Prat

Prat

Prat de sega en Cantàbria (Espanya). El herba és tallada per mijos manuals o mecànics per a l'alimentació del ganado. Al fondo s'observen bales enfundades d'herba seca de corts anteriors.

Pastures de neu en Tinazzo Bosco Chiesanuova Italy ctg Lessinia 2013

Un prat és una terra plana o de relleu suau, humida o de regadiu, en la qual creix la herba en la finalitat de generar pastura per al ganado i forraje per a conservar, quan hi ha producció sobrera.

Per lo general els prats mesofíticos creixen en regions humides i no molt fredes, en les que a penes existix sequia, baix el domini dels boscs caducifolios o aciculifolios. Els prats formen ecosistemas creats com a conseqüència de l'activitat humana consistent en una economia rural basada en la ganaderia, mantenint la vegetació en un estat de subclímax, gràcies a l'alternança de sega i pastoreig; estes actuacions alternantes es complementen freqüentment en atres contes com esmenes calcàrees, o fertilisació orgànica o mineral.

Les praderies atrauen a multitut de fauna i sustenten flora i fauna que no podrien desenrollar-se en atres hàbitats. Són importants des del punt de vista ecològic, ya que proporcionen zones per al corteig dels animals, anidación, recolecció d'aliments, polinisació d'insectes i, a voltes, refugi, si la vegetació és lo suficientment alta. Existixen varis tipos de praderies, com les agrícoles, les de transició i les perpètues, cada una de les quals eixercita un paper únic i important en l'ecosistema.

De la mateixa manera que atres ecosistemes, les praderies experimentaran un aument de la pressió (inclús en la seua biodiversitat) pel canvi climàtic, especialment a mida que canvien les precipitacions i les condicions meteorològiques. No obstant, les praderies i pasturages també tenen un important potencial de mitigació del canvi climàtic com sumideros de carbono; les gramíneas de raïls profundes almagasenen una cantitat substancial de carbono en el sol.

Característiques

Estan formats per plantes herbáceas verdes perennes d'escassa altura i de raïls poc profundes, que formen un tapizado dens, constituint un tupido, molt divers i continu herba. La flora herbácea vivaz predominant en els prats són les gramíneas: holco lanudo (Holcus lanatus), dactico (Dactylis glomerata), Lolium arundinaceum, agrostis comú (Agrostis tenuis), coa de gos (Cynosurus cristatus), Poa trivialis, poa dels prats (Poa pratensis), raigrás anglés (Lolium perenne); Festuca rubra; leguminosas: trébol violeta (Trifolium pratense), Lotus corniculatus, trébol blanc (Trifolium repens), loto o cuernecillo; compostes: Thrincia hirta, Thrincia hispida, garbanzón (Centaurea nigra), dent de lleó (Taraxacum officinale), Linum bienne, i plantes d'atres famílies botàniques: primavera (Primula vulgaris), llantén (Plantago lanceolata) o Cardamine pratensis, entre atres espècies, fins a un total entorn a cent espècies pratenses.

Prat viu en Moscou (Bitsa)

Posseïx una gran potència productiva que va en dependència de l'estat de molta excitació hídrica d'estes i sobretot de la disponibilitat de nutrients, en especial el nitrogen. El periodo vegetatiu i de pastoreig d'estos espais varia en funció de la fredor i la duració del periodo sec estival. La biodiversitat d'esta comunitat vegetal depén de l'intensitat de l'aprofitament en relació en la producció. Tant si s'aprofiten en gran intensitat i freqüència com si es fa l'aprofitament de forma incompleta, la biodiversitat tendix a reduir-se, empobrint-se grandement tant la flora, com la fauna associada.

En certs llocs geogràfics la vegetació d'estos ecosistemes ha alcançat un estat clímax, sent prats naturals. Est és el cas dels prats de montanya de tipo alpí, aixina com el de les grans formacions herbáceas del món, com les praderias nortamericanes de gramíneas altes anuals.

Aprofitament

Segons el modo d'aprofitament es poden distinguir entre:

• Prats de sega. Aquells en una topografia plana o convexa destinats a un aprofitament intensiu i generalment estercolados i abonats i a voltes regats. D'ells s'extrau el herba durant varis corts a lo llarc de l'any sense que entre el ganado.

En Castella i Lleó i Cantàbria també cridats "praderies de dalla", estan dominats florísticament per gramíneas altes com Arrhenatherum bulbosum i Dactylis glomerata, i es desenrollen sobre sols no compactar i en forta humitat, que segons els territoris, poden estar subjectes a una moderada dessecació estival de la seua superfície (territoris de clima mediterràneu, que es fa menor en els territoris de clima atlàntic, com la cordillera Cantàbrica, per lo que s'enriquixen en espècies vegetals que soporten millor l'humitat com Polygonum bistorta, Carum carvi, Bromus commutatus, o Narcissus leonensis, que coexistixen en atres més àmpliament distribuïdes com Anthoxanthum odoratum "Grama d'olor", Poa trivialis, Cynosurus cristatus, Bromus hordeaceus, Holcus lanatus, Pedicularis schizocalix, Trisetum flavescens, Centaurea nigra, Sanguisorba officinalis, Trifolium pratense, Linum bienne, Althaea cannabina, Astrantia major, Ajuga reptans, Trollius europaeus, Achillea millefolium "Milenrama", Bellis perennis "Margarites", Orchis mascula, Serapias cordigera, Scilla verna, Taraxacum officinale, Serapias lingua, Potentilla tabernaemontani, etc.

• Prats de dent. Són els pasturages somesos exclusivament a pastoreo, situats per lo general en llocs de difícil accés o en relleu irregular, pendent elevada o moltes roques aflorantes com per a poder ser explotats com a prats de sega.

Paisage de prats en Cantàbria (Espanya).

Vore també

• Praticultura
• Braña