, Itàlia central. No deu ser confòs en el barri de la ciutat que du eixe mateix nom, que està en la part oriental de la ciutat, prop de la Via Tiburtina.

El santuari de Minerva de Portonaccio va ser el primer temple pertanyent al orde toscano que es va erigir en Etruria (al voltant del 510 a. C.). La reconstrucció proposta en 1993 per Giovanni Colonna junt en Germà Foglia, presenta un edifici d'uns 18 metros quadrats sobre un podi baix en dos parts: primer un pronaos en dos columnes a modo de frontera, de 7 metros de profunditat i després la part posterior formada per tres cellas adjacents de 9 metros de profunditat. Les columnes de 6 metros estan fetes de toba en estuc com les parets, que dins del pronaos varen estar decorats en vàries pintures sobre panels de fanc. La teulada era de fusta cobert en terracota policromada. La terracota tenia adorns de bronze i atres modelacions a mà, entre els quals es troben una esplèndida série de grans acroteras en els caps de gorgonas, ménades i sàtirs.

Este santuari, entre els més antics i venerats de tota Etruria, estava en l'exterior de la ciutat i a través d'ell passava una carretera que duya des de la ciutat de Veyes a la costa tirrena i les famoses salines de Veyes. Junt al temple hi havia una gran piscina en un túnel i una tanca que tancava els boscs sagrats.

La recuperació de fragments del santuari varen determinar el començ de les excavacions de 1914, que varen seguir despuix del descobriment de la famosa estàtua d'Apolo en 1916.

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>