Anar al contingut

Posada pseudoescalar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Les posades pseudoescalares formats per cuarks dalt, avall i estranys formen un noneto .

En física d'altes energies, una posada pseudoescalar és un posada en espin total J igual a 0 i paritat impar (generalment simbolisat com JPlantilla:Sup = 0Plantilla:Sup ). [1]Se li pot comparar en la posada escalar, d'espin total 0 i paritat parell (JPlantilla:Sup = 0Plantilla:Sup). Les posades pseudoescalares s'observen comunament en la dispersió protón-protó i en l'aniquilació protón-antiprotón. Uns eixemples de posades pseudoescalares són les partícules pion (π), kaón (K), eta (η) i eta primera (η'), les masses del qual es coneixen en gran precisió.

Les posades vectorials tenen els espin del quark i antiquark en sentit opost i el seu moment angular orbital és zero, lo que dona com a resultat que l'espin total és nul.

Els pseudoescalares són les posades més estudiades i dels quals hui en dia tenim millor comprensió.

Història

[editar | editar còdic]

Yukawa teorizó l'existència del pion en 1935, com un bosón responsable de la força principal que transporta del potencial de Yukawa en les interaccions nuclears. [2] Este es va observar en 1947 en aproximadament la mateixa massa que va predir Yukawa. En les décades de 1950 i 1960, les posades pseudoescalares varen començar a proliferar i finalment se'ls va ser organisant en octupletes segons la cridada "via óctuple" de Murray Gell-Mann. [3]

Gell-Mann va predir ademés l'existència d'una novena resonància en el multiplete pseudoescalar, a la que originalment va cridar X. Esta partícula es va trobar més vesprada i ara li la coneix com posada eta prima. [4] L'estructura del multiplete de posades pseudoescalar, i també dels multipletes de bariones en estat fonamental, va dur a Gell-Mann (i a Zweig, de forma independent) a crear el model de cuarks . [5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Physical Review D.97(9)doi:10.1103/PhysRevD.97.096002.
  2. (1935).Proc. Phys.-Math. Soc. Jpn..17(48)
  3. Califòrnia Inst. of Tech..Pasadena, CA:doi:10.2172/4008239.
  4. AIP Conference Proceedings.950
    165–179.doi:10.1063/1.2819029.
  5. Physics Letters.8(3)
    214–215.doi:10.1016/S0031-9163(64)92001-3.