Precarización

La precarización en el mercat de treball, i referit a les condicions d'ocupació, subempleo i desocupació del treballador, és l'incertitut, inseguritat, i la falta de garantia de condicions socioeconòmiques mínimes i suficients per a una supervivència digna que afecta als treballadors i repercutix en el seu entorn familiar i social.

En general es referix als processos de flexibilización laboral o desregulación del mercat de treball: baixada de salaris, abaratiment de l'acomiadament, absència d'indemnisacions, falta de cobertura socials, contractació temporal. Del procés de precarización es deriva un aument de l'economia sumergida i un empijorament de les condicions de treball.

El terme es fa conegut en la década de 1980, aplicat a les conseqüències de la flexibilitat laboral en la vida quotidiana. L'eufemisme de flexibilitat laboral és un dels pilars del lliberalisme econòmic que promouen processos de lliberalisació econòmica. Processos generalisats de precarización són el toyotismo o posfordismo.

Definició conceptual

El procés de precarización s'expandix conjuntament en l'alvançada del model econòmic neolliberal des de la década de 1980 i va tindre com a immediata conseqüència tres punts fonamentals:

• Pèrdua de poder negociador dels sindicats i treballadors.
• Caiguda generalisada de salaris i desprotección social progressiva.
• Flexibilitat en els contractes laborals en empresarials en la finalitat de buscar optimisació de guanys i, en alguns casos, evasió d'atres compromisos financers.

La discussió sobre la precarización està en relació no solament en la relació entre asalariado i capital, sino que en l'efecte del creiximent de grups d'empreses en una posició ventajosa en el restant de la competència lo que produïx generalment la concentració del mercat o monopoli. Açò té generalment efectes perniciosos en els equilibris econòmics d'un país o una regió; bàsicament perque llimita la capacitat de llibertat de consum i per un atre costat perque provoca a mijà determini un sostre per al creiximent d'empreses emergents. La aprofundiment del monopoli pot provocar el desocupació estructural. La precarización s'inscriu també en la llògica de la societat del risc; és dir, una societat que es mou en incerteza respecte a diversos temes entre els que destaquen els valors socials, el mig ambient, funció civilizatoria, ideologia, etc. La desprotección social és un procés que es dona de distinta manera segons la realitat socioeconòmica de cada regió a estudiar. Per un atre costat, es tracta d'una definició relativa a una situació estacional o una tendència. Per lo tant, no és asociable directament a pobrea, vulnerabilitat o risc.

Globalisació i treball

Quan Karl Marx es referia al eixèrcit industrial de reserva, denunciava les estratègies de la burguesia industrial per a provocar un nivell de desocupació que desincentivara la negociació laboral dels ocupats. Des d'aquell temps de l'industrialisació han canviat moltes estratègies de control dels temps de producció; pero si hi ha un símil al eixèrcit de reserva, est és el del sub-ocupació o ocupació de baixa calificació. Ací s'inscriuen verdaders eixèrcits de desocupats en la pràctica, que generen el pànic en els que ocupen treballs formals. Això es configura al mateix temps en les conseqüències del consumismo i el marc del individualisme en les relacions socials emmarcades en les estructures laborals.

L'eixemple anterior descriu més be la situació del tercer món; en els països desenrollats la por s'aplica a través de la globalisació. Les empreses del primer món busquen mà d'obra més barates en la perifèria i açò funciona com a pressió indirecta en els sindicats. El resultat en abdós casos és la pauperización de les relacions socials en la pauta capital/treball i, en distints graus, una deterioració integral de la calitat de vida. Si ben els models de precarización són diferenciats segons la regió a analisar, funcionalmente és un problema global que té que vore en l'arquetip del model econòmic imperant. És resultat d'una organisació de la producció el fi de la qual és l'hegemonia de mercat i ascens de la taxa de guany.

Bibliografia

Roures, Fernando. "L'Abofegada Inesperada de la Modernitat. Molèsties, Irritament i Fruts Amarcs de la Societat del Risc". RIL Editors, Santiago de Chile, 2000

• Piore, M. i Sabel, C. "La segona ruptura industrial". Aliança Editorial. Madrit
• Wright, E. O. (1983): Classe, crisis i Estat, Madrit: Sigle XXI

Vore també

• Neoliberalisme - Lliberalisme
• Toyotismo
• Proletarisació
• Maquiladoras
• Globalisació
• Posmodernidad
• Desindustrialización
• Desocupació
• Desocupació estructural
• Reducció de la jornada de treball